Rolando Villazón

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ángel Rodríguez i Rolando Villazón

Rolando Villazón (Ciutat de Mèxic, 1972) és un tenor mexicà.

A l'edat d'onze anys, ingressà en el Centro de Capacitación Artística Espacios, on estudià música, actuació, dansa contemporània i ballet. El 1990, Villazón conegué el baríton Arturo Nieto, el qual l'introduí en el món de l'òpera i després es convertí en el seu mestre de cant.

Dos anys més tard, ingressà en el Conservatorio Nacional de Música per a continuar llur preparació vocal amb Enrique Jaso. Allà, encarnà el personatge de Dorvil, en La Acala di Seta; a Florville, a Il Signor Bruschino i a Alessandro, i en Il Re Pastore. Després de guanyar dos concursos nacionals en la Ciutat de Mèxic i Guanajuato, Villazón començà a estudiar amb el baríton Gabriel Mijares, amb el que continuà llurs estudis abans d'iniciar la seva carrera internacional.

El 1998, Villazón ingressà en el prestigiós Programa Merola de Òpera, de l'Òpera de San Francisco, on participà en una sèrie de classes amb Joan Sutherland i desenvolupà el rol d'Alfredo, a La Traviata. Més tard, es féu membre del Programa de Artistes Joves de l'Opera de Pittsburgh, des d'on participà en la posada en escena de I Capuleti e i Montecchi, Lucia di Lammermoor i Vanessa, de Samuel Barber. El 1999, Villazón guanyà el Premio del Público, el Premio Zarzuela i un segon premi en el Certamen Internacional Operalia, que presideix i organitza el tenor Plácido Domingo.

Després del seu debut europeu a Gènova (Itàlia), el 1999 com Des Grieux (Manon), seguí la seva primera aparició a França com el Rodolfo a l'Òpera de Lió el desembre del mateix any. Duran la mateixa temporada debutà com Alfredo a La Traviata en el Teatre Verdi a Trieste. Més endavant fou invitat per a cobrir a un col·lega en el mateix paper en l'òpera de la Bastilla de París. Aquestes presentacions el portaren el Maig del 2000 a assolir atenció internacional.

Aquesta temporada pràcticament en el seu final, interpretà La bohème a l'Òpera de París, Il Combattimento di Tancredi e Clorinda a l'Òpera de Lilla, Rigoletto en el Metropolitàn Opera, el seu debut en el paper estel·lar de Werther a l'Òpera de Niça, Eugeni Oneguin al Covent Garden, L'elisir d'amore a Berlín, Roméo et Juliette i Rigoletto a Viena. També va cantar el seu primer Rèquiem de Verdi en el festival de San Denís, Lucia di Lammermoor en el festival d'Orange i concerts de gala a Tokio, Leipzig, Berlín, Frankfurt, Zuric, Moscou, París, Tolosa de Llenguadoc, i Monte Carlo entre d'altres, acabant la temporada en el Festival de Peralada l'agost.

Rolando Villazón ha guanyat nombrosos i importants premis. El febrer del 2003 rebé el reconeixement Les Victories de la Musique com la Revelació Estrangera a França. La seva primera gravació presentant àries italianes va rebre el premi ECHO Clàssics del 2004. L'any següent guanyà el mateix premi dintre de la categoria de "Cantante del año 2005". Junt amb la nominació del prestigiós Gramaphone com "Artista de l'Any" i el premi al "Enregistrament de l'Any", també guanyà el premi "Best Recital Recording 2005", així com el premi anual de la revista Opernwelt com "Cantant de l'Any". El seu segon enregistrament d'àries franceses l'atorgà una nominació al premi Grammy per a "Best Classical Vocal Performance".

Està reconegut internacionalment com un dels principals tenors lírics de la nostra era, i ha estat aclamat per les seves exitoses presentacions en teatres de gran prestigi mundial incloent el Metropolitan Òpera House a Nova York, Òpera Nacional de París, Royal Opera House Covent Garden, Bavarian Opera a Munic, Staatsoper a Berlín, Teatre dell’Opera di Roma, Opera de Niça i molts altres.

La veu de Villazón també pot ser escoltada representant el paper del Timonel a L'holandès errant, de Wagner, sota la direcció de Daniel Barenboim, així com en una gravació en viu de l'Òpera Roméo et Juliette des del Teatre Campoamor produïda per Radio i Televisión Espanyola i a Tristán e Isolda amb Plácido Domingo sota la direcció d’Antonio Papano (EMI).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rolando Villazón Modifica l'enllaç a Wikidata