Rodolfo Martín Villa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rodolfo Martín Villa
Rodolfo Martín Villa
Martín Villa al MHC el 2001.

2 de desembre de 1981 – 30 de juliol de 1982
Precedit per Manuel Gutiérrez Mellado
Succeït per Juan Antonio García Díez

9 de setembre de 1980 – 2 de desembre de 1981
Precedit per José Pedro Pérez-Llorca
Succeït per Rafael Arias-Salgado

4 de juliol de 1977 – 5 d'abril de 1979
Precedit per Manuel Fraga Iribarne
Succeït per Antonio Ibáñez Freire
Dades biogràfiques
Naixement 10 de març de 1934 (1934-03-10) (80 anys)
Santa María del Páramo (Castella i Lleó)
Partit UCD / PDP / PP

Rodolfo Martín Villa (Santa María del Páramo, Castella i Lleó, 1934), és un polític i empresari espanyol, que fou diverses vegades ministre en el Govern d'Espanya i una de les figures més destacades de la transició espanyola. Sobre ell hi ha una ordre de captura internacional per crims contra la humanitat comesos durant la massacre del 3 de març de 1976 a Vitòria.[1][2][3][4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 10 de març de 1934 a la població de Santa María del Páramo, situada a la província de Lleó. Va estudiar Enginyeria industrial a la Universitat de Madrid i pertany al Cos d'Inspectors de Finances de l'Estat. Vinculat amb el sindicalisme vertical, va ocupar diversos alts càrrecs durant l'època franquista:

  • Cap Nacional del Sindicato Español Universitario (1962-1964)[5]
  • President del Sindicato de Papel, Prensa y Artes Gráficas
  • Delegat provincial de Sindicats a Barcelona (1965)[6]
  • Director general d'Indústries Tèxtils del Ministeri d'Indústria (1966)
  • Secretari general de l'Organización Sindical (novembre de 1969)[7]
  • Gobernador civil i cap provincial del Movimiento de Barcelona (1974)
  • Procurador a les Cortes Españolas (legislatures VII, VIII, IX, X)

Va participar a la Conferència Constitucional (1967-1968) que va elaborar la Constitució de Guinea Ecuatorial de 1968.

Ha estat president de diverses empreses i corporacions industrials, entre les quals destaquen Endesa entre 1997 i 2002, empresa que l'any 2006 el nomenà President d'Honor. Des de 2006 és President de Sogecable.

El mes d'octubre de 2014 la jutgesa argentina María Servini va dictar una ordre internacional de detenció contra l'exministre i 19 persones més per la seva relació amb crims comesos durant la dictadura franquista.[1]

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Nomenat membre a les Corts Espanyoles l'any 1961 com a Conseller Nacional, el maig de 1974 fou nomenat Governador Civil de la província de Barcelona, càrrec que va mantenir fins que sota la presidència de Carlos Arias Navarro va ser Ministre de Relacions Sindicals al desembre de 1975, en el primer govern de la monarquia.

Després de ser nomenat Adolfo González President del Govern al començament de la transició democràtica, el juliol de 1976 va ocupar la cartera de Governació fins a l'abril de 1979, sent un dels personatges claus de la transició.

S'integrà com a independent (sector blau o d'ex franquistes) a la Unió del Centre Democràtic (UCD), al mateix temps que era designat senador reial a les Corts Generals de 1977. En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrés en representació de la província de Lleó. Va retornar al govern al setembre de 1980 com a Ministre d'Administració Territorial. Després de la dimissió d'Adolfo Suárez com a president del govern, el nou president Leopoldo Calvo-Sotelo el confirmà en el càrrec. Al desembre del mateix any es va convertir en Vicepresident Primer del Govern, càrrec que va mantenir fins al juliol de 1982.

Amb la dissolució de la UCD, es va incoporar al Partit Demòcrata Popular (PDP) d'Óscar Alzaga per integrar-se l'any 1989 al Partit Popular, de la mà del qual va tornar a obtenir l'acta de diputat en les eleccions generals espanyoles de 1989 en representació de la circumscripció de Madrid, escó que repetí en les eleccions de 1993 i 1996. Allunyat de la primera línia política, fou comissionat del Govern per al desastre del Prestige l'any 2002.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Ara. «La justícia argentina ordena l'arrest de Rodolfo Martín Villa per la seva relació amb els crims del franquisme». Ara, 31 d'octubre de 2014.
  2. «Interpol pide la detención de 20 imputados por crímenes franquistas» (en castellà). eldiario.es, 12 de novembre de 2014 [Consulta: 12 de novembre de 2014].
  3. «Interpol pide la detención preventiva de Martín Villa y otros 19 imputados por crímenes franquistas» (en castellà). Cadena Ser, 12 de novembre de 2014 [Consulta: 12 de novembre de 2014].
  4. Picazo, Belén; Baquero, Juan Miguel. «Estos son los 20 españoles acusados de crímenes en el franquismo a los que busca Interpol» (en castellà). eldiario.es, 12 de novembre de 2014 [Consulta: 13 de novembre de 2014].
  5. Miguel Ángel Ruiz Carnicer, El Sindicato Español Universitario (SEU), 1939-1965: la socialización Editorial Siglo veintiuno de España editores 84-323-0924-9
  6. Martín Villa quiere ser delegado del Gobierno en Cataluña (El País)
  7. Hemeroteca ABC

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Tomás Pelayo Ros
Governador Civil de Barcelona
19741976
Succeït per:
Salvador Sánchez-Terán Hernández
Precedit per:
Manuel Fraga Iribarne
Ministre de Governació
Escut de l'estat espanyol

1976- 1979
Succeït per:
Antonio Ibáñez Freire
Precedit per:
José Pedro Pérez-Llorca
Ministre d'Administració Territorial
Escut de espanyol

1980–- 1981
Succeït per:
Rafael Arias-Salgado
Precedit per:
Manuel Gutiérrez Mellado
Vicepresident Primer del Govern
Escut de l'estat espanyol

1981- 1982
Succeït per:
Juan Antonio García Díez