Roger de Vlaeminck

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Roger de Vlaeminck Icona ciclista
Roger de Vlaeminck al pavés del Tour de Flandes
Dades biogràfiques
Nom complet Roger de Vlaeminck
Sobrenom El Gitano
Monsieur París-Roubaix
Data de naixement 24 d'agost de 1947 (1947-08-24) (66 anys)
País Bèlgica Bèlgica
Dades biomètriques
Equips
Equips anteriors 1969-1971. Flandria
1972. Dreher
1973-1977. Brooklyn
1978. Sanson
1979. GIS
1980. Boule D'or-Colnago
1981-1982. DAF Trucks
1983. Gios
1984. GIS
Principals triomfs
Curses per
etapes
22 etapes al Giro d'Itàlia
1 etapa al Tour de França
1 etapa a la Volta a Espanya
Volta a Suïssa (1975)
Tirrena-Adriàtica (de 1972 a 1977)
Curses d'un
dia
Campió de Bèlgica Campió de Bèlgica en ruta (1969, 1981)
París-Roubaix (1972, 1974, 1975, 1977)
Milà-Sanremo (1973, 1978, 1979)
Volta a Llombardia (1974, 1976)
Tour de Flandes (1977)
Lieja-Bastogne-Lieja (1970)
Medaller
Ciclisme
Campionat del Món
Plata Yvoir 1975 ruta

Roger de Vlaeminck (Eeklo, 24 d'agost de 1947), anomenat El Gitano i Monsieur París-Roubaix, va ser un ciclista belga que fou professional entre 1969 i 1984, durant els quals va aconseguir 257 victòries.

Com a amateur va ser campió i subcampió del món de ciclo-cros el 1968 i el 1969, i dues vegades campió del seu país en la mateixa especialitat. El 1968, el seu germà Erik, també ciclista, també va ser campió del món de cyclo-cros, però en categoria professional. A començaments de 1969 va fitxar pel Flandria i, a més de nombroses proves d'un dia, va guanyar el Campionat del seu país de fons en carretera i va ser segon a la Milà-San Remo. Ja com a professional, va tornar a ser campió del món de ciclo-cros el 1975 i campió del seu país en unes altres tres ocasions (1974, 1975 i 1978).

De Vlaeminck és un dels tres únics ciclistes que ha aconseguit guanyar els cinc Monuments del ciclisme, al costat dels també belgues Eddy Merckx i Rik van Looy. L'única gran carrera d'un dia que no va aconseguir guanyar va ser el Campionat del Món, obtenint el seu millor resultat el 1975, en acabar segon per darrere d'Hennie Kuiper.

La París-Roubaix va ser sens dubte la seva cursa favorita. Amb quatre victòries, és el ciclista que més vegades l'ha guanyat. A més, va ser segon en unes altres quatre ocasions i tercer en una altra.

Va guanyar etapes a les tres Grans Voltes, brillant sobretot al Giro d'Itàlia, on va guanyar 22 etapes i la classificació per punts en tres ocasions.

Després de retirar-se del ciclisme professional es convertí, durant diversos anys, en entrenador d'equips de cyclo-cros.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Resultats al Giro d'Itàlia[modifica | modifica el codi]

Resultats al Tour de França[modifica | modifica el codi]

  • 1969. Abandona (10a etapa)
  • 1970. Abandona (7a etapa). Vencedor d'una etapa
  • 1971. Abandona (11a etapa)

Resultats a la Volta a Espanya[modifica | modifica el codi]

  • 1984. Abandona. Vencedor d'una etapa

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]