Roentgeni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Roentgeni
111Rg
darmstadtiRoentgenicopernici
Au

Rg

(Uht)
Aspecte
Platejat (predit)[1]
Propietats generals
Nom, símbol, nombre roentgeni, Rg, 111
Categoria d'elements Desconeguda
(però probablement un metall de transició)
Grup, període, bloc 117, d
Pes atòmic estàndard [281]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d9 7s2
(predit)[1][2]
2, 8, 18, 32, 32, 17, 2
(predit)
[[Fitxer:Electron shell 111 {{{nom anglès}}} - no label.svg|140px|Configuració electrònica de roentgeni]]
Propietats físiques
Fase Sòlid (predit[3])
Densitat
(prop de la t. a.)
28,7 (predit)[2] g·cm−3
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 5, 3, 1, −1 (predit)[2][4]
Energies d'ionització
(més)
1a: 1.022,7 (estimat)[2] kJ·mol−1
2a: 2.074,4 (estimat)[2] kJ·mol−1
3a: 3.077,9 (estimat)[2] kJ·mol−1
Radi atòmic 138 (predit)[2][4] pm
Radi covalent 121 (estimat)[5] pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en el cos (predit)[3]
Roentgeni té una estructura cristal·lina cúbica centrada en el cos
Nombre CAS 54386-24-2
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del roentgeni
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
282Rg sin 0,5 s α 9,00 278Mt
281Rg[6] sin 26 s FE (90%)
α (10%) 277Mt
280Rg sin 3,6 s α 9,75 276Mt
279Rg sin 0,17 s α 10,37 275Mt
Només s'inclouen els isòtops amb semivida superior a 0,1 segons

El roentgeni (abans conegut com a Unununi) és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Rg (abans Uuu) i el seu nombre atòmic és 111. La massa atòmica dels isòtops que s'ha aconseguit sintetitzar és de 272, el que el fa un àtom súper-pesant. És un element sintètic, l'únic isòtop del qual té una vida de 15 ms fins que es converteix en un àtom de Meitneri. Donada la seva presència al grup 11 és un metall de transició i com a tal se suposa que és metàl·lic i sòlid.

Història[modifica | modifica el codi]

Va ser sintetitzat per primera vegada al Gesellschaft für Schwerionenforschung (GSI) de Darmstadt, Alemanya, el 8 de desembre de 1994. Només se'n van crear tres àtoms, tots tres amb massa atòmica 272, i es van fer amb la fusió de bismut-209 i níquel-64 en un accelerador lineal.

La fórmula de la reacció és: { }^{64}Ni + { }^{209}Bi \longrightarrow { }^{272}Rg + { }^{1}n

El nom roentgeni es va acceptar a la IUPAC a partir de l'1 de novembre de 2004, en honor de Wilhelm Röntgen. Abans d'aquesta data, l'element es coneixia amb el nom temporal i rutinari Unununi, que fa referència al seu nombre atòmic (111).

Isòtops[modifica | modifica el codi]

Del roentgeni se'n coneixen tres isòtops. El que té la vida més llarga és el Rg-280, que té una vida de 3.6 segons. El que la té més curta és l'isòtop Rg-270, de només 1.5 mil·lisegons. L'altre isòtop és el Rg-279 que té una vida de 170 mil·lisegons.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Turler, A.. «Gas Phase Chemistry of Superheavy Elements». Journal of Nuclear and Radiochemical Sciences, vol. 5, 2, 2004, pàg. R19–R25.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: Morss,. The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3rd. Dordrecht, The Netherlands: Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1. 
  3. 3,0 3,1 Östlin, A.; Vitos, L.. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals». Physical Review B, vol. 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.
  4. 4,0 4,1 Fricke, Burkhard. «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, vol. 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
  5. Chemical Data. Roentgenium - Rg, Royal Chemical Society
  6. doi:10.1103/PhysRevC.87.054621
    Aquesta referència està incompleta. Podeu copiar-la o generar-la

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]