Ronnie O'Sullivan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:20, 3 maig 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaRonnie O'Sullivan
Ronnie O’Sullivan
Biografia
Naixement5 desembre 1975 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Wordsley (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióWanstead High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador de billar americà, jugador de snooker Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat12.684.134 £ (2 maig 2022) Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Esportsnooker Modifica el valor a Wikidata
Participà en
20152015 Masters (en) Tradueix
20142014 Masters (en) Tradueix
20122012 Masters (en) Tradueix
20112011 Masters (en) Tradueix
20102010 Masters (en) Tradueix
20092009 Masters (en) Tradueix
20082008 Masters (en) Tradueix
20072007 Masters (en) Tradueix
20062006 Masters (en) Tradueix
20052005 Masters (en) Tradueix
20042004 Masters (en) Tradueix
20032003 Masters (en) Tradueix
20022002 Masters (en) Tradueix
20012001 Masters (en) Tradueix
20002000 Masters (en) Tradueix
19991999 Masters (en) Tradueix
19981998 Masters (en) Tradueix
19971997 Masters (en) Tradueix
19961996 Masters (en) Tradueix
19951995 Masters (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsMaria Catalano (cosí) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm1187003 TMDB.org: 1751299
Facebook: TheRealRonnieOSullivan Twitter (X): ronnieo147 Instagram: ronnie Modifica el valor a Wikidata

Ronald Antonio "Ronnie" O’Sullivan (Wordsley, West Midlands, 5 de desembre de 1975)[4] és un jugador anglès professional de snooker.[4] És l'actual campió del món, títol que ha guanyat un total de cinc ocasions (2001, 2004, 2008, 2012 i 2013).

O'Sullivan va esdevenir jugador professional als 16 anys i és conegut pel seu estil de joc ràpid, guanyant-se ben d'hora el sobrenom de "The Rocket" (el coet).[5] Va guanyar el seu primer títol de rànquing, el Campionat del Regne Unit del 1993, una setmana abans del seu 18è aniversari, sent el jugador més jove a guanyar un torneig de rànquing professional. Al llarg de la seva carrera ha guanyat un total de 25 títols de rànquing, incloent cinc Campionats del Món, quatre títols del Campionat del Regne Unit, i va ser número u del món durant cinc temporades (2001/2002, 2003/2005 i 2007/2009). Els seus èxits en tornejos de classificació inclouen quatre Màsters, deu títols de la Premier League i guanyar la Copa de Nacions amb Anglaterra del 2000.

O'Sullivan és el tercer jugador, juntament amb John Higgins a la llista de jugadors que han guanyat més campionats de rànquing, i és quart per darrere de Stephen Hendry, Ray Reardon, i Steve Davis a la llista de jugadors que han guanyat el Campionat del Món a l'era moderna. Els guanys en premis a la seva carrera superen els 7 milions de lliures esterlines, sent el segon després d'Hendry a la llista de premis en efectiu de tota la història.[6] També és segon darrere de Hendry a la llista de jugadors amb breaks centenaris, amb un total de 764.[3] Ronnie suma un total d'11 breaks màxims a la seva carrera professional, un rècord que comparteix amb Hendry.[7] Al Campionat del Món de 1997, va establir el rècord del break màxim més ràpid de la història amb 5 minuts i 20 segons.[8]

És considerat per molts seguidors, periodistes i companys d'esport com el mateix Sptephen Hendry o Steve Davis, com el talent natural més gran que ha donat la història d'aquest esport a més de ser un dels més populars. El seu alt nivell de joc amb les dues mans, és incomparable a la història de l'snooker encara que el seu temperament, davallades psicològiques i problemes personals amb incidents en episodis controvertits l'han portat a vegades a falta d'interès, depressions o manca de confiança que han perjudicat el seu joc.

