Roger de Llúria

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Roger de Llúria
(1245 - 17 de gener de 1305 (59 anys)

Lloc de naixement Loria, Basilicata, Regne de Sicília
Lloc de mort València, Regne de València
País Confederació Catalanoaragonesa
Companyia Catalana d'Orient
Rang Almirall
Batalles/guerres * Expedició a Tunis (1282-1286)
Estàtua de Roger de Llúria, situada a Barcelona, davant del Parc de la Ciutadella

Ruggiero di Lauria (conegut pels catalans com a Roger de Llúria)[1] (Loria-Basilicata o Scalatea-Calàbria, 1250- València, 1305). Fou un almirall d'origen calabrès, educat a la cort dels Reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar amb el seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó "el Gran". Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus.

Taula de continguts

[edita] Origens familiars

El seu pare fou un cavaller calabrès, senyor de Loria i gran privat de Manfred I de Sicília, i la seva mare fou Na Bella, dama de companyia de la reina Constança de Sicília.

[edita] Matrimoni i descendents

Es va casar amb Saurina d'Entença, una germana de Berenguer d'Entença (aquell qui es va unir a la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor). Va tenir dos fills: Rogero de Loria i Carles de Loria[2].

[edita] Biografia

Veritable artífex de la preeminència marítima a la mediterrània per part de la corona catalano-aragonesa. Poc reconegut, la seva fama s'ha vist eclipsada per la de Roger de Flor amb qui alguns arriben a confondre. Almirall de l'estol català que comandà brillantment durant tot el regnat de Pere III d'Aragó "el Gran". Se li va concedir el comtat de Cocentaina (esdevenint-se així el primer comte de Cocentaina) com a premi per la seua trajectòria militar, i va obtenir la senyoria sobre l'illa de Gerba arran de l'Expedició a Tunis de 1282.

[edita] Expedició a Tunis

Article principal: Expedició a Tunis

[edita] Guerra de Sicília

Article principal: Guerra de Sicília

El 8 de juny de 1283 va enfrontar-se a l'armada angevina dels almiralls provençals Cornut i Bonví en el Combat de Malta, evitant el desembarcament angeví a Sicília.[3]. El 5 de juny de 1284[4] va tenir lloc la batalla del golf de Nàpols, en la que el seu estol fou atacat prop de Nàpols per l'angeví sota el comandament de Carles II d'Anjou el coix, i després d'un primer contacte Roger va fingir retirar-se cap a Castellamare però es va atutar en sec i iniciar el combat en mig de les aigües del golf de Nàpols per destruir a la flota angevina

[edita] Croada contra la Corona d'Aragó

Cridat estant a Sicília per defensar Catalunya, va obtenir una victòria essencial sobre l'estol francès de Felip III l'Ardit, a la batalla naval de les Formigues[5], els dies 3 i 4 de setembre de 1285 durant la Croada contra la Corona d'Aragó. Unes setmenes més tard va atacar el Llenguadoc amb dos-mil almogàvers, atacant Serinhan, Valras i Agde tornant a Barcelona amb un impressionant botí.

No és estrany, doncs, la seva prepotència quan rotundament pronuncià aquesta cèlebre frase: "Que a partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó".


« Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia. [6]  »

—Frase de Roger de Llúria a la, Crònica de Bernat Desclot; cap CLXVI


Fou enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, al peu del sepulcre de Pere III d'Aragó "el Gran", i se li va dedicar un monument al final de la Rambla Nova de Tarragona, tocant al Balcó del Mediterrani.

[edita] Referències

[edita] Bibliografia