Roger Peyrefitte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRoger Peyrefitte

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 agost 1907 Modifica el valor a Wikidata
Castres (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 2000 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malaltia de Parkinson Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióInstitut d'Estudis Polítics de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, escriptor, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1943 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorÉcrits de Paris Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0678981 TMDB.org: 1335282
Find a Grave: 16228898 Modifica el valor a Wikidata

Roger Peyrefitte (nascut a Castres, el 17 d'agost de 1907; mort a París, el 5 de novembre de 2000) va ser un escriptor occità d'expressió francesa,[1] autor de novel·les i de biografies històriques, sovint amb una temàtica homoeròtica.

És parent d'Alain Peyrefitte, ministre francès. És conegut per la seva novel·la Les Amitiés particulières (Les amistats particulars), un dels primers texts literaris d'aquesta època que descrivia una relació d'amor entre dos nois menors.[2]

Biografia[modifica]

Va ser escolaritzat a diferents col·legis religiosos (jesuïtes i llatzeristes) del sud-oest de França. D'aquesta educació, va guardar una hostilitat inveterada vers l'Església Catòlica, una altra temàtica recurrent de les seves obres. Va estudiar després a la Facultat de Lletres de Tolosa de Llenguadoc i continuar a l'École libre des sciences politiques (Escola Lliure de Ciències Polítiques). Va ser secretari d'ambaixada a Atenes del 1932 al 1938. De tornada a París, va renunciar a la carrera diplomàtica l'octubre del 1940. Reintegrat el maig del 1943, va ser destinat a París i el febrer del 1945 deixà definitivament la seva carrera diplomàtica.[3] Aquell mateix any assenyala el començament de la seva activitat com a escriptor i historiador.[4]

Va quedar un personatge controvertit. Per certs és considerat com un precursor del moviment LGBT en ser un dels primers a utilitzar una temàtica obertament gai, per d'altres més com una molèstia, un esnob de mal gust, que per la seva afecció per l'escàndol i l'edat dels seus amants, va desservir la causa de l'emancipació.[5]

Les Amitiés particulières[modifica]

El seu debut, la novel·la Les Amitiés particulières[6] va aparèixer el 1944 i és considerada la seva obra més coneguda. Guanyadora del premi Renaudot del 1944 (adjudicat el 1945 a causa de la guerra). En gran manera autobiogràfica, tracta de la relació amorosa entre dos nois en un internat catòlic, que és destruïda per la intervenció d'un sacerdot que vol protegir-los de l'homosexualitat.[7]

El 1964, Jean Delannoy va rodar la pel·lícula del mateix nom a l'Abadia de Royaumont a Asnières-sur-Oise. És un dels primers films que descriu un amor masculí amb poesia i credibilitat iguals a les més tradicionals històries entre home i dona.[8] L'escriptor catòlic François Mauriac va criticar el film com a immoral; després d'això, Peyrefitte, aficionat d'escàndol, va fer l'outing de Mauriac.[cal citació] A França, la pel·lícula va ser prohibida als menors de divuit anys.[cal citació]

Altres obres[modifica]

