Roges des Molinar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióRoges des Molinar
Components
Catalina Flaquer Pascual (Capdepera, 1876 - Porreres, 5 gener 1937). Política
Antònia Pascual Flaquer (Capdepera, 1911 - Manacor, 5 gener 1937). Política
Aurora Picornell Femenies (Palma, 1r octubre 1912 - Cementeri de Son Coletes, 5 gener 1937). Política
Belarmina González Rodríguez (província de Palència, 1914 - Manacor, 5 gener 1937)
Maria Pascual Flaquer (Capdepera, 1914 - Manacor, 5 gener 1937). Dirigente (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup d'humans Modifica el valor a Wikidata
Història
Data de dissolució o abolició5 gener 1937 Modifica el valor a Wikidata

Ses Roges des Molinar eren un grup de cinc dones cosidores i brodadores que vivien al barri del Molinar de Palma que van ser afusellades per un escamot falangista[1] al cementiri de Son Coletes de Manacor:[2] Aurora Picornell, Belarmina González, Catalina Flaquer i les seves filles Antònia i Maria Pascual, totes elles lluitadores antifeixistes.[3][4]

De la sindicalista Aurora Picornell s'ha dit que era «la Pasionària mallorquina» i va ser assassinada a 24 anys el 5 de gener de 1937 al cementiri manacorí.[5] Fou una de les principals dirigents del Partit Comunista d'Espanya, i havia militat a la Lliga Laica de Mallorca i al Socors Roig Internacional, també va ser companya del polític comunista Heriberto Quiñones, que també fou assassinat. Un destí semblant seguirien els pares i els germans d'Aurora Picornell.[6]

L'historiador David Ginard va escriure l'any 2000 el llibre Heriberto Quiñones i el Movimiento Comunista de España (1931-1942). editat per Documenta Balear.[7] Llorenç Capellà explica al seu Diccionari Vermell com l'endemà un home entrà a un cafè exhibint un sostenidor exclamant: «són els sostens de n'Aurora». Aquestes dones formaven part de la llista de desapareguts que l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica va presentar a l'Audiència Nacional.[3]

Des de l'any 2010 se'ls ret un homenatge popular al barri que des de 2016 es duu a terme al Teatre del Mar.[8][9]

Referències[modifica]

  1. ↑ Marín, Dolors. «Aurora Picornell i Ses Roges des Molinar: teixint la memòria de les dones». Aguait, 30-09-2018. [Consulta: 20 octubre 2022].
  2. ↑ «Identifiquen les restes d'Aurora Picornell a la fossa de Son Coletes». dBalears, 20-10-2022. [Consulta: 20 octubre 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 Capellà, Llorenç. Diccionari vermell. Palma: Moll, 1989. ISBN 84-273-0603-2. 
  4. ↑ Schnabel, Anna; Giral, Leire. «Les Roges del Molinar, símbol de la lluita antifeixista a Mallorca». Directa, 05-01-2017. [Consulta: 20 octubre 2022].
  5. ↑ Llull, Maria; Crespí, Toni. «Identifiquen les restes d'Aurora Picornell, el símbol de la repressió franquista a Mallorca». Ara Balears, 20-10-2022. [Consulta: 20 octubre 2022].
  6. ↑ Ginard i Féron, David. Aurora Picornell (1912-1937). De la història al símbol. Palma: Documenta Balear, 2016. ISBN 978-84-16163-68-7. 
  7. ↑ Ginard i Féron, David. Heriberto Quiñones y el movimiento comunista en España (1931-1942). Palma Mallorca: Documenta Balear, 2000. ISBN 84-89067-79-1. 
  8. ↑ Sànchez Esteban, Roger. «Les Roges del Molinar viuen en les lluites anticapitalistes d'avui». L'Accent, 06-01-2017. [Consulta: 20 octubre 2022].
  9. ↑ Thomàs Andreu, Lila. «80 anys de l’assassinat de n’Aurora Picornell i les roges del Molinar « laltramirada» (en anglès). L'Altra Mirada. [Consulta: 20 octubre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Roges_des_Molinar&oldid=33116099»