Romà el Melode

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Romà el Melode, o
l'Himnògraf

Icona bielorussa, 1649
Diaca, confessor
Nom secular grec: Ρωμανός ο Μελωδός (Romanós o Melodós)
Naixement ca. 490
Èmesa o Damasc (Síria)
Defunció ca. 556
Constantinoble
Enterrament Monestir de Kyros (Constantinoble)
Commemoració en Església catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme, luteranisme
Canonització Antiga
Festivitat 1 d'octubre (Església Catòlica i Anglicana)
Fets destacables Un dels grans poetes religiosos de tots els temps
Iconografia Robes de diaca, dret sobre un ambó o trona, amb un rotlle a la mà; com a diaca, vestit de vermell, amb una església a la mà
Patronatge A Bizanci, patró dels cantants d'església

Romà el Melode o l'Himnògraf (en grec Ρωμανός ο Μελωδός), fou un dels més importants himnògrafs grecs, anomenat el Píndar de la poesia rítmica. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Hi ha poques fonts versemblants sobre la seva vida. Diuen que era de família jueva, nascut a Emesa (actual Homs) o a Damasc (Síria). Fou batejat de jove i fou ordenat diaca a Berytus (Beirut) a l'església de la Resurecció. Anà a Constantinoble durant el regnat d'Anastasi (no se sap si Anastasi I de Bizanci (491-518) o Anastasi II de Bizanci (713-716), però els estudiosos com Karl Krumbacher pensen que era el primer).[1] Hi fou sagristà a la basílica de Hagia Sophia, vivint al monestir de Kyros tota la seva vida. Hi morí i hi fou sebollit juntament amb el seu deixeble Ananies.

Si visqué al segle V, va coincidir amb altres grans himnògrafs bizantins, com Anastasi o Ciríac, o amb el mateix emperador Justinià I, que també escrivia himnes.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Romà i la Mare de Déu (Menologi de Basili II).

Segons la llegenda, Romà no era, al començament, músic ni poeta. Per la seva gran humilitat, el patriarca de Constantinoble l'estimà molt. Cap al 518, mentre servia a l'església de Tots els Sants (Santa Maria de Blachernae, a Istanbul), durant la vigília del Nadal, fou encarregat de llegir els versicles del salteri. Va fer-ho tan malament que un altre lector prengué el seu lloc i altres clergues van ridiculitzar Romà, que seié humiliat al cor. Hi quedà adormit i se li aparegué la Theotokos amb un rotlle a la mà: li digué que s'empassés el rotlle i es despertés tot seguit. Immediatament, va rebre la benedicció del patriarca i va pujar a l'ambó: hi cantà el Kontakion de Nadal, dedicat a la Mare de Déu i deixà sorpresa tota la gent que hi havia, per la bellesa de l'himne i la seva profunditat teològica, a més de la bellesa de la veu de Romà. Segons la tradició, fou el primer kontakion que es cantà.

Obres[modifica | modifica el codi]

Romà va escriure més de mil himnes o kontakia per a les diferents festivitats litúrgiques, dedicades a sants o sobre altres assumptes religiosos: només se'n conserven seixanta o vuitanta. Encara que avui, a la litúrgia, només se'n canta la primera estrofa, cada kontakion era un sermó poètic compost d'una quantitat de versos que anava de 18 a 30 (els ikoi), cada un amb una tornada, units per un acròstic. Quan es cantava amb una melodia original s'anomenava idiomelon.

Entre els himnes destaquen:

Romà escrigué en el grec àtic literari, que era la koine establerta, amb nombrosos girs semítics. Hi destaca unes imatges agosarades, metàfores i símils brillants, antítesis, ús d'aforismes i àximes, i una dramatització viva.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Krumbacher, Gesch. d. byz. Literatur, (Munich, 1897), p. 312-18.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]