Carrera

Inicis

Els seus èxits al billar van començar d'adolescent, fent el seu primer break centenari (117) a l'edat de 10 anys, va completar la seva primera neteja total (142) amb 12 anys, i es va convertir en el campió britànic Sub-16 amb 13. El seu debut a la televisió va ser al Tàmesi Snooker clàssic quan tenia 14 anys, amb Steve Davis comentant el partit.[9] Va completar el seu primer break més alt a la final dels Campionats del British Amateur de 1991 amb 15 anys i va guanyar el IBSF Campionat del Món Sub-21 d'aquell mateix any. El 1992 amb 16 anys es va convertir en jugador professional.[10][11]

O'Sullivan va començar la temporada 1992/1993 guanyant 74 dels seus primers 76 partits professionals, incloent una ratxa de 38 victòries consecutives,[12] rècord que segueix en peu.[8] En la fase de classificació per al Gran Premi va derrotar a Jason Curtis 5-0 en un temps de 43 minuts i 36 segons, establint el rècord actual de partit més ràpid al millor de 9 rondes.[8] Després d'això Alan Hughes li va donar el sobrenom de "The Rocket".[13] Classificat pel Campionat Mundial de setembre de 1992 a l'edat de 16 anys, es va convertir en el jugador més jove a classificar-se pel torneig.[14] Va fer el seu debut Crucible el 18 d'abril de 1993 a l'edat de 17 anys i 134 dies, sent el tercer jugador més jove a competir en aquest escenari darrere de Luca Brecel i Stephen Hendry.[15][16] Ronnie va perdre 7-10 a la primera ronda contra Alan McManus.[17] O'Sullivan va ser nomenat jove del WPBSA Jugador de l'any 1993.[13]

En la temporada 1993/1994 O'Sullivan va derrotar 10-6 a Hendry a la final del Campionat del Regne Unit, guanyant així el seu primer títol del rànquing. Amb 17 anys i 358 dies es va convertir en el guanyador més jove d'un torneig de classificació professional.[8][18] Tes setmanes més tard es va enfrontar a Hendry novament la final de l'Open d'Europa, perdent aquest cop per 5-9.[19] Va guanyar el seu segon títol de la classificació a l'Open Britànic en derrotar James Wattana 9-4 a la final.[13] Va arribar a la segona ronda del Campionat del Món, però va perdre 3-13 contra John Parrott.[20] Després de començar la temporada classificat com a número 57 del món, va acabar a la 9a posició,[21] i va ser nomenat Jugador del WPBSA de l'Any 1994.[13]

1994/1995 – 1999/2000

Estil de joc

O'Sullivan juga d'una manera ràpida, a l'atac i tàcticament molt sòlida. Encara que ha manifestat el seu menyspreu pels jocs interminables de llarga durada, dient que perjudica el joc de billar.[22] Ell és un bon front-runner; però quan jugant des del darrere no ho fa bé, tendeix a desmoralitzar-se, i és susceptible a perdre diversos jocs consecutius.[23][24] És dretà, però pot jugar a un alt nivell amb la mà esquerra. Si bé no posseeix la mateixa força amb el seu braç esquerre, al ser ambidextre pot intentar tirs amb la mà esquerra que d'un altra manera requeriria un tir maldestre o utilitzant alguna de les canyes/allargadors.[25]

La primera vegada que va mostrar aquesta capacitat per jugar amb l'esquerra fou al Campionat Mundial del 1996 en una partida contra Alain Robidoux. Al final de la partida el canadenc el va acusar de falta de respecte i O'Sullivan va respondre que ell va jugar millor amb la mà esquerra que Robidoux amb la seva dreta.[26] Ronnie va ser convocat a una audiència disciplinària en resposta a la queixa formal de Robidoux i Ronnie va haver de demostrar que podia jugar a un alt nivell amb la seva mà esquerra. Va jugar tres partides contra l'exjugador i subcampió mundial Rex Williams, guanyant els tres jocs va quedar demostrat el seu talent.[27]

