Roger de Llúria

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Roger de Llúria
Roger de Llúria
Estàtua de Roger de Llúria, situada a Barcelona, davant del Parc de la Ciutadella
Estàtua de Roger de Llúria, situada a Barcelona, davant del Parc de la Ciutadella

Roger de Llúria (Scalatea (Calàbria) o Lauria (Basilicata) (1250)- València (1305) (o de Lauria, o de Lloria). Fou un navegant d'origen calabrès, educat a la cort catalana on va arribar amb el seguici de la reina Constança, dona de Pere II.

Es va casar amb Saurina d'Entença, germana de Berenguer d'Entença que va participar al costat de Roger de Flor a les expedicions dels almogàvers.

Veritable artífex de la preeminència marítima a la mediterrània per part de la corona catalano-aragonesa. Poc reconegut, la seva fama s’ha vist eclipsada per la de Roger de Flor amb qui alguns arriben a confondre. Almirall de l'estol català que comandà brillantment durant tot el regnat de Pere II el Gran. Se li va concedir el comtat de Cocentaina (esdevenint-se així el primer comte de Cocentaina) com a premi per la seua trajectòria militar, i va obtenir la senyoria sobre l'illa de Gerba arran de l'Expedició a Tunis de 1282.

Taula de continguts

[edita] Expedició a Tunis

Article principal: Expedició a Tunis

[edita] Guerra de Sicília

Article principal: Guerra de Sicília

[edita] Croada contra la Corona d'Aragó

Article principal: Croada contra la Corona d'Aragó

Cridat estant a Sicília per defensar Catalunya, va obtenir una victòria essencial sobre l'estol francès de Felip III l'Ardit, a la batalla naval de les Formigues, els dies 3 i 4 de setembre de 1285 durant la Croada contra la Corona d'Aragó. Unes setmenes més tard va atacar el Llenguadoc amb dos-mil almogàvers, atacant Serinhan, Valras i Agde tornant a Barcelona amb un impressionant botí.

No és estrany, doncs, la seva prepotència quan rotundament pronuncià aquesta cèlebre frase: ”Que a partir d'ara no hi haurà peix que s’atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó”.

Fou enterrat a Santes Creus, al peu del sepulcre de Pere el Gran, i se li va dedicar un monument al final de la Rambla Nova de Tarragona, tocant al Balcó del Mediterrani.

[edita] Referències


Escut del Casal de Barcelona Aquest article sobre la història de Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.