Romà de Cesarea
 Pintura de Francisco de Zurbarán, 1638 (Chicago Art Institute) |
|
| Màrtir | |
|---|---|
| Nom secular | Romanus |
| Naixement | Segle III Cesarea de Palestina |
| Defunció | ca. 303 Antioquia (Síria) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 18 de novembre |
| Iconografia | Robes de diaca, amb palma de martiri; amb una llengua a la mà |
| Patronatge | Segon patró de Lloret de Mar |
Sant Romà de Cesarea o Romà d'Antioquia, és venerat com a màrtir per diverses confessions cristianes. La festivitat és el dia 18 de novembre.
En 303 o 304, quan començaven les persecucions de Dioclecià, un diaca anomenat Romà, de Cesarea de Palestina va patir martiri en Antioquia. Havia estat pres i condemnat a la foguera, essent lligat a un pal. Com que l'emperador Galeri era a la ciutat, va ser portat a la seva presència; Galeri va fer que li tallessin la llengua i, després de diversos turments, va ésser escanyat.
Eusebi n'explica el martiri a De martyribus Palestin. (c. ii). Prudenci (Peristephanon, X) dóna altres detalls i diu que Romà va ser mort amb un company, Barulas. A partir d'això, alguns historiadors pensen que no es tracta de dos màrtirs diferents d'Antioquia, anomenats Romà, sinó que, possiblement, Prudenci introdueix a la història elements llegendaris, com el del company.
Barulas, com els sants Quirze i Julita de Tars, es venera com a sant nen. És venerat com a patró a Lloret de Mar, on se celebra la festa major petita per la seva diada. A Sevilla, té dedicada l'església de San Román.
Festa de Sant Romà a Lloret[modifica]
La Festa Major de Sant Romà a Lloret de Mar (la Selva) té lloc durant la setmana del 18 de novembre. El dia central de la festa s'organitza una xocolatada per a tothom i la missa en honor al màrtir a l’església parroquial de Sant Romà al migdia. Es tracta d'un edifici d'estil gòtic de transició al renaixement construït entre els anys 1509 i 1522 i que conté retaules del segle XVI d'en Pere Serafí Lo grec i Jaume Fontanet, amb escenes de la vida del sant; s'hi venera una relíquia del sant.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Romà de Cesarea |
