Romà el Melode
 Icona russa, 1649 |
|
| Diaca, confessor | |
|---|---|
| Nom secular | grec: Ρωμανός ο Μελωδός (Romanós o Melodós) |
| Naixement | ca. 490 Èmesa o Damasc (Síria) |
| Defunció | ca. 556 Constantinoble |
| Enterrament | Monestir de Kyros (Constantinoble) |
| Commemoració en | Església catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme, luteranisme |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 1 d'octubre (Església Catòlica i Anglicana) |
| Fets destacables | Un dels grans poetes religiosos de tots els temps |
| Iconografia | Robes de diaca, dret sobre un ambó o trona, amb un rotlle a la mà; com a diaca, vestit de vermell, amb una església a la mà |
| Patronatge | A Bizanci, patró dels cantants d'església |
Romà el Melode o l'Himnògraf (en grec Ρωμανός ο Μελωδός), fou un dels més importants himnògrafs grecs, anomenat el Píndar de la poesia rítmica. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Hi ha poques fonts versemblants sobre la seva vida. Diuen que era de família jueva, nascut a Emesa (actual Homs) o a Damasc (Síria). Fou batejat de jove i fou ordenat diaca a Berytus (Beirut) a l'església de la Resurecció. Anà a Constantinoble durant el regnat d'Anastasi (no se sap si Anastasi I de Bizanci (491-518) o Anastasi II de Bizanci (713-716), però els estudiosos com Karl Krumbacher pensen que era el primer).[1] Hi fou sagristà a la basílica de Hagia Sophia, vivint al monestir de Kyros tota la seva vida. Hi morí i hi fou sebollit juntament amb el seu deixeble Ananies.
Si visqué al segle V, va coincidir amb altres grans himnògrafs bizantins, com Anastasi o Ciríac, o amb el mateix emperador Justinià I, que també escrivia himnes.
Llegenda [modifica]
Segons la llegenda, Romà no era, al començament, músic ni poeta. Per la seva gran humilitat, el patriarca de Constantinoble l'estimà molt. Cap al 518, mentre servia a l'església de Tots els Sants (Santa Maria de Blachernae, a Istanbul), durant la vigília del Nadal, fou encarregat de llegir els versicles del salteri. Va fer-ho tan malament que un altre lector prengué el seu lloc i altres clergues van ridiculitzar Romà, que seié humiliat al cor. Hi quedà adormit i se li aparegué la Theotokos amb un rotlle a la mà: li digué que s'empassés el rotlle i es despertés tot seguit. Immediatament, va rebre la benedicció del patriarca i va pujar a l'ambó: hi cantà el Kontakion de Nadal, dedicat a la Mare de Déu i deixà sorpresa tota la gent que hi havia, per la bellesa de l'himne i la seva profunditat teològica, a més de la bellesa de la veu de Romà. Segons la tradició, fou el primer kontakion que es cantà.
Obres [modifica]
Romà va escriure més de mil himnes o kontakia per a les diferents festivitats litúrgiques, dedicades a sants o sobre altres assumptes religiosos: només se'n conserven seixanta o vuitanta. Encara que avui, a la litúrgia, només se'n canta la primera estrofa, cada kontakion era un sermó poètic compost d'una quantitat de versos que anava de 18 a 30 (els ikoi), cada un amb una tornada, units per un acròstic. Quan es cantava amb una melodia original s'anomenava idiomelon.
Entre els himnes destaquen:
- La Nativitat de Crist, la seva obra més coneguda, en forma de diàleg entre Maria i els Reis d'Orient
- El martiri de Sant Esteve
- La mort d'un monjo
- El judici final
- El fill pròdig
- La resurrecció de Llàtzer
- Plany d'Adam
Romà escrigué en el grec àtic literari, que era la koine establerta, amb nombrosos girs semítics. Hi destaca unes imatges agosarades, metàfores i símils brillants, antítesis, ús d'aforismes i àximes, i una dramatització viva.
Notes [modifica]
- ↑ Krumbacher, Gesch. d. byz. Literatur, (Munich, 1897), p. 312-18.
