Roman Ungern von Sternberg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Baró Ungern Von Sternberg

El baró Roman Fiodorovitx Ungern von Sternberg (22 de gener de 188615 de setembre de 1921), conegut com el Baró Negre, fou tinent general de les forces russes blanques i més tard senyor de la guerra pel seu compte. Ungern va néixer a la ciutat austríaca de Graz, fill d'una família noble d'alemanys d'orígen bàltic. Es va graduar a l'acadèmia militar Pavlovsk i va participar en la Primera Guerra Mundial.

Després de la revolució de febrer del 1917 va ser enviat a l'extrem orient rus a les ordres del general cosac Gregori Mikhailovitx Semenov per establir una presència militar lleial a la zona. Es va distingir per la seva crueltat amb les poblacions locals i amb els seus subordinats i es va guanyar el sobrenom de baró negre. El 1920 es va separar de Semenov i va decidir restablir la dinastia Qing a la Xina. A final del 1920 va entrar a Mongòlia que estava ocupada per les tropes xineses i n'era governador xinès Hu Shuh Tseng. Anava al front d'un exèrcit de russos (blancs), i aventurers de diverses nacionalitats i l'1 de maig de 1920 havia format una tropa de voluntaris buriats i mongols a Duiaria. Amb aquestes forces va expulsar als xinesos a començaments de 1921 entrant a la capital Urga el 3 de febrer de 1921 i declarant restaurada la independència mongola (13 de març de 1921) sota la monarquia teocràtica del Hutuktu Bogdo Khan. El baró va adoptar el títol de "wan", o sigui príncep.

Segons Noskov (autor d'un llibre sobre el "baró negre" publicat a Harbin els anys vint), la bandera que feia servir Ungern era groga amb l'àguila imperial negra. Segons el llibre de L. Yuzefovitch, "Emperor of desert", la divisió asiàtica del general Ungern tenia la bandera russa de tres colors amb la inscripció daurada Miquel II (Mikhaïl II, germà de l'últim emperador de Rússia). Segons el vexil·lòleg francès Lucien Philippe la bandera de l'exèrcit d'Ungern era blava i la personal era groga amb una "U" negre al centre.

Els següents mesos Ungern i la seva gent es van desacreditar amb contínues malifetes i les seves crueltats. El líder de les forces amigues dels bolxevics, Suhbaatar, (conegut per Sukhe-Bator) amb l'ajuda de l'exèrcit roig va derrotar a Ungern. El maig, Ungern va intentar envair territori bolxevic prop de Troitskosavsk (avui Kyakhta, Buriàtia) però després d'alguns èxits inicials el maig i el juny, va ser derrotat el juliol i l'agost, i fou capturat pels seus propis soldats i entregat a l'exèrcit roig el 21 d'agost de 1921. Després d'un ràpid judici militar sumaríssim fou executat a Novonikolaievsk (avui Novossibirsk, Rússia) el 15 de setembre de 1921.

Aquest curiós personatge apareix en una de les aventures de Corto Maltès del dibuixant italià Hugo Pratt.

La Primera Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Durant la Primera Guerra Mundial, Ungern va lluitar a Galicia (Polonia). Se'l considerava un oficial molt valent, però una mica imprudent i mentalment inestable. El general Wrangel esmentava a les seves memòries que tenia por d'ascendir Ungern.

La Revolució Bolxevic[modifica | modifica el codi]

Després de la revolució de febrer el 1917, va ser enviat pel Govern Provisional al Llunyà orient Rus, sota el domini de Grigori Semiónov, per a establir una presència miliar lleial allà. Després de la revolució d'octubre Bolxevic, Semiónov i la seva mà dreta, Ungern, es van aixecar contra ells. Semiónov, al qual donaven suport pels japonesos, va anomenar a Ungern governador de l'àrea gran del Sud-est oriental més enllà del Llac Baikal. En els mesos següents Ungern es va distingir per la seva crueltat extrema cap a la població local i cap als seus propis subordinats. Així va anar com es va guanyar el renom del "Baró Sanguinari". Semiónov i Ungern, encara que eren antibolxevics, no eren part del moviment Blanc i van refusar reconèixer l'autoritat de l'Almirall Aleksandr Kolchak, el líder de l'Exèrcit Blanc. Tanmateix, era recolzat pels japonesos amb diners i armes. La intenció japonesa era trobar un estat marioneta al Llunyà Orient Rus encapçalat per Semiónov. L'exercit d'Ungern estava compost per una barreja de tropes russes, cosacs del Transbaikal i membres de la tribu Buryat. Diversos redactors, entre ells Hugo Pratt, es van referir a la unitat d'Ungern com la "Divisió Salvatge". El seu nom real era "Divisió Asiàtica de Cavalleria". Aquesta unitat robava els trens d'alimentació tant dels Blancs com del Roig. Des que Kolchak va instal·lar la seva base a Sibèria, Semiónov i Ungern operaven a l'est de Kolchak en l'àrea del Transbaikal. Els seus atacs als trens en el transsiberià obstaculitzaven els funcionaments de Kolchak a Urals.

Dictadura de Mongòlia[modifica | modifica el codi]

La invasió d'Ungern a Mongòlia, va immortalitzar el seu nom i va alterar el curs del destí de Mongòlia. Després de la Revolució d'octubre, va lluitar contra els comunistes en l'exèrcit de l'ataman Semiónov, i abans de venir a Mongòlia va ser fet general. Ungern va viatjar cents de quilòmetres a cavall a Hovd en haver sentit les notícies que havia de ser alliberat. Quan Ungern va entrar a Mongòlia a prop del riu Onon els veïns li van donar una benvinguda calorosa. Els mongols van suposar que el mateix Tsar l'havia enviat per expulsar els soldats xinesos i alliberar Mongòlia. Els Mongols, dels quals l'odi als xinesos havia assolit un punt crític, van veure el Baró Ungern com el seu salvador i es van unir al seu exèrcit i li van donar provisions fresques. Ell era conscient de les expectatives dels mongols i va procurar despertar el suport mongol dient que el seu objectiu era alliberar Mongòlia dels xinesos, restaurar el Bogd Khaan al seu tro legítim i reanimar la seva autonomia. El Baró Boig va reclutar mongols per reforçar les seves forces i va atacar Hüree el 26 d'octubre de 1920. Després de deu dies de batalla, Ungern no tenien cap altra opció, només retirar-se. Va ser capaç de mobilitzar molts mongols dient que l'alliberaria el Bogd dels xinesos i reanimaria la religió. Aquest rus es va posar un deel mongol (vestit nacional) amb la insígnia d'un general sobre l'espatlla, es va proclamar budista i va nodrir els projectes grandiosos de reanimar l'Imperi de Chinggis Khaan. A començaments de 1921, va fer un atac sorpresa sobre els xinesos, va entrar a Bogd i va rescatar Bogd Khaan i Enh Dagina. La batalla va continuar durant aproximadament deu dies i Hüree va ser "alliberada" el 4 de febrer de 1921. Els xinesos van escapar al nord cap a Hiagt. Ungern va planificar tornar els reis de Mongòlia, la Xina i Manchuria al poder. Com a primer pas, va posar el Bogd Khaan de nou al tron, va reanimar l'autonomia i va formar cinc ministeris. En reconeixement a la seva gesta per retornar a la seva autonomia; el Bogd Khaan va concedir Ungern amb el títol d'Hoshoi Chin Van. El nou govern va enviar una declaració a països estrangers buscant el reconeixement per a l'autonomia de la Mongòlia. L'Hoshoi Chin Van va començar un programa, que més tard li faria guanyar l'epítet de "Baró Sanguinari ". Ell va afirmar que adorava Chinggis Khaan i confiava en els mongols, però va avorrir els Bolxevics i els jueus, dels quals n'hi havia molts a Hüree. Un sàdic Coronel Sepailoff va ser designat el governador de Hüree per Ungern. Ell era insà i un assassí natural. Ell no estaria satisfet fins que tots els jueus i partidaris Bolxevics a Hüre fossin morts. Les tropes de Xu Shuzeng que van ser concentrades a prop de Kalgan planificaven una altra ofensiva; una gran batalla va ocórrer a prop de Choir. On aproximadament de tres a quatre mil soldats xinesos van ser assassinats, marcant el final de la unitat xinesa militar de Little Xu. Ara que Mongòlia s'havia fet un bastió de les Guàrdies anticomunistes Blanques d'Ungern, les autoritats a Moscou i Verkhneundinsk van haver de prendre mesures d'emergència. Els Soviets van començar a conduir dues polítiques diferents amb respecte a Mongòlia. El Comintern i les autoritats de la secció de l'Extrem Orient de l'Oficina siberiana no van voler perdre Mongòlia. Van ser submergits en el romanticisme revolucionari. El seu objectiu era encendre les flames de la revolució a l'Est i per aquesta raó havien d'entrenar revolucionaris. Enviant l'Exèrcit Roig a Mongòlia per expulsar les Guàrdies Blanques. No es van preocupar de si Mongòlia era part de la Xina o no. La qüestió estava sent considerada més pragmàticament a la Comissaria soviètica d'Assumptes exteriors i altres cercles diplomàtics. Ells creien que la qüestió havia de ser resolta a Beijing; eren una part de la Xina i van pensar que aquells mongols que es van apropar a ells per ajudar al contrari a la Xina eren massa ingenus. Van demanar permís per enviar l'Exèrcit Roig al "seu" territori per lluitar contra Ungern. El Comintern va crear un partit polític armat amb la teoria revolucionària per administrar aquest govern, i establir un exèrcit nacional. Dos projectes van ser desenvolupats per enderrocar a Ungern i la seva Divisió de Cavalleria asiàtica. En 1920-21 Shumyatskii va perfilar el pla de crear una unitat mongola revolucionària, armant-la i conduint les Guàrdies Blanques cap a la frontera. D'altra banda l'Exèrcit Roig els trobaria. El pla calculat pel govern de l'Extrem Orient de la República era totalment diferent. Demanant a l'Exèrcit Roig per avançar fins i tot Hüree. La contradicció entre els dos projectes no era si l'Exèrcit Roig ocuparia Hüree, però en les dues actituds diferents cap a la revolució a Mongòlia. El Primer ministre de la República llunyana Oriental N. Matveyev i el Comandant del Cinquè Exèrcit A. Matiyasevich va considerar l'avenç de l'Exèrcit Roig a Hüree un acte imprudent. L'ocupació de Hüree és una qüestió diplomàtica i llavors aquesta ha de ser considerada separadament d'Ungern.

Derrota, captura i execució[modifica | modifica el codi]

Després d'escapar de Hüree, les dues divisions de cavalleria del Baró Ungern es van col·locar a prop de Hüitnii Am en la part central de Mongòlia. L'Exèrcit Roig, que havia entrat a Hüree, va conduir Ungern al nord a la frontera de la Rússia Soviètica. El Baró Boig va presentar una resistència rígida a ambdós costats de la frontera Soviètic-Mongol, però va ser capturat i lliurat a l'Exèrcit Vermell el 22 d'agost de 1921 pels mateixos Mongols que ell mateix havia reclutat. Ell no va ser capturat a Irkutsk, sinó a Novonikolaevsk, que era la capital oficial de Sibèria. Van donar al judici una àmplia cobertura en la premsa. Va ser condemnat a ser afusellat. Quan les notícies de la seva mort van assolir Hüree, la iniciativa del Bogd els temples i monestirs van sostenir una cerimònia de rés contra el seu nom. El primer ministre Magsarjav del govern d'Ungern va decidir silenciosament llançar al seu terreny amb el govern de la gent, i 21 de juliol de 1921 va massacrar els russos Blancos a Uliastai. Cap al final de l'any els exèrcits Blancs a Mongòlia occidental havien estat o destruïts o expulsats. L'exèrcit d'Oremburgo va ser localitzat a prop de Chuguchak a Xinjiang. Havent après de l'enorme gesta d'Ungern a Mongòlia, van escapar cap a l'est, però van trobar l'Exèrcit Roig a Shar sum. El general es va rendir i va ser posat sota detenció. Va ser executat silenciosament. Les tropes conduïdes per Baikalov i Khasbaatar van ser assetjades durant quaranta-dos dies pels romanents de les unitats Blanques. Cap a gener de 1922 la part occidental de Mongòlia gairebé totalment havia estat alliberada de les Guàrdies Blanques. L'Exèrcit Roig va romandre allà, com ja havien concedit una demanda d'ells per quedar-se l'agost de 1921. Un nombre de factors van ajudar a fer el Baró Sagnant notori. Un d'ells era un llibre titulat Bèsties, Homes i Déus, escrit més tard per un professor polonès de la Universitat d'Omsk, Fernindand Ossendowski. Ell va viatjar per l'Est de Mongòlia i Hüree, va travar amistat amb Ungern i va testificar les batalles entre la Pentecosta i els comunistes, i va escriure sobre ells amb eloqüència. Una altra cosa que va fer a Ungern una llegenda era l'or enterrat i els objectes de valor de la Divisió de Cavalleria asiàtica. El seu valor és insignificant comparat a l'or del Torí que va desaparèixer cap al final de la Segona guerra mundial; tanmateix, com Ossendowski competeix, molts artefactes valuosos i 1800 quilograms d'or, plata i pedres precioses van anar ocultades. Encara que això fos el tresor del futur Imperi Chinggis-esque que " el Baró Boig " va planificar construir, després de l'arribada de l'Exèrcit Roig ell els va enviar a un banc a Jailar per al dipòsit. Els soldats que porten els tresors eren incapaços de creuar la frontera mongola i van enterrar tots els tresors a les estepes de Mongòlia d'Est. Fins ara ningú no ha trobat l'amagatall i els rumors que envolten el tresor s'han convertit en llegendes.