  • Mademoiselle de Murville, novel·la, Jean Vigneau, 1947
  • Le Prince des Neiges : drame en trois actes, Jean Vigneau, 1947
  • L'Oracle, novel·la, Jean Vigneau, 1948 (ed. definitiva el 1974)
  • Les Amours singulières, novel·la, Jean Vigneau, 1949
  • La Mort d'une mère, Flammarion, 1950
  • Les Ambassades, novel·la, Flammarion, 1951
  • Du Vésuve à l'Etna, relat, Flammarion, 1952
  • La Fin des ambassades, novel·la, Flammarion, 1953
  • Les Amours de Lucien de Samosate (traduït del grec), Flammarion, 1954
  • Les Clés de saint Pierre, novel·la, Flammarion, 1955
  • Jeunes proies, Flammarion, 1956
  • Chevaliers de Malte, Flammarion, 1957
  • L'Exilé de Capri, Flammarion, 1959 (reed. Le Livre de Poche, 1974, amb un capítol supplementari
  • Le Spectateur nocturne, diàleg dramàtic, Flammarion, 1960
  • Les Fils de la Lumière, Flammarion, 1961
  • La Nature du prince, Flammarion, 1963. La traducció en castellà "La naturaleza del príncipe", prohibit a Espanya als anys 1960 va ser recuperat el 2007.[9]
  • Les Secrets des conclaves, Flammarion, 1964
  • Les Juifs, Flammarion, 1965
  • Notre amour, Flammarion, 1967
  • Les Américains, novel·la, Flammarion, 1968
  • Des Français, novel·la, Flammarion, 1970
  • La Coloquinte, novel·la, Flammarion, 1971
  • Manouche, novel·la, Flammarion, 1972
  • L'Enfant Amour, assaig, Flammarion, 1972
  • Un Musée de l'amour, il·lustrat amb fotografies de Marianne Haas, Éd. du Rocher, 1972
  • La Muse garçonnière, textos traduïts del grec, Flammarion, 1973
  • Tableaux de chasse, ou La vie extraordinaire de Fernand Legros, Albin Michel, 1976
  • Propos secrets (tom 1), Albin Michel, 1977.
  • Trilogie sur Alexandre le Grand, Albin Michel:
    • I. - La Jeunesse d'Alexandre, 1977
    • II. - Les Conquêtes d'Alexandre, 1979
    • III. - Alexandre le Grand, 1981
  • L'Enfant de cœur, Albin Michel, 1978
  • Roy, Albin Michel, 1979
  • Propos secrets 2, Albin Michel, 1980.
  • L'Illustre écrivain, Albin Michel, 1982
  • Correspondance Henry de Montherlant–Roger Peyrefitte [1938-1941] (tom 1), presentació i notes de R. Peyrefitte i Pierre Sipriot, Robert Laffont, 1983 (els següents volums previstos no seran publicats).
  • La Soutane rouge, Mercure de France, 1983
  • Voltaire, sa jeunesse et son temps, Albin Michel, 1985
  • L'Innominato: nouveaux propos secrets, Albin Michel, 1989
  • Réflexion sur De Gaulle, París, Régionales, 1991
  • Voltaire et Frédéric II, Albin Michel, 1992
  • Le Dernier des Sivry, Éd. du Rocher, Mònaco, 1993
  • Retours en Sicile, Éd. du Rocher, Mònaco, 1996

Referències[modifica]

  1. ↑ «Roger Peyrefitte». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Lançon, Philippe «Roger Peyrefitte, mort d'un perfide» (en francès). Libération, 7 novembre 2000 (2000-11-07) [Consulta: 25 octubre 2014].
  3. ↑ Peyrefitte, Roger. Las Amistades Particulares (en castellà). Editorial Gai y Lesbiana, 2000. ISBN 8495346095. 
  4. ↑ Glbtq «Peyrefitte, Roger (1907-2000)». Glbtq Encyclopedia,  (). Arxivat de l'original el 2007-09-26 [Consulta: 27 octubre 2014]. Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine.
  5. ↑ Glbtq.
  6. ↑ Ed. Jean Vigneau, 1944
  7. ↑ Glbtq, : «Peyrefitte's first, best, and best-known novel, Les Amitiés Particulières (translated into English as Special Friendships), tells the story of love between two teenage boys in a Catholic boarding school. The book may have been based on his own experience.».
  8. ↑ Travers, James. «Les amitiés particulières» (en anglès). French Film Site, 2007. [Consulta: d'octubre 2014]. «Les Amitiés particulières is one of the few films that gets anywhere near to portraying gay love with much the same poetry and believability as the great male-female love stories in cinema.»
  9. ↑ «Recuperen el llibre "La naturaleza del príncipe", de Roger Peyrefitte, prohibit a Espanya els anys 60». 3/24, 7 maig 2007 (2007-05-07) [Consulta: 25 octubre 2014]. «El llibre "La naturaleza del príncipe", de l'escriptor francès Roger Peyrefitte, prohibit a Espanya els anys 60 i que només s'havia publicat en castellà a l'Argentina, ha estat publicat per Navona Editorial.»
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roger Peyrefitte
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Roger_Peyrefitte&oldid=33192603»