Roger Alier i Aixalà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Roger Alier en una xerrada a Sant Cugat el 2011

Roger Alier i Aixalà (Los Teques, Miranda, Veneçuela, 28 de juliol de 1941)[1] és un historiador i crític musical.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill del psiquiatra Joaquim Alier i Gómez,[2] nasqué el 1941 a la població veneçolana de Los Teques, on s'havia exiliat la seva família.[3] Posteriorment, es traslladà amb els seus pares als Estats Units, Austràlia, Nova Guinea i l'illa de Java i el 1951, a Barcelona, on més tard estudià la carrera d'Història Moderna (1970).[1] Investigà la figura de l'il·lustrat i fabricant setcentista Joan Pau Canals i Martí, baró de la Vallroja. Obtingué el premi extraordinari de doctorat amb la tesi Els orígens de l'òpera a Barcelona (1979),[4] publicada posteriorment per l'Institut d'Estudis Catalans. Estudià també aspectes de la música modernista, com "La Societat Coral Catalunya Nova" (1972), i publicà amb Montserrat Albet una Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d'Elig" (1975).[4]

En el període 1971 – 1977 fou el responsable de la secció de música universal i catalana de la Gran Enciclopèdia Catalana,[5] on col·laborà amb Max Cahner.[6] Ha estat crític de la revista Serra d'Or, del diari Avui, i des del 1987 és crític d'òpera de La Vanguardia i posteriorment de El País. Des de 1979 és professor de la Universitat de Barcelona d'Història de la Música,[4] on el 1987 guanyà la plaça de professor titular.

Dirigí (1980 – 1988) la secció de música de l'editora DAIMON, on va publicar biografies de Bach, A. Scarlatti, etc. i una col·lecció de traduccions de llibrets d'òpera amb títols de Mozart, Cimarosa, Rossini, Bellini, Donizetti, Verdi, Puccini entre d'altres. L'any 1991 fou el fundador de la revista Òpera Actual,[4] molt arrelada en el món hispànic, la qual va dirigir fins a l'any 2000[4] i on continua com a president-fundador. També col·labora a la revista Opera, de Londres.

Ha publicat diversos llibres sobre el Gran Teatre del Liceu, una biografia detallada de Luciano Pavarotti (2005) i un ampli Diccionario de la ópera (2007), en dos volums. Ha fet l'edició i l'estudi preliminar (2008) del poema satíric en català Gran Teatre del Liceu de c. 1850, manuscrit de la Biblioteca de Catalunya. També ha traduït òperes al català, i n'ha promogut la representació al Teatre Principal de Barcelona (1998-1999), i al Teatre d'òpera de la Casa dels Músics (1999-2000).

Amb Marcel Gorgori va protagonitzar un programa televisiu d'òpera al Canal 33 i posteriorment un programa de radio dedicat a les grans veus a Catalunya Música. Actualment, cada dimecres a les 23 h, també amb Marcel Gorgori i a Catalunya Música, presenta els millors moments de la història del gènere al programa Històries d'òpera.[7]

És acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, membre del Consell Assessor del Conservatori del Liceu, president honorari de la Federació d'Associacions d'Amics de l'Òpera de Catalunya, i professor a l'Escola d'Òpera de Sabadell.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Llibres[modifica | modifica el codi]

  • Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d'Elig" (1975), amb Montserrat Albet[4]
  • L'òpera a Catalunya (1979)[4]
  • Historia del Gran Teatro del Liceo (1982 – 1983) editat per La Vanguardia.
  • L'òpera a Barcelona. Orígens (...) segle XVIII (1990)
  • El Gran Teatro del Liceo. Historia artística (1991) amb Francesc X. Mata.[4] Ed. Empúries.
  • Història de l'òpera italiana (1992) amb Marc Heilbron i Fernando Sans Rivière. Ed. Empúries.
  • Diccionario de la ópera (3 vols. amb Albert Estany, 1997 editora Robin Book).
  • El Gran Teatre del Liceu (2000) publicat per Carroggio.
  • Historia de la ópera (2000, Robin Book).
  • La discoteca ideal de la ópera (2001) amb Marc Heilbron i Fernando Sans Rivière
  • Cinc cèntims d'òpera (2002), amb Marcel Gorgori.
  • Sotto voce (2003)
  • Paraula d'òpera (2003), amb Marcel Gorgori.
  • Qué es esto de la ópera (2004, Robin Book).
  • Diccionario de la ópera (2007, Robin Book).
  • El Trobador. Retrat de Josep Carreras (2007, Edicions DAU).
  • Zarzuela. La (tela): La historia, los compositores, los intérpretes y los hitos del género lírico español (2011, Robin Book).

Articles[modifica | modifica el codi]

  • La societat coral "Catalunya Nova". Barcelona: 1973. D'Art, número 2, pàgines 45-70. [1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Alier, Roger. Montserrat Caballé. Barcelona: L'Arca, 2008, p. 257. ISBN 978-84-936014-7-8. 
  2. Barba, Carles. «El factor humano» (en castellà). Culturas. La Vanguardia, 7 desembre 2005, p. 12.
  3. «Joaquim Alier i Gómez». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 19 novembre 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Roger Alier i Aixalà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Alier Aixalà, Roger. Historia de la ópera (en castellà). Robinbook, 2002, p. 385. ISBN 978-84-95601-66-7. 
  6. Bonada, Lluís. «Francesc Fontbona: "Treballar amb Max Cahner va ser una cosa irrepetible”». El Temps, octubre 2013.
  7. Pros-Roca, Roser. «Roger Alier: “A l’òpera cal anar-hi sense prejudicis”». Núvol.com, 16 juliol 2012.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]