Roger de Llúria
| Roger de Llúria | |
|---|---|
| 17 de gener de 1245 - 19 de gener de 1305 (59 anys) | |
| Lloc de naixement: |  Loria, Basilicata, Regne de Sicília |
| Lloc de defunció: |  València, Regne de València |
| País: | Corona d'Aragó |
| Rang: | Almirall |
| Batalles/guerres: | Expedició a Tunis (1282-1286) Guerra de Sicília (1282-1289) Croada contra la Corona d'Aragó (1283–1285) |
Ruggero di Lauria i d'Amichi (més conegut per Roger de Llúria o Roger de Loria)[1] (Loria-Basilicata o Scalatea-Calàbria, 17 de gener del 1250- València, 19 de gener del 1305). Militar d'origen calabrès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona on va arribar amb el seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran». Fou el més famós i victoriós almirall de l'Armada Reial durant el regnat de Pere el Gran; està enterrat als peus del sepulcre d'aquest sobirà al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus.
Taula de continguts |
[modifica] Orígens familiars
El seu pare fou el cavaller calabrès Ruggero di Lauria, senyor de Loria i gran privat de Manfred I de Sicília, i la seva mare fou Na Bella d'Amichi, dama de companyia de la reina Constança de Sicília.
El seu germà fou Joan de Lloria i d'Amichi, fou pare de Roger de Lloria i Nicolau de Lloria.
[modifica] Matrimoni i descendents
Roger de Llúria es va casar dos cops: [2][3]
- 1273. ∞ Margherita Lancia, germana de Conrad Llança. Fills:
- 1. Beatriu de Lloria i Lancia, casada amb Jaume Baró de Xèrica i mare d'Alfons, que adoptà el nom de Alfons Roger de Lloria
- 2. Jofredina de Lloria i Lancia (+ 1331), casada amb Ot I de Montcada i de Pinós, 4rt baró d'Aitona
- 3. Rogeró de Lloria i Lancia, Senyor de Tortora i Aieta; mort prematúrament als 22 anys
- 4. Hilària de Lloria i Lancia (c.1285- c.1343), Senyora de Lloria, Maratea, Ravello, Nicotera i Scalea; muller d'Enrico Sanseverino i mare de Ruggero Sanseverino i Lauria
- 1285 ∞ Saurina d'Entença i de Montcada, germana de Berenguer d'Entença i de Montcada (aquell qui es va unir a la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor). Fills:
- 5. Joan de Lloria i d'Entença, magistrat
- 6. Carles de Lloria i d'Entença (c.1292-1310), Senyor de Lloria del 1308 al 1310
- 7. Margarida de Lloria i d'Entença (c.1294-c.1343), casada amb Bernat de Vilaragut i Sarrià.
- 8. Nicolau de Lloria i d'Entença, Senyor de Taormina
- 9. Constança de Lloria i d'Entença, Senyor de Taormina
- 10. Roger Berenguer de Lloria i d'Entença (? - c.1328), Senyor de Lloria, Lagonegro, Ravello, Maratea, Castelluccio, Rotonda, Papasidero e Laveno el 1305; Senyor de Scalea i Mileto el 1310
- 11. Robert de Lloria i d'Entença (mort abans que el pare)
[modifica] Biografia
"Roger de Llúria: cap peix gosarà alçar-se sobre el mar, si no porta un escut o un senyal del rei d'Aragó en la cua"
Veritable artífex de la preeminència marítima a la mediterrània per part de la Corona d'Aragó. Almirall de l'estol català que comandà brillantment durant tot el regnat de Pere III d'Aragó "el Gran". Se li va concedir el comtat de Cocentaina (esdevenint-se així el primer comte de Cocentaina) com a premi per la seua trajectòria militar, i va obtenir la senyoria sobre l'illa de Gerba arran de l'Expedició a Tunis de 1282.
[modifica] Expedició a Tunis
[modifica] Almirall de la flota
Hauria estat nomenat almirall de la flota després que el rei en Pere III d'Aragó destituís l'anterior almirall, el seu fill bord Jaume Pere, perquè aquest desobeí les seves ordres en la incursió a Calàbria.
[modifica] Guerra de Sicília
El 8 de juny de 1283 va enfrontar-se a l'armada angevina dels almiralls provençals Cornut i Bonví en el Combat de Malta, evitant el desembarcament angeví a Sicília.[4] El 5 de juny de 1284[5] va tenir lloc la batalla del golf de Nàpols, en la que el seu estol fou atacat prop de Nàpols per l'angeví sota el comandament de Carles II d'Anjou «el coix», i després d'un primer contacte Roger va fingir retirar-se cap a Castellamare però es va atutar en sec i iniciar el combat en mig de les aigües del golf de Nàpols per destruir a la flota angevina.
No és estrany, doncs, la seva prepotència quan rotundament pronuncià aquesta cèlebre frase: "Que a partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó".
| « | Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia.[6] | » |
|
—Frase de Roger de Llúria a la, Crònica de Bernat Desclot; cap CLXVI |
||
[modifica] Croada contra la Corona d'Aragó
Cridat estant a Sicília per defensar Catalunya, va obtenir una victòria essencial sobre l'estol francès de Felip III l'Ardit, a la batalla naval de les Formigues,[7] els dies 3 i 4 de setembre de 1285 durant la Croada contra la Corona d'Aragó. Unes setmenes més tard va atacar el Llenguadoc amb dos-mil almogàvers, atacant Serinhan, Valras i Agde tornant a Barcelona amb un impressionant botí.
[modifica] Sepulcre
Tal com manifestà en la seva darrera voluntat fou enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus i la seva tomba està coberta per una senzilla llosa funerària situada als peus del sepulcre del seu senyor i amic personal, el rei en Pere el Gran. La text de la llosa funerària resa:
| « | ASI:IAU:LO:NOBLE:EN:R / DE:LURIA:ALMIRALL:GENE / RAL:DLS:REGNES:DARAGO / ED:CICILIA:P:LO:SENOR:REI / DARAGO:E:PASSA:DESTA / VIDA:EN:LAYN:DE:LA:EN / CARNACIO:DE:NOSTRE:SE / NOR:IHU:CRIST:MIL:T:CCC / T:IIII:XUI:KALENDES / DE:FEBRER. | » |
Així mateix se li va dedicar un monument al final de la Rambla Nova de Tarragona, tocant al Balcó del Mediterrani.
[modifica] Referències
- ↑ Així és anomenat pels seus contemporanis catalans a la Crònica de Bernat Desclot Crònica de Ramon Muntaner
- ↑ Enciclopèdia Catalana: Llinatge de Llòria
- ↑ Enciclopèdia Catalana: Saurina d'Entença i de Montcada
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (s. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 163.
- ↑ Històries de Catalunya, Roger de Llúria
- ↑ Desclot, Bernat: cap. 166
- ↑ Crònica de Ramon Muntaner (Cap.CXXXV)
[modifica] Bibliografia
- José Luis Infiesta, Roger de Llúria José Luis Infiesta, Editor - col·lecció Gent nostra. ISBN 978-84-931820-6-9
- Crònica de Ramon Muntaner
- Roger de Llúria a la Classic Encyclopedia, basada a l'edició de 1911 de la Edition of the Encyclopaedia Britannica (anglès)
- The Columbia Electronic Encyclopedia (2003) "Roger of Loria". Columbia University Press.(anglès)
- (francès) Ernest Delamont: Histoire du roussillon [1]
- Boletin de la Real Academia de la Historia: Roger de Llúria, denominación i origen(castellà)
