Rondalla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i reals. La trama sol ser molt senzilla amb situacions i personatges comuns a tots els pobles i cultures; els personatges, plans, i el temps i l'espai indeterminats. Destinada especialment a l'entreteniment dels infants alhora que té intenció moralitzadora. La rondalla té un caràcter anònim, a més, les rondalles pertanyen a un patrimoni col·lectiu que remet ocasionalment a la cultura indoeuropea.-.:

Característiques[modifica | modifica el codi]

La rondalla es caracteritza per tenir una estructura fixa, tant en els personatges com en les paraules utilitzades per obrir i tancar una rondalla.

Estructura narrativa[modifica | modifica el codi]

  • Situació inicial: és la presentació d'alguns personatges de la narració i de les circumstàncies que els envolten.
  • Conflicte: és qualsevol fet o acció que ocasiona un canvi del plantejament inicial de la narració.
  • Acció: aquesta és la part clau de la narració, l'equiparable al nus de l'obra. Moment en el qual alguns personatges intenten resoldre el conflicte.
  • Resolució: és el resultat de l'acció dels personatges per resoldre el problema.
  • Situació Final: en aquesta part final de la rondalla, és el moment de tornada a la situació estable del principi, però diferent.


Les rondalles valencianes es classifiquen en tres tipus: Rondalles meravelloses, en què intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals oi objectes amb virtuts màgiques que ajuden a l’heroi a arribar al seu fi Rondalles de costums, que reflecteixen la manera de viure de la societat agrària, amb persones que resolen els conflictes sense cap ajuda meravellosa. Rondalles d’animals, en què els personatges són animals humanitzats; les més pròxims a les faules.

Personatges[modifica | modifica el codi]

Normalment en tota rondalla hi sol haver set tipus de personatges, encara que no sempre hi apareixen tots. Aquest tipus de classificació fou proposat pel folklorista rus Vladimir Propp, seguint la metodologia estructuralista. Aquests set tipus de personatges són aquests:

  • L'Heroi és el encarregat de reaccionar davant de les exigències del donant per poder disposar de l'objecte màgic que els ajudarà combatre amb el seu personatge antagònic, l'agressor. Aquest serà l'encarregat de combatre amb l'heroi o participa en el combat final. L'heroi al final de l'obra es casa amb la princesa, que simbolitza la princesa com el premi per la victòria. Amb aquest matrimoni l'heroi es transforma en un ésser madur i poderós.
  • L'Agressor és el personatge antagònic de l'heroi. L'agressor en tota rondalla acaba sent el perdedor.
  • El donant de l'objecte màgic és molt habitual en les rondalles de caràcter meravellós i és l'encarregat de donar l'objecte màgic a l'heroi.
  • La princesa apareix en les rondalles meravelloses i sempre exigeix les tasques més difícils i arriscades, que servirà per desemmascarà al fals heroi, i fer sobresaltar l'heroi de tots els altres personatge. La princesa acaba casant-se amb l'heroi.
  • Els auxiliars de l'heroi són els encarregats d'ajudar a l'heroi durant l'aventura. En les rondalles meravelloses té una caràcter màgic o sobrenatural.
  • El fals heroi és la persona que sembla ser l'heroi autèntic, però amb les tasques exigides per la princesa es desemmarcara a aquest fals heroi.
  • La víctima és la persona que serà rescatat per l'heroi. A vegades la víctima pot ser la princesa, però no obligatòriament.

Formes per tancar i obrir un relat[modifica | modifica el codi]

En les rondalles ofereix una gran gamma molt variades de fórmules per obrir i tancar un relat. Aquestes marques són fixes i són utilitzades sempre de la mateixa manera i sol poden patir petits canvis. Els connectors més habituals poden ser:

« Vet aquí en aquell temps les bèsties parlaven i les persones callaven... »

Aquest tipus de entrada és un mètode per endinsar-se en el món on és tot impossible i deixar enrere el món concret de la realitat. En canvi, en les formes de tancament tornen a l'oient al món concret. Una de les fórmules habituals per tancar les rondalles, és aquesta:

« Una reina tenia tres filles,
una mandarina,
una taronga,
una melmelada,
i aquesta historia s'ha acabada.
»

/*Altres característiques lingüístiques de les rondalles: (registre col·loquial)

  • frases curtes i de sintaxi simple.
  • vocabulari bàsic de fàcil comprensió.
  • fórmules repetitives al llarg de l'explicació.
  • expressions que s'afegeixen a la narració per mantenir l'atenció de la mainada.
  • ús d'onomatopeies i embarbussaments.*/

Interpretacions de les rondalles[modifica | modifica el codi]

Al llarg del temps s'han proposat diverses teories sobre el significat de les rondalles, sobre el com, sobre el quan i sobre per què han sorgit aquestes narracions. Aquestes són les més acceptades:

La teoria Mítica de F.M. Müller[modifica | modifica el codi]

La teoria mítica o indoeuropea va ser formulada a mitjans del segle XIX pel filòleg Friedrich Max Müller a la seva obra Essay un Comparative Mythology (1856) que era fruit de les recerques filològiques comparatistes.

Segons aquesta teoria les rondalles serien derivacions degradades dels mites solars indoeuropeus: el cel, la nit, l'albada, el sol i els fenòmens meteorològics. Primer hi va haver el mite primitiu, després les llegendes i posteriorment l'aparició de les rondalles. Abans de la formulació d'aquesta teoria ja hi havia indicis que l'afavorien, ja que els germans Grimm havien posat en relleu les semblances entre les rondalles europees, perses i índiques, i havien postualt l'existència d'un folklore i un pensament comú indoeuropeu. -.(Josep Temporal, Galàxia Propp)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]