Rodolphe Töpffer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Autoretrat

Rodolphe Töpffer (1799-1846) va ser un pedagog suís, pintor i caricaturista. Degut als seus relats amb imatges, es considera un dels primers precursors del còmic.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Töpffer va néixer a Ginebra el 31 de gener de 1799,i va morir el 1846. Fill del Wolfang Adam Töpffer (1766-1874). Va rebre classes de Belles Arts, però una malaltia a la vista el va portar a dedicar-se a la pedagogia. Més endavant va ser de director del seu propi internat a Ginebra, aquesta tasca la va compatibilitzar amb l'escriptura i il·lustració del llibre, Voyages en Zigzag, on i reflectia les seves nombroses excursions per Suïssa.[1]

L'any 1827 per tal de distreure als seus alumnes,Töpffer va concebre una història dibuixada amb diversos dibuixos consecutius, amb un text complementari al peu de cada il·lustració.[1]

El 1832, el van nomenar professor a la càtedra de Retòrica de l'Acadèmia de Belles Arts, aquest mateix any va publicar les seves dues primeres novel·les, Bibliothèque de mon oncle, i Le Presbytère. no va tardar gaire a convertir-se en un literat famós, al mateix temps, com a persona sociable que era va començar a mantenir correspondència amb els seus amics. És aquest fet que el portà a assabentar-se que la historieta il·lustrada que avia realitzat per als seus alumnes, avia arribat a mans de Johann Wolfgang von Goethe, autor de l'obra de teatre, Faust. El comentari del poeta Alemany, va ser d'entusiasme i va declarar: "¡ és realment divertit, espetega de talent i d'enginy ! ¡ Si algun dia escull algun tema menys frívol i si esforça una mica mes, el resultat serà realment original !".[1]

El 1883 Töpffer, va publicar Histoire de M Jabot, aquest seria el primer àlbum del que ell va anomenar "histories amb estampes". Convençut del valor del seu treball, va escriure i dibuixar sis àlbums més protagonitzats per personatges extravagants immersos en històries de fantasia on destacava la imaginació i l'humor.[1]

El 1845 va escriure un estudi sobre el procés de creació de les seves narracions gràfiques, Essai de Physiognomonie.(veure pagina a Galeria d'imatges) Paral·lelament a la publicació de la seva obra gràfica, Rodolphe Töpffer, va continuar escrivint novel·les i assajos entre els quals destaca, Essais d'autographie (1842) i Historie d'Albert (1844). Per d'altra banda va contribuir amb nombrosos articles a la Bibliothèque Universelle, al llarg dels anys 1842 i 1843, també es va dedicar a la política i al periodisme, com a col·laborador del diari Courrier de Genève.[1]

Obra[modifica | modifica el codi]

Toepffer, mostra de la seva obra

A finals del segle XVIII, coincidint amb el principi de la revolució industrial, a la Gran Bretanya es desenvolupa el Dibuix Caricaturesc, la caricatura o exageració de las faccions d’un personatge és una novetat, en un moment en què las il·lustracions impreses a les estampes populars o els gravats, tenen un caire realista. Roland Töpffer, va tenir coneixement del dibuix caricaturesc editat a Gran Bretanya, en estampes soltes, sèries de caricatures o inclús en àlbums de caricatures, presumiblement gràcies al seu pare el pintor Wolfang Adam Töpffer, ja que aquest visitava amb assiduïtat la Gran Bretanya.[1]

Malgrat que Töpffer, es dedica a dibuixar només per afició, si que era un dibuixant molt correcte, i que sens dubte aporta al còmic las seves principals característiques; utilitza vinyetes, per explicar una història de manera que cada vinyeta es relaciona amb la següent formant en alguns casos seqüències, dibuixades amb diferents plans. A més d'això, Töpffer, sintetitza el dibuix perquè la lectura sigui més fluida, donant una especial rellevància a la manera d'explicar l'historia, és a dir a la narració visual.[1] Un altre de las característiques del seu dibuix amb vinyetes, i que es va avançar al seu temps, va ser el rotulat manual dels textos explicatius de cada vinyeta.[2] El mateix Töpffer, a la introducció de la seva primera historia defineix el seu treball de la seguen forma; " Es tracta d'un petit llibre de naturalesa mixta. Es compon d'una sèrie de dibuixos autografiats. Cada un d'aquests dibuixos està acompanyat d'una o dues línies de text. Els dibuixos sense el text no tindrien gaire significat i el text sense els dibuixos no voldria dir res."[1] Les seves històries es basaven en personatges concrets, amb arguments de la vida cotídiana, fins a situacions del gènere de fantasia.Es desenvolupen amb un humor entre satíric i burleta.[1]

Töpffer, va publicar fins a set llibres de "histories amb estampes"com ell mateix els anomenava. L'any 1827 va realitzar un petit àlbum titulat Els amors de M. Vieux-Bois, però no ho va publicar fins a 1837. En 1829 publica Voyages et aventuris du Docteur Festus i a aquest li seguiran en ràpida successió Histoire de M. Cryptogramme (1830), Mr Pencil (1831, editada en 1840) Histoire de M. Jabot (1831, editada en 1833), The Adventures of Obadiah Oldbuck (1837), M. Crépin (1837) i Histoire D'Albert (1844). Són àlbums de format horitzontal, dirigits a lectors adults, amb una tira de vinyetes per pàgina i una o dues línies de text al peu de cada vinyeta.

