Rodolfo Llopis Ferrándiz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Rodolf Llopis Ferrándiz (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa, 1895 - Albi, Llenguadoc-Rosselló, 1984) fou un polític valencià. Estudià magisteri, i exercí a l'Escuela Normal de Conca (1919). Aquesta tasca la compaginà amb la difusió d'obres pedagògiques, que traduí a l'espanyol. El 1917 s'afilià al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i a la Unió General de Treballadors (UGT) dinamitzà la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza.

Durant el primer govern de la Segona República Espanyola fou director general d'ensenyament primari (1931-3), càrrec des d'on impulsà una escola moderna i progressista. Fou diputat a les Corts de Madrid durant les tres legislatures republicanes. Durant la guerra civil espanyola, participà en el govern de Francisco Largo Caballero, com a sotssecretari de la Presidència del Govern. La victòria franquista l'obligà a marxar a terres occitanes.

Fou president del govern republicà a l'exili (1 de juliol de 1947). El 1950 assumí la secretaria general del PSOE, càrrec al que sumà posteriorment la presidència de la UGT. Com a màxim dirigent del socialisme espanyol, tingué un protagonisme destacat a la Internacional Socialista. El 1962 va participar en la reunió de l'oposició antifranquista a Munic. El 1972, després del Congrés de Suresnes, se separà del PSOE per fundar el PSOE-històric, que s'afermà en les posicions marxistes, alhora que el PSOE-renovat s'escorava cap a una socialdemocràcia cada cop més tèbia. El 1977 fou candidat al Senat per la circumscripció d'Alacant, però no fou escollit. El PSOE-històric es transformà el 1982 en Partido Socialista (PS) i més tard en el Partido de Acción Socialista (Pasoc), del que ocupà la presidència d'honor.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Cómo se forja un pueblo: la Rusia que yo he visto (1929)
  • El desarme moral (1931)
  • La revolución en la escuela (1933)
  • Hacia una escuela más humana (1934)
  • Octubre del 34, Etapas del socialismo español, 1879-1936 (1936, en col·laboració amb Ramos Oliveira i C.Hernández)
  • España espera su hora (1958).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Tret de [1] (amb llicència GFDL).



Càrrecs públics
Precedit per:
José Giral
President de govern de la República a l'exili
1947
Succeït per:
Álvaro de Albornoz