Romà de Cesarea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Romà de Cesarea, o
d'Antioquia, o
Romà màrtir

Pintura de Francisco de Zurbarán, 1638 (Chicago Art Institute)
Màrtir
Nom secular Romanus
Naixement Segle III
Cesarea de Palestina
Defunció ca. 303
Antioquia (Síria)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Festivitat 18 de novembre
Iconografia Robes de diaca, amb palma de martiri; amb una llengua a la mà
Patronatge Segon patró de Lloret de Mar

Sant Romà de Cesarea o Romà d'Antioquia, és venerat com a màrtir per diverses confessions cristianes. La festivitat és el dia 18 de novembre.

En 303 o 304, quan començaven les persecucions de Dioclecià, un diaca anomenat Romà, de Cesarea de Palestina va patir martiri en Antioquia. Havia estat pres i condemnat a la foguera, essent lligat a un pal. Com que l'emperador Galeri era a la ciutat, va ser portat a la seva presència; Galeri va fer que li tallessin la llengua i, després de diversos turments, va ésser escanyat.

Eusebi n'explica el martiri a De martyribus Palestin. (c. ii). Prudenci (Peristephanon, X) dóna altres detalls i diu que Romà va ser mort amb un company, Barulas. A partir d'això, alguns historiadors pensen que no es tracta de dos màrtirs diferents d'Antioquia, anomenats Romà, sinó que, possiblement, Prudenci introdueix a la història elements llegendaris, com el del company.

Barulas, com els sants Quirze i Julita de Tars, es venera com a sant nen. És venerat com a patró a Lloret de Mar, on se celebra la festa major petita per la seva diada. A Sevilla, té dedicada l'església de San Román.

Festa de Sant Romà a Lloret[modifica | modifica el codi]

Església parroquial de S. Romà, a Lloret

La Festa Major de Sant Romà a Lloret de Mar (la Selva) té lloc durant la setmana del 18 de novembre. El dia central de la festa s'organitza una xocolatada per a tothom i la missa en honor al màrtir a l’església parroquial de Sant Romà al migdia. Es tracta d'un edifici d'estil gòtic de transició al renaixement construït entre els anys 1509 i 1522 i que conté retaules del segle XVI d'en Pere Serafí Lo grec i Jaume Fontanet, amb escenes de la vida del sant; s'hi venera una relíquia del sant.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Romà de Cesarea