Estatus

És considerat per molts com el millor jugador de talent natural en la història d'aquest esport, fins i tot amb una etiqueta de "geni".[28][29][30] Diversos dels seus companys el consideren el millor jugador de la història,[31][32][33][34] tot i que la seva part temperamental de vegades el porta a una manca de confiança o d'interès pel joc,[35] i fins ara ha actuat de manera incompatible al llarg de la seva carrera controvertida, fins al punt de què es parli dels "dos Ronnies" respecte al seu caràcter.[36][37] El mateix Stephen Hendry, després de la seva derrota al Campionat Mundial de 2008, va dir que " O'Sullivan és el millor jugador del món per una milla de país".[38]

O'Sullivan és un dels jugadors més populars del circuit i es caracteritza per ser un "showman".[39][40] Ha ajudat a millorar la imatge de billar al públic en general.[29][41] El mateix O'Sullivan ha manifestat el seu desig d'entretenir el públic que mira les partides, i ha dit que les lentes, els jocs sorrencs treuen espectadors.[42] Sovint ha estat comparat amb Alex Higgins i Jimmy White, tant pel seu talent natural com per la seva popularitat.

Vida personal

O'Sullivan va néixer a Wordsley, West Midlands.[4] Es va criar i encara viu, al barri del carrer Manor a Chigwell (Essex), una zona residencial de Londres,[43] estudiant a Wanstead High School.[44] Els seus pares tenien botigues de sexe al Soho.[43]

El mateix Ronnie s'ha etiquetat com un perfeccionista, altament autocrític, fins i tot en la victòria.[45][46][47][48][49] Ell pateix depressió clínica i ha tingut problemes relacionats amb les drogues, però actualment treballa amb Steve Peters, psicòleg esportiu que l'ha ajudat a superar els seus canvis d'humor.[50][51] En diverses ocasions ha declarat la seva intenció d'abandonar l'esport,[51] O'Sullivan va treballar durant la temporada 2012/2013, any en què només va participar en el campionat del món i el va guanyar, a una granja de porcs.[52]

O'Sullivan va conèixer a la seva exnòvia Jo Langley a Narcòtics Anònims, actualment té dos fills amb ella.[53][54] Té una altra filla d'una relació anterior.[55][56] Ronnie va informar a inicis de juny del 2008 que s'havien separat.[57] Al febrer de 2013, es va comprometre amb l'actriu i ex concursant de Strictly Come Dancing Rouass Laila, amb la qual havia estat sortint des de principis de 2012.[58] La mare de O'Sullivan és de Sicília.[59]

El 2003, diversos mitjans de comunicació van informar que O'Sullivan s'havia convertit a l'Islam, però malgrat el seu interès perquè confessés la seva fe, aquestes notícies s'ha demostrat que eren falses.[60][61][62][63] O'Sullivan també defensa un interès pel budisme, després d'haver passat molts migdies al Centre Budista de Londres a Bethnal Green.[64] No obstant això, nega que tenir cap compromís ferm amb cap religió.[65]

O'Sullivan és un fanàtic del futbol i és un entusiasta defensor d'Arsenal.[66] Una altra de les seves aficions és l'automobilisme. El 2004, va aparèixer al programa Top Gear com "Estrella en un cotxe a un preu raonable", i va acabar amb un temps d'1:47,3 a la pista de prova en un Suzuki Liana.[67][68] El cap de setmana de 15-16 d'agost de 2009, a la Volkswagen Racing Cup a Silverstone amb un Volkswagen Jetta amb el cotxe número "147", es va dur dues rondes de 20 minuts.[69] O'Sullivan és també un corredor entusiasta, amb una millor marca personal de 34 minuts 54 segons per a les curses de 10km, marca que el va situar al cim dels 1.500 corredors de 10k al Regne Unit el 2008.[70][71]

