Roma, ciutat oberta
  Roma, ciutat oberta |
||
|---|---|---|
 |
||
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | Roberto Rossellini | |
|
|
||
| Producció: | Giuseppe Amato Ferruccio De Martino Roberto Rossellini |
|
|
|
||
| Guió: | Sergio Amidei Alberto Consiglio Federico Fellini Roberto Rossellini |
|
|
|
||
| Música: | Renzo Rossellini | |
|
|
||
| Fotografia: | Ubaldo Arata | |
|
|
||
| Protagonistes: | Aldo Fabrizi Anna Magnani |
|
|
Dades i xifres |
||
| País: | Itàlia | |
| Data d'estrena: | 1945 | |
| Gènere: | Drama històric cinema bèl·lic |
|
| Duració: | 105 min | |
| Idioma original: | Italià | |
|
Companyies |
||
| Distribució: | Minerva Film SpA | |
|
|
||
| Pàgina sobre “Roma, città aperta” a IMDb | ||
|
Valoracions |
||
| IMDb |  |
|
Roma, ciutat oberta (títol original en italià Roma, città aperta) és una pel·lícula italiana rodada al 1945, dirigida per Roberto Rossellini; està situada durant l'ocupació nazi de Roma (1944).
Es considera que Roma, ciutat oberta inaugura el neorealisme italià.
L'obra es la primera part de la considerada la trilogia de la guerra (juntament amb (Camarada i Alemanya, any zero) fou premiada amb la palma d'or al festival de Canes.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Durant l'ocupació nazi de Roma, el líder de la resistència Giorgio Manfredi es perseguit per la Gestapo. A traves del seu amic Francesco contactara amb el sacerdot Pietro Pellegrini, qui aprofitant la seva condició lliure de toc de queda portarà diners per la resistència.
Repartiment [modifica]
Al voltant de la pel·lícula [modifica]
Aquesta pel·lícula conta la història d'un grup d'Italians vivint l'ocupació nazi de 1944. Els resistents són encarnats per una mare i el seu fill, un tipògraf, un militant comunista i un sacerdot catòlic. La denúncia i la pobresa són dos temes importants d'aquest llargmetratge que s'inscriu en el moviment del neorealisme italià de postguerra Pel guió, Rossellini, ajudat per Sergio Amidei i Federico Fellini, llavors jove periodista, es va inspirar en històries verdaderes:
- el personatge de don Pietro Pellegrini (Aldo Fabrizi) és inspirat en don Giuseppe Morosini, sacerdot afusellat el 1944 per a la seva activitat a favor de la Resistència ;
- Pina (Anna Magnani) s'inspira en Teresa Gullace, morta en públic pels nazis estant embarassada ;
- Giorgio Manfredi (Marcello Pagliero) inspirat en el guerriller Celeste Negarville ;
- els nens també es van treure d'una història verdadera.
Aquesta obra de Rossellini podria ser considerada com un document històric pel seu realisme. Pel·lícula realitzada amb molt petits mitjans - Rossellini es va servir de pel·lícules de fotografia posades tros a tros en una cambra negra – aquesta obra cabdal és considerada per molts cinèfils com la primera pel·lícula neorealista de la història del cinema italià.
En la filmografia del realitzador, aquesta pel·lícula forma part de la «Trilogia de la guerra» amb Païsa i Alemanya, any zero. També s'ha de destacar que l'actriu Anna Magnani, anomenada la Magnani , tenia un dels papers principals d'aquesta pel·lícula.
Premis [modifica]
de 1946
Bibliografia [modifica]
- Pablo Ferrando García. Roma ciudad abierta: Roberto Rossellini: (1945). València, Nau Llibres, 2006. ISBN 84-7642-732-8.
