Roncalès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Extensió dels dialectes de l'èuscar, on el roncalès té la coloració blava més fosca

L'èuscar roncalès (en basc: Erronkariera) és un dialecte del basc, parlat antigament a la vall de Roncal (Navarra). Se sap que s'usava de manera habitual a finals del segle XIX, i que la seva progressiva desaparició va començar el 1876 a causa de la prohibició del seu ús a les escoles. La seva última parlant nativa fou Fidela Bernat, nascuda el 1898 a Uztarroze i morta el 1991 a Pamplona.

Un altre parlant de gran importància per a aquest dialecte fou Ubaldo Hualde Martín (natural d'Izaba), mort el 31 de juliol de 1967, l'última persona que a més de parlar l'uskara roncalès sabia escriure'l. José i Bernardo Estornés, Koldo Mitxelena o Juan San Martín van ser alguns dels lingüistes que van visitar Ubaldo abans de la seva mort, per deixar constància de totes les dades que fos possible d'aquest dialecte. Ubaldo Hualde també coneixia les variants d'altres zones del Roncal com Uztarroze, Bidankoze o Garde.

El filòleg francès Louis Lucien Bonaparte, nebot de l'emperador Napoleó el va catalogar el segle XIX com un subdialecte del suletí, encara que avui en dia molts experts afirmen que existeixen clares diferències entre el roncalès i altres dialectes veïns. N'hi ha d'altres que, com Bernardo Estornés, asseguren que el roncalés era una llengua i que el basc és, de fet, un conjunt d'idiomes diferenciats.

A la Fonoteca de Navarra hi ha enregistraments d'entrevistes a disposició de qualsevol persona realitzats en aquesta varietat dialectal.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]