Romà Lecapè

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Romà I Lecapè)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moneda de l'època de Romà I

Romà Lecapè -Romanus Lecapenus Ῥωμανὸς ὁ Λακαπηνός- o Romà II de Bizanci (c. 870 - 15 de juny de 948) fou l'Emperador de Bizanci des del 919 fins a ser derrocat el 16 de desembre del 944. Abans havia compartit el tron de l'Imperi amb Constantí VII (menor d'edat i casat amb una filla de Romà I). Els responsables del seu enderrocament foren els seus fills Esteve i Constantí, cansats de la longevitat del pare. Tot i el cop d'estat, els usurpadors no van obtenir el tron, que quedà en mans de Constantí VII.

Era fill de Teofilacte Abastacte, un notable militar que havia salvat la vida a l'emperador Basili el Macedoni. Va servir a la flota imperial i es va distingir per la seva valentia. Va matar un lleó que va atacar a un dels seus homes. Quan Constantí VII Porfirogènit va pujar al tron, Romà era almirall i dirigia la flota del Danubi en la guerra contra Bulgària i sobtadament va retirar la flota i es va dirigir a Constantinoble.

Fou llavors acusat de traïció per Lleó Focas però segurament havia actuat a la recerca del tron com havien fet altres; va estar a punt d'esclatar la guerra civil però Romà, ajudat per l'emperadriu, va agafar al camarlenc Constantí, un dels majors partidaris de Focas; aquest va venjar la captivitat del seu amic agafant les armes contra Romà. Aquest fou nomenat Magnus Heteriarca o comandant en cap de la guàrdia imperial, va derrotar a Focas i fou fet cèsar el setembre i coronat august i emperador el 17 de desembre del 919. La seva filla Helena es va casar amb l'emperador Constantí i al pujar al tron va nomenar augusts al seu fill Cristòfol Lecapè i a la seva esposa Teodora. De fet fou Romà el que va exercir el poder encara que nominalment era col·lega de Constantí.

Els principals esdeveniments del seu regnat son: El cisma de l'església que durava des de la deposició del patriarca Eutimi va acabar finalment el 920 amb la intervenció del Papa Joan X i per un edicte de Constantí Porfirogènit que va declarar anticanònic el quart matrimoni, i el va convertir en objecte de càstig.

El 921 va esclatar una guerra contra els búlgars que van assolar Tràcia; el 923 Simeó de Bulgària es va aliar als àrabs; el 926 una entrevista entre Romà i Simeó, rei dels búlgars davant les muralles de Constantinoble va acabar temporalment amb la lluita. Poc abans, el 925 el patrici Joan Radí va destruir la flota del famós Lleó de Trípoli, pirata que havia saquejat Tessalònica 22 anys abans. El 927 va morir el rei Simeó de Bulgària i li va succeir el seu fill Pere i va entrar al territori bizantí al front d'un exèrcit exigint a l'emperador, si volia la pau, de donar-li la seva néta en matrimoni, proposta que Romà va acceptar, ja que necessitava totes les seves forces contra els àrabs. També les possessions a Itàlia van necessitar protecció contra els petits prínceps llombards.

El 931 va morir el seu fill Cristòfol que estava casat amb Sofia, filla de Nicetes el magister palatii (enviat poc abans a un convent per conspirar contra l'emperador). El 933 va fer al seu fill Teofilacte el 60è patriarca de Constantinoble amb permís del papa Joan XI. Del 934 al 940 l'imperi va gaudir de pau, excepte a Itàlia on hi van haver atacs dels prínceps llombards. El 941 la flota dels russos amb 10.000 naus va aparèixer a Constantinoble, dirigida pel príncep Ingor que va ancorar a l'entrada del Bòsfor i les tropes el qual van assolar el territori veí. Romà, amb 15 galeres al Corn d'Or, va atacar als russos i va destruir gran nombre de les seves naus obligant-lo a retirar-se; una mica després va derrotar a la resta de la flota russa a la costa Tràcia i els invasors van retornar a Rússia on Ingor va morir poc després i el 945 la seva vídua Olga va anar a Constantinoble per ser batejada i va rebre el nom d'Helena (és venerada a l'església ortodoxa russa).

Constantí Porfirogènit només gaudia del títol perquè estava privat de tot poder i va decidir agafar aquest. Va excitar l'ambició dels dos fills de Romà, Esteve i Constantí, que tenien el títol d'augusts, que estaven farts de l'autoritarisme del seu pare, i van entrar en una conspiració; els dos prínceps van obtenir el suport de diversos notables. Un dia Esteve va detenir al seu pare (16 de desembre del 944) i el va enviar a l'illa de Protea a l'entrada de la Propòntida, on fou ingressat a un convent i on fou afaitat al cap per quedar inhabilitat per regnar (20 de desembre del 944).

Però ni Esteve ni Constantí es van aprofitar de la seva traïció, ja que Constantí Porfirogènit fou proclamat emperador únic després de cinc setmanes en què Esteve va gaudir del títol de coemperador. Llavors Esteve i el seu germà foren detinguts i enviats a Protea on es van reunir amb el seu pare. Esteve va morir al cap de 19 anys i Constantí al cap de dos anys (va morir en un intent de fugida).

Romà va romandre com a monjo i va morir de mort natural el 15 de juny del 948.

Durant el seu regnat va procurar limitar l'acumulació de latifundis per part dels grans terratinents de l'Imperi.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Romà Lecapè Modifica l'enllaç a Wikidata