Taula de tornejos

Torneig 1992/
93 		1993/
94 		1994/
95 		1995/
96 		1996/
97 		1997/
98 		1998/
99 		1999/
00 		2000/
01 		2001/
02 		2002/
03 		2003/
04 		2004/
05 		2005/
06 		2006/
07 		2007/
08 		2008/
09 		2009/
10 		2010/
11 		2011/
12 		2012/
13 		2013
14
Rànquing[21] Des de la temporada 2010/2011, mostra el rànquing a principi de temporada. UR[nb 1] 57 9 3 8 7 3 4 4 2 1 3 1 1 3 5 1 1 3 11 9 19
Tornejos del rànquing
Shanghai Masters No es celebrà WD F W WD 2R A A
International Championship No es celebrà WD 2R
UK Championship 1R W QF QF 1R W WD QF SF W QF SF 2R 1R QF W 2R SF 1R 2R A
German Masters[nb 2] No es celebrà 1R W SF NR No es celebrà WD W A
Welsh Open 1R 1R QF 2R 2R 4R SF 3R 2R 2R QF W W 2R QF F 2R SF 1R SF A
World Open[nb 3] 1R 1R QF 1R 2R 3R 3R QF F QF QF 2R W F QF F QF 2R F WD A
Players Tour Championship Finals No es celebrà DNQ WD DNQ
China Open[nb 4] No es celebrà NR 2R W W QF No es celebrà WD 1R SF 1R QF 1R 1R QF A
World Championship 1R 2R QF SF 2R SF SF 1R W SF 1R W QF SF QF W 2R QF QF W W
Tornejos fora del rànquing
Champion of Champions No es celebrà W
The Masters A WR W F F QF QF QF 1R QF QF F W F W 1R W F 1R QF A
Championship League No es celebrà A A RR RR A A
Tornejos de format variat
Shoot-Out No es celebrà SF A A
Ex-tornejos del rànquing'
Dubai Classic[nb 5] LQ SF SF 1R W No es celebrà
Malta Grand Prix No es celebrà A A A A A QF A No es celebrà
Thailand Masters[nb 6] 2R 1R F 2R SF 2R 1R 1R 2R SF NR No es celebrà NR No es celebrà
Scottish Open[nb 7] 2R LQ 3R 1R QF W 2R W 2R 2R 3R QF No es celebrà A NH
British Open LQ W F SF 1R QF 3R SF QF SF 3R F SF No es celebrà
Irish Masters Fora del rànquing W QF W NH NR No es celebrà
Malta Cup[nb 8] QF F SF 1R 1R NH 1R No es celebrà QF W QF 2R A 1R NR No es celebrà
Northern Ireland Trophy No es celabrà NR F QF W No es celebrà
Ex-tornejos fora del rànquing
Scottish Masters A A A SF QF QF W QF W F W No es celebrà
Irish Masters A A 1R QF SF DQ QF SF W QF Torneig de rànquing NH W No es celebrà
Premier League[nb 9] RR RR RR RR W RR SF SF W W SF A W W W W W F W W A NH
Llegenda de la taula
LQ Derrota en la classificació d'empat #R Derrota a les primeres rondes del torneig
(WR = Wildcard round, RR = Round robin) 		QF Arriba fins a quarts de final
SF Arriba fins a semi finals F Arriba a la final, finalista del torneig W Guanyador del torneig
DQ Desqualificat del torneig A No participa al torneig 1R Es retira del torneig
NH El torneig no es celebrà NR El torneig no era un torneig del rànquing MR El torneig era un torneig de rànquing menor

Històric finals

O’Sullivan amb el trofeu del German Masters (2012)

Finals de tornejos de rànquing (36)

Ha disputat un total de 36 finals, guanyant-ne 25 i quedant subcampió en les 11 restants. Suma 5 victòries al World Championship, 4 UK Championship, 2 Irish Masters, 2 Welsh Open, 2 Scottish Open, 2 China Open, 1 Shanghai Maters, 1 German Masters, 1 German Masters, 1 British Open, 1 Asian Classic, 1 European Open, 1 Grand Prix, 1 North Ireland Trophy.

Llegenda
World Championship (5–0)
UK Championship (4–0)
Altres (16–11)
Resultat No. Any Campionat Oponent a la final Punts Ref.
Campió 1. 1993 UK Championship Escòcia Hendry, StephenStephen Hendry 10–6 [72]
Subcampió 1. 1993 European Open Escòcia Hendry, StephenStephen Hendry 5–9 [73]
Campió 2. 1994 British Open Tailàndia Wattana, JamesJames Wattana 9–4 [74]
Subcampió 2. 1995 Thailand Open Tailàndia Wattana, JamesJames Wattana 6–9 [75]
Subcampió 3. 1995 British Open Escòcia Higgins, JohnJohn Higgins 6–9 [74]
Campió 3. 1996 Asian Classic Anglaterra Morgan, BrianBrian Morgan 9–8 [76]
Campió 4. 1996 German Open Canadà Robidoux, AlainAlain Robidoux 9–7 [73]
Campió 5. 1997 UK Championship (2) Escòcia Hendry, StephenStephen Hendry 10–6 [72]
Campió 6. 1998 Scottish Open Escòcia Higgins, JohnJohn Higgins 9–5 [77]
Campió 7. 1999 China Open Anglaterra Lee, StephenStephen Lee 9–2 [78]
Campió 8. 2000 Scottish Open (2) Gal·les Williams, MarkMark Williams 9–1 [77]
Subcampió 4. 2000 Grand Prix Gal·les Williams, MarkMark Williams 5–9 [79]
Campió 9. 2000 China Open (2) Gal·les Williams, MarkMark Williams 9–3 [78]
Campió 10. 2001 World Snooker Championship Escòcia Higgins, JohnJohn Higgins 18–14 [80]
Campió 11. 2001 UK Championship (3) República d'Irlanda Doherty, KenKen Doherty 10–1 [72]
Campió 12. 2003 European Open Escòcia Hendry, StephenStephen Hendry 9–6 [73]
Campió 13. 2003 Irish Masters Escòcia Higgins, JohnJohn Higgins 10–9 [81]
Subcampió 5. 2003 British Open (2) Escòcia Hendry, StephenStephen Hendry 6–9 [74]
Campió 14. 2004 Welsh Open Anglaterra Davis, SteveSteve Davis 9–8 [82]
Campió 15. 2004 World Snooker Championship (2) Escòcia Graeme Dott 18–8 [80]
Campió 16. 2004 Grand Prix Anglaterra McCulloch, IanIan McCulloch 9–5 [79]
Campió 17. 2005 Welsh Open (2) Escòcia Hendry, StephenStephen Hendry 9–8 [82]
Campió 18. 2005 Irish Masters (2) Gal·les Stevens, MatthewMatthew Stevens 10–8 [81]
Subcampió 6. 2005 Grand Prix (2) Escòcia Higgins, JohnJohn Higgins 2–9 [79]
Subcampió 7. 2006 Northern Ireland Trophy República Popular de la Xina Ding Junhui 6–9 [83]
Subcampió 8. 2007 Grand Prix (3) Hong Kong Fu, MarcoMarco Fu 6–9 [79]
Campió 19. 2007 UK Championship (4) Escòcia Maguire, StephenStephen Maguire 10–2 [72]
Subcampió 9. 2008 Welsh Open Anglaterra Selby, MarkMark Selby 8–9 [82]
Campió 20. 2008 World Snooker Championship (3) Anglaterra Carter, AliAli Carter 18–8 [80]
Campió 21. 2008 Northern Ireland Trophy Anglaterra Harold, DaveDave Harold 9–3 [83]
Subcampió 10. 2008 Shanghai Masters Anglaterra Walden, RickyRicky Walden 8–10 [78]
Campió 22. 2009 Shanghai Masters República Popular de la Xina Liang Wenbo 10–5 [78]
Subcampió 11. 2010 World Open (4) Austràlia Robertson, NeilNeil Robertson 1–5 [84]
Campió 23. 2012 German Masters (2) Escòcia Maguire, StephenStephen Maguire 9–7 [85]
Campió 24. 2012 World Snooker Championship (4) Anglaterra Carter, AliAli Carter 18–11 [86]
Campió 25. 2013 World Snooker Championship (5) Anglaterra Hawkins, BarryBarry Hawkins 18–12 [87]

Finals de tornejos de rànquing menor (6)

Resultat No. Any Campionat Oponent a la final Punts Ref.
Subcampió 1. 2010 Players Tour Championship – Event 4 Anglaterra Pinches, BarryBarry Pinches 3–4 [88]
Campió 1. 2011 Players Tour Championship – Event 1 Anglaterra Perry, JoeJoe Perry 4–0 [89]
Campió 2. 2011 Kay Suzanne Memorial Trophy Gal·les Stevens, MatthewMatthew Stevens 4–2 [90]
Subcampió 2. 2011 Antwerp Open Anglaterra Trump, JuddJudd Trump 3–4 [91]
Campió 3. 2013 Paul Hunter Classic Irlanda del Nord Greene, GerardGerard Greene 4–0 [92]
Subcampió 3. 2013 Antwerp Open (2) Anglaterra Selby, MarkMark Selby 3–4 [93]

Finals de tornejos fora del rànquing (34)

Llegenda
Masters (4–5)
Premier League (9–1)[nb 10]
Altres(10–5)
Resultat No. Any Campionat Oponent a la final Punts Ref.
Campió 1. 1993 Nescafé Extra Challenge Tailàndia Wattana, JamesJames Wattana [nb 11] [94]
Campió 2. 1993 Benson and Hedges Championship Escòcia Lardner, JohnJohn Lardner 9–6 [95]
Campió 3. 1995 Masters Escòcia Higgins, JohnJohn Higgins 9–3 [96]
Campió 4. 1996 Charity Challenge Escòcia Higgins, JohnJohn Higgins 9–6 [97]
Subcampió 1. 1996 Masters Escòcia Hendry, StephenStephen Hendry 5–10 [96]
Subcampió 2. 1997 Charity Challenge Escòcia Hendry, StephenStephen Hendry 8–9 [97]
Subcampió 3. 1997 Masters (2) Anglaterra Davis, SteveSteve Davis 8–10 [96]
Campió 5. 1997 European League Escòcia Hendry, StephenStephen Hendry 10–8 [98]
Campió 6. 1997 Riley Superstar International Anglaterra White, JimmyJimmy White 5–3 [94]
Subcampió 4. 1998 Charity Challenge (2) Escòcia Higgins, JohnJohn Higgins 8–9 [97]
Desqualificat [nb 12] 1998 Irish Masters República d'Irlanda Doherty, KenKen Doherty 9–3 [81]
Campió 7. 1998 Scottish Masters Escòcia Higgins, JohnJohn Higgins 9–7 [99]
Subcampió 5. 1999 Charity Challenge (3) Escòcia Higgins, JohnJohn Higgins 4–9 [97]
Subcampió 6. 1999 Millennium Cup Anglaterra Lee, StephenStephen Lee 2–7 [94]
Campió 8. 2000 Champions Cup (2) Gal·les Williams, MarkMark Williams 7–5 [97]
Campió 9. 2000 Scottish Masters (2) Escòcia Hendry, StephenStephen Hendry 9–6 [99]
Campió 10. 2001 Irish Masters Escòcia Hendry, StephenStephen Hendry 9–8 [81]
Campió 11. 2001 Premier League Snooker (2) Escòcia Hendry, StephenStephen Hendry 9–7 [98]
Subcampió 7. 2001 Scottish Masters Escòcia Higgins, JohnJohn Higgins 6–9 [99]
Campió 12. 2002 Premier League Snooker (3) Escòcia Higgins, JohnJohn Higgins 9–4 [98]
Campió 13. 2002 Scottish Masters (3) Escòcia Higgins, JohnJohn Higgins 9–4 [99]
Subcampió 8. 2004 Masters (3) Anglaterra Hunter, PaulPaul Hunter 9–10 [96]
Campió 14. 2005 Masters (2) Escòcia Higgins, JohnJohn Higgins 10–3 [96]
Campió 15. 2005 Premier League Snooker (4) