Roger Bacon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua de Roger Bacon al museu de la Universitat d'Oxford.

Roger Bacon (Ilchester, Comtat de Somerset, v1220 - Oxford, 11 de juny de 1292) fou un filòsof, teòleg i reconegut científic anglès; va estudiar teologia a Oxford, sent deixeble de Robert Grosseteste i d'Adam Marsh, i més tard es va traslladar a París. Allà va ser on va iniciar els seus escrits comentant Aristòtil i a partir de 1247 es va dedicar plenament als seus estudis científics.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Respecte a la seva data de naixement hi ha petites discordances, és a dir, no es coneix exactament; alguns creuen que va viure de 1220 a 1292, però altres situen el seu naixement entre 1210 i 1214. El que sí que és del tot cert és que va néixer a Ilchester, Dorsetshire.

L'any 1236 va traslladar-se a París, on va exercir des de 1241 fins a 1247, aproximadament, de professor d'arts a la universitat d'aquesta ciutat. Aquí va prendre contacte amb Alexandre de Hales i Guillem d'Auvèrnia.

El 1247 va retornar a Anglaterra, on es va dedicar a la investigació matemàtica a la universitat d'Oxford.

Entre 1256 i 1257 va formar part de l'Orde franciscà. A causa de la independència del seu pensament es va veure obligat a abandonar la càtedra a París, però la seva sort va millorar gràcies a la protecció de Guy de Foulques, antic deixeble seu i llavors Papa i a qui entre 1266 i 1268 va proposar d'escriure una enciclopèdia que agrupés tots els coneixements científics coneguts fins a l'època i que estigués coordinada i subvencionada per l'Església. Un cop acceptada la idea, Bacon va escriure "Opus maius" (en català Treball Principal), sobre la necessitat d'una reforma de les ciències per mitjà de l'estudi de les llengües i de la natura; "Opus minus" (Treball Menor) i "Opus tertium" (Treball Tercer), en els quals va esbossar les línies generals del seu saber; però ho va fer de forma clandestina, en secret, a causa del fet que els superiors religiosos de Bacon estaven completament en contra d'aquesta enciclopèdia, ja que creien que tot això es giraria en contra de l'Església.

Amb la mort el 1268 del Papa Climent IV, la idea de publicar l'enciclopèdia també va morir. Tot i no haver-se materialitzat la seva idea, Bacon va seguir investigant i va publicar moltíssims treballs més sobre astronomia, matemàtiques i ciències naturals.

L'any 1278 Bacon va ser condemnat[1] per 219 proposicions de la seva obra major. Quatre es referien a l'astrologia. És aleshores quan va redactar "Speculum astronomiae" en defensa d'aquesta ciència. Jerònim d'Ascoli, General de l'Orde franciscà, el va fer empresonar disgustat per l'obra i Girolamo Masci, posteriorment Papa Nicolau IV, va prohibir la lectura dels seus llibres.

Finalment, vora 1292, un cop a Oxford després de més de 10 anys de condemna, va escriure "Compendium studii theologiae" poc abans de la seva mort.

L'onze de juny de 1292, Bacon, mor a Oxford.

Filosofia[modifica | modifica el codi]

Les seves idees filosòfiques col·loquen la teologia a la capdavantera de les ciències i redueixen el paper de la filosofia; tot i que se'l considera com un dels primers pensadors en formular el mètode empíric, experimental, en l'àmbit científic.

Roger Bacon era materialista per la seva concepció del món, tot i que en la seva obra s'observen desviacions del seu pensament científic cap a l'alquímia,[2] l'astrologia i la màgia. Acceptava algunes antigues creences de l'època, com l'existència de la pedra filosofal i alhora sostenia idees diferents de la doctrina de l'Església, com la creença que la Terra era rodona. Tot i haver-se-li atribuït nombrosos invents, molts d'ells van ser extrets del seu estudi sobre els científics àrabs; gràcies a ells va poder desenvolupar la pólvora (no inventar, ja s'havia inventat anteriorment). Es coneix que es va fabricar les lents dels seus antulls permetent-li llegir les lletres més petites amb facilitat. A més, va anticipar bastants artefactes, que es varen inventar posteriorment, com el telescopi, el vaixell de vapor, l'automòbil, la grua i els ponts flotants, el microscopi, els avions, i la circumval·lació de la Terra.

Bacon considerava que l'experimentació i les matemàtiques eren els únics mètodes per a arribar al coneixement de la naturalesa. Va estudiar diversos idiomes i escrivia el llatí amb elegància i claredat. Per tot això, i pels seus extensos coneixements se'l coneixia amb el sobrenom de "Doctor Mirabilis" (Doctor Admirable en català).

No obstant això, els treballs de Bacon no van ser gaire apreciats a la seva època, però van servir perquè segles després, científics del Renaixement, poguessin desenvolupar noves teories matemàtiques i astronòmiques.

L'actual popularitat de Bacon es deu als seus estudis sobre òptica. Va estudiar el funcionament de les lents i miralls, concretament els efectes de la refracció i difracció; fins i tot va arribar a proposar en una de les seves obres la construcció d'un telescopi, objecte inexistent en l'època, per a estudiar el Sol, la Lluna i les estrelles.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ziccardi, M. James. Medieval Philosophy: A Practical Guide to Roger Bacon (en anglès). M. James Ziccardi, 2011, p. 7. 
  2. (anglès) Arthur E Waite, Alchemists Through the Ages, p.63


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roger Bacon Modifica l'enllaç a Wikidata