Roman de la Rose

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Roman de la Rose és una novel·la medieval al·legòrica on es parla de l'amor. Va ser creada per dos autors francesos durant el segle XIII: Guillaume de Lorris i Jean de Meung. Va ser una de les obres més llegides del seu temps.

Argument[modifica | modifica el codi]

Guillaume és el protagonista d'un somni on entra en un jardí acompanyat d'una bella dama, allà coneix la Rosa i se n'enamora. Per intentar conquerir-la es va refinant, però rep atacs dels seus enemics que el tanquen en un bosc. Allà la Raó intenta consolar-lo però Amor el convenç de tornar al seu intent: ataquen una torre on l'Acollida està presonera i aconsegueixen alliberar-la. Com a premi, aquesta facilita el retrobament amb la rosa.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

La rosa representa la dona i esdevé un símbol de l'amor cortès: ella és un ésser ideal i delicat que cal estimar per la seva bellesa i cuidar-la. És el màxim exponent del jardí, descrit com a locus amoenus, separat de la resta de la vida com a indret de plaer i emocions. El bosc, per contra, és el lloc del perill i la foscor (imatge recurrent als contes de fades que comencen a explicar-se per aquesta època). La majoria de personatges porten com a noms les virtuts o instàncies que representen, per reforçar la correcta lectura de la metàfora.

Les imatges sensuals de la rosa, malgrat les explicacions sobre un amor pur, van provocar atacs dels seus contemporanis, que veien la relació massa carnal (s'ha dit que la flor és una clara al·lusió als genitals femenins), especialment la segona part.[1]

El concepte d'amor està fortament marcat per Ovidi i té passatges similars als de Ramon Llull, sense que consti una influència directa entre els dos llibres.

El gènere del roman és l'antecedent de la novel·la moderna i com a tal alterna els passatges de narració amb el diàleg, que aquí adopta el paper de col·loqui filosòfic. Aquest roman, però, està escrit en vers, fruit de la vacil·lació medieval entre poesia i prosa, hereva de la preceptiva clàssica, que només sanciona la primera com a única forma veritablement literària.

Llegat[modifica | modifica el codi]

L'obra va ser aviat traduïda a diverses llengües i va convertir-se en font d'inspiració per a escriptors d'arreu d'Europa, com Geoffrey Chaucer, Guillaume de Machaut, Dante Alighieri, François Villon, Petrarca o Ausiàs March, entre d'altres.

Els passatges plens de misogínia en boca de personatges secundaris han provocat al llarg de la història diverses respostes, la primera d'elles per part de Christine de Pisan, en un escrit vist com un precedent del feminisme modern. La Vella, que insta les dones a aconseguir diners i seguretat a canvi dels seus favors, és probablement el personatge més negatiu del poema.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roman de la Rose Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Rougemont, D, L'amour et l'Occident, Bibliothèques 10/18, Librairie Plon, 1972.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]