Roger Hodgson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Roger Hodgson
Roger Hodgson a França el 2008.
Roger Hodgson a França el 2008.
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Charles Roger Pomfret Hodgson
Naixement 21 de març de 1950 (1950-03-21) (64 anys)
Lloc d'origen Anglaterra Portsmouth
Gènere(s) Rock progressiu, pop rock, art rock
Ocupació Músic, compositor
Instruments Cantant, teclat, guitarra
Anys en actiu 1969 - Actualitat
Discogràfiques A&M, Voiceprint, Epic
Artistes relacionats Supertramp, Ringo Starr and His All-Starr Band
Lloc web oficial Pàgina web oficial

Charles Roger Pomfret Hodgson, Roger Hodgson (Portsmouth (Hampshire), al sud d'Anglaterra, el 21 de març de 1950) és un cantant britànic que va pertànyer al grup Supertramp des de la seva formació en 1969, fins a 1983.

Trajectòria musical[modifica | modifica el codi]

El 1962 rep la guitarra del seu pare. Amb dotze anys, dóna el seu primer concert a Oxford, amb cançons pròpies, llevat d'un tema de Cliff Richard.

Admirador de The Beatles, Traffic i Steve Winwood. Va començar com a baixista i guitarrista, col·laborant amb People Like Us i amb el grup Argosy, on tocava el piano Reginald Dwight, conegut anys després com Elton John.

Contesta a un anunci que havia posat Rick Davies a l'agost de 1969 en la revista Melody Maker, on oferia una "autèntica oportunitat".

Després de congeniar amb Rick Davies, acorden formar un grup al que van anomenar Daddy, nom que poc després es va canviar definitivament pel de Supertramp.

Abandona el grup en la gira de 1983 durant la promoció del seu últim disc, que sens dubte tenia un significatiu títol: "...famous last words...". Es va acomiadar sobre l'escenari cantant precisament Don't leave me now, l'últim tema del disc. Hi ha poca informació sobre els motius de la ruptura.

Sembla que el fet que R.Davies insistís a registrar totes les cançons amb el nom d'ambdós va poder ser una raó. R. Hodgson ha explicat en alguna ocasió que els projectes musicals d'ambdós s'anaven distanciant, i no tenien cançons ni estils en comú, com es reflecteix en l'últim disc que van editar junts: ...famous last words. En la seva carrera musical en solitari, ha editat diversos discs.

Biografia[modifica | modifica el codi]

950-1969: Els primers anys[modifica | modifica el codi]

Hodgson va néixer el 1950 i va créixer a Oxford, Anglaterra, en una família de classe mitjana, arribant a ser escolaritzat en el Stowe School de Buckinghamshire. Segons les seves pròpies declaracions, a la primerenca edat de 17 anys escriuria cançons de la talla de "Breakfast in America", "The Logical Song" i "Fool 's Overture" amb un òrgan barat que havia comprat a un veí. Aquest òrgan figura com a fons en "Breakfast in America" ​​i apareix de forma destacada en les cançons "Two of Us" i en el seu tema en solitari "The Garden".

1969-1983: Amb Supertramp[modifica | modifica el codi]

De forma semblant a l'acord dut a terme entre John Lennon i Paul McCartney a The Beatles, la major part de les cançons de Supertramp van ser acreditades a Davies i Hodgson, independentment de qui fos el seu principal autor, si bé en la majoria dels casos el principal compositor va ser l'intèrpret de les cançons. Dins del grup, en el qual romandria fins a la publicació de l'àlbum de 1982 ... Famous Last Words ..., Roger Hodgson seria el principal compositor de temes com "The Logical Song", "Dreamer", "Give a Little Bit", "Breakfast in America", "It's Raining Again", "Take the Long Way Home", "Your say Leave me Now" i "Fool's Overture".

1984-Present: En solitari[modifica | modifica el codi]

Després de la seva sortida de Supertramp el 1983, Hodgson iniciaria una carrera en solitari amb la publicació de l'àlbum In the Eye of the Storm. Comparat favorablement amb el seu treball en Supertramp, l'àlbum inclou temes com "Had a Dream (Sleeping with the Enemy)" i "In Jeopardy". En ell, Hodgson és acreditat tocant gairebé la totalitat dels instruments, així com en la composició i arranjament de les cançons.

El seu segon treball en solitari, Hai Hai, marcaria un canvi de rumb cap a les tendències musicals dels anys 80, orientades al distintiu synthpop, si bé mantindria l'habitual línia compositiva de Hodgson. Tot i això, previ a la publicació de Hai Hai, Hodgson patiria un accident domèstic en què es va fracturar les dues nines, cosa que li va impedir dur a terme una gira de promoció de l'àlbum. Durant la seva recuperació, que duraria gairebé una dècada, Hodgson es va allunyar de la música i emprendria una vida més espiritual.

Després d'un llarg descans, emprendria la seva primera gira en 10 anys el 1994, i el 1997 publicaria l'àlbum en directe Rites of Passage. Durant la gira, portaria amb si a una banda en la qual s'incloïa al seu fill Andrew i el saxofonista de Supertramp: John Helliwell. El 1998, s'embarcaria en una gira en solitari, sense banda.

El 1999, Hodgson apareixeria en l'àlbum Excalibur: La Legende Des Celtas aportant dues cançons: "The Elements" i "The Will of God". L'any 2000, Roger Hodgson contribuiria a la veu del tema "The Moon Says Hello" de l'àlbum maig Longo del músic espanyol Carlos Nuñez.

El seu tercer àlbum en solitari, Open the Door, seria publicat l'any 2000, seguint les petjades dels seus anteriors treballs. L'àlbum és considerat pels seus seguidors amb un so més fidel a l'estil de Supertramp, en detriment dels últims àlbums publicats per Rick Davies amb el grup, com ara Free as a Bird o Slow Motion. L'agost del mateix any, Hodgson participaria en la Fairport Convention interpretant els temes "Breakfast in America", "The Logical Song", "Open the Door" i "Give a Little Bit".

El 2001, Hodgson va emprendre una gira al costat de Ringo Starr and His All-Starr Band i col·laborar coescribe el single "Walls" per a l'àlbum del grup Yes Talk. Una versió del tema "Walls" amb Roger i Trevor seria publicat posteriorment en l'àlbum 90.124.

Al maig de 2006, Roger Hodgson va ser honrat per la ASCAP en reconeixement de la seva cançó "Give a Little Bit", una de les més interpretades durant l'any 2005. L'abril de 2008, Hodgson seria novament premiat per la ASCAP per Cupid's Chokehold / Breakfast in America, un remake del tema de Roger "Breakfast in America".

El 30 de novembre de 2005, Roger va oferir el seu primer concert a Anglaterra en vint anys. Tot i que l'esdeveniment va ser filmat i programat per a una futura edició en DVD, els plans van ser rebutjats. En el seu lloc, el concert ofert el 6 de juny de 2006 a Montreal, Canadà, seria publicat en el DVD Take the Long Way Home - Live in Mont-real. L'octubre del mateix any, el DVD va ser certificat com a disc de platí per la Indústria Musical Canadenca.

L'1 de juliol de 2007, Roger participaria en el Concert for Diana organitzat en el Wembley Stadium, interpretant "Dreamer", "The Logical Song", "Breakfast in America" ​​i "Give a Little Bit". El fet que la Princesa Diana de Gal·les fora seguidora de la música de Supertramp va ser clau per a la seva participació en el concert.

En l'actualitat, Roger Hodgson continua oferint concerts, bé en solitari, ben acompanyat per músics que complementen la seva feina a l'escenari. A l'estiu de 2008, Roger s'embarcaria en una nova gira que el va portar a Alemanya ia Espanya.

El 17 de febrer es va presentar a l'amfiteatre del CC Sambil a Caracas, Veneçuela. Va ser la seva primera presentació en el país davant un públic que es va bolcar del tot davant la exquistez de la seva interpretació. Toco tot el seu repertori en una bella nit de concert a l'aire lliure.

El 19 de febrer de 2009, es presentarà a Lima Perú per després traslladar-se a Xile al Festival Internacional de la Cançó de Vinya del Mar, per commemorar els 50 anys d'aquest festival.

El 22 febrer 2009 va fer la seva presentació (després de deu anys) a Buenos Aires omplint el teatre Gran Rex i rebent l'ovació del públic. En aquesta oportunitat va interpretar més de vint cançons passant per totes les seves etapes musicals i rebent l'afecte del seu públic argentí.

El 25 de febrer es va presentar al 50è Festival Internacional De La Cançó de Viña Del Mar (Xile). En va tenir prou voltant d'una mica menys d'una hora, perquè el públic ("Monstre") del certamen li atorgués els tres premis que el públic pot atorgar (Torxa de Plata, Torxa d'Or i, la més important, Gavina de Plata). La seva presentació va ser brillant i va tocar els seus grans èxits com, Dreamer, Fool 's Overture, Breakfast in America, It's Raining Again, Give a Little Bit, The Logical Song, Lovers in The Wind, la qual cosa demostra que encara segueix sent l'essència de Supertramp i manté la seva virtuosisme musical que els va portar a ser una banda de culte.

El 9 d'abril va oferir el seu primer concert a Mèxic, a la Plaça d'Armes de la ciutat de Zacatecas, dins del marc del 23è Festival Cultural Zacatecas 2009.

El 18 maig 2010 realitza el seu primer concert a la ciutat de Panamà, escenari que va compartir amb una altra famosa banda de folk rock "America", que va servir de banda telonera de Hodgson, davant d'un ple al teatre Anayansi, del Centre de Convencions Atlapa. Un públic satisfet va poder gaudir dels seus millors èxits, tancant la nit amb la seva famosíssima cançó "It's Raining Again".

El 2014 va actuar a l'Andorra Red Music festival.

Discografia en solitari[modifica | modifica el codi]

  • 1984 - In the eye of the storm
  • 1987 - Hai Hai
  • 1997 - Rites of passage
  • 2000 - Open the door

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roger Hodgson