Els àlbums de Töpffer, van tenir molt èxit i van ser editats a diferents països entre el 1842 i el 1870; entre ells França, Alemanya i EUA, on concretament l'any 1842 s'hi publica, The Adventures of Mr Obadiah Oldbuck (les amours de MVieux-Bois), es va inserir com a suplement al diari novaiorquès, Brother Jonathan, aquest fet, fa pensar que la influència de Töpffer va arribar als dibuixants nord-americans i a partir d'aquí es crearia l'embrió del que més endavant seria la indústria del còmic a partir de finals del segle XIX.[1]

L'assaig

Essai de Physiognomonie (1845) aquest era el títol del seu, Assaig de Fisonomia, Rodolphe Töpffer, no solament es limitava a escriure i dibuixar les seves històries en estampes, també va reflexionar sobre aquest nou mitjà gràfic-narratiu en aquest llibre. Töpffer, va definir el seu treball amb imatges amb les paraules següents: Podem escriure histories en rengles, línies o paraules: és la literatura pròpiament dita. Podem escriure histories, amb successions d'escenes, representades gràficament: és la literatura amb estampes.[1] Töpffer, s'avança amb molt a posteriors estudis de semiòtica seminal i dona a la simplificació del dibuix una gran importància, Töpffer, estava convençut que la claredat gràfica estava per sobre de la reproducció formal d'éssers i objectes: El traç gràfic no és tant un procés immers a les exigències de l'expressió, com a les de la claredat, cal donar-li a l'objecta les seves característiques essencials. Aquest llibre el va il·lustrar el mateix autor i inclou exemples gràfics que clarifiquen el seu punt de vista, en aquest llibre estableix una part de les bases del còmic, fent èmfasis en el tractament gràfic de les expressions, el dibuix poc carregat i la importància del personatge en el relat. La transcripció d'un dels paràgrafs del llibre és el següent: Fer literatura en estampes no vol dir constituir-se amb l'obrer d'una idea per sortir del pas... No és posar al servei d'una fantasia exclusivament grotesca un llapis de naturalesa bufa. Tampoc es tracta de desenvolupar un proverbi o fer jocs de paraules: és inventar un drama real en el qual tots els elements coordinats amb el dibuix, donin un conjunt; és bo o dolent, pesat o lleuger, boix o seriós, haver fet un llibre i no només traçar una bella paraula o bé ordenar un refrany en estrofes.[1]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges de Rodolphe Töpffer i la seva Obra
Estatua de Rodolphe Töpffer
Estatua de Rodolphe Töpffer  
Retrat de Rodolphe Töpffer
Retrat de Rodolphe Töpffer  
Album de M Jabot.
Album, Histoire de M. Jabot.  
Pàgina de títol de Essais d'autographie
Pàgina de títol de Essais d'autographie  
Monsieur Jabot.
Monsieur Jabot.  
Pàgina 13 de Essai de physiognomonie
Pàgina 13 de Essai de physiognomonie  
Voyage de 1840
Voyage de 1840  
Albert p 24
]]
Albert p 24]]  

Selecció de Wikicommons

Referencies[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Los Comics en la Prensa Diaria:Humor y Aventuras. nº 1Pag.15 a la 19 i 88 (en castella). Panini España S.A, p. 208 (Del Tebeo al Manga, una historia de los tebeos). ISBN 978-8496734-67-8. 
  2. Historia de los Comics. nº 1Pag. 337,339,340,341,1226,1283. Barcelona: Toutain Editor, 1982 (Historia de los Comics). ISBN 978-84-85138-68-5. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Los Comics en la Prensa Diaria:Humor y Aventuras. nº 1Pag.15 a la 19 i 88. Panini España S.A, p. 208 (Del Tebeo al Manga, una historia de los tebeos). ISBN 978-8496734-67-8.  (castellà)
  • Historia de los Comics. nº 1Pag. 337,339,340,341,1226,1283. Barcelona: Toutain Editor, 1982 (Historia de los Comics). ISBN 978-84-85138-68-5.  (castellà)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rodolphe Töpffer