Romuald de Ravenna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Romuald

Fresc a l'església camaldulesa de Bieniszew (Polònia)
abat, fundador
Nom secular Romualdo di Ravenna
Naixement ca. 951-953
Ravenna (Itàlia)
Defunció 19 de juny del 1027 (o 1023)
S. Salvatore di Valdicastro, Fabriano (Marques, Itàlia)
Enterrament Església de San Biagio de Fabriano (des de 1481; abans, a l'abadia de Valdicastro)
Commemoració en Església Catòlica Romana (culte local)
Beatificació Venerat des del 1032 per Joan XIX
Canonització 1032 (festivitat afegida al Martirologi en 1594 per Climent VIII), Roma per Benet IX
Lloc de pelegrinatge Eremo dei Camaldoli, Fabriano
Festivitat 19 de juny (7 de febrer fins a 1969)
Fets destacables Fundador de l'Orde de la Camàldula (1012)
Orde Benedictins, camaldulesos
Iconografia Hàbit camaldulès (blanc), amb bàcul i una petita església a les mans; barba llarga; escala per on pugen i baixen els mongos

Sant Romuald (Ravenna ~951 - Val di Castro, Fabiano, 19 de juny del 1027) fou un abat fundador de l'orde dels camaldulesos. És venerat a l'Església catòlica com a sant.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'una família aristocràtica, després de veure al seu pare, Sergius, matar un adversari en un duel, l'any 970 es féu monjo benedictí al monestir de San Apollinare in Classe a Ravenna, però abandonà la casa per retirar-se de nou a la vida eremítica, vivint amb Marí, un eremita que li va fer de guia espiritual. Conegué l'abat Garí, de Sant Miquel de Cuixà, i marxà amb ell a l'abadia, juntament amb el dux de Venècia Pere Orsèol, que també volia deixar el món, i altres nobles. Establert a Cuixà cap al 978, hi féu vida eremítica i s'hi formà durant deu anys. Hi convencé el comte Oliba Cabreta de retirar-se a fer penitència a Montecassino.

Tornà a Itàlia en 988 i hi fou ermità a Pereo, prop de Ravenna. Cap al 1001, l'emperador Otó III el convencé perquè tornés a Sant'Apollinare in Classe, on fou elegit abat, però passat un any, la seva vocació d'anacoreta el féu marxar de nou, renunciant al càrrec, i marxà a Montecassino.

Cap al 1014 Romuald va fundar un eremitori a Sitria (Isola Fossara, Scheggia), al voltant del qual es fundà un monestir, l'abadia de Santa Maria di Sitria. Set anys després, marxà de nou i va trobar un lloc a les muntanyes entre Úmbria i les Marques, on s'establí; al voltant seu s'originà un moviment eremític que atragúe molts seguidors. Fundà diverses cases i, cap al 1020, la comunitat de l'Eremo dei Camaldoli va donar origen a l'Orde de Camaldoli o dels camaldulesos, congregació reformada, de fet, de l'Orde de Sant Benet.

Va morir entre 1023 i 1027 a Valdicastro, prop de Fabriano.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Cap al 1042, Pere Damià va escriure una vida de Romuald, que donà origen a l'hagiografia posterior. Va ésser beatificat cinc anys després d'haver mort, i canonitzat en 1595 per Climent VIII. Des del 1481, el seu cos és a San Biagio de Fabriano.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Romuald de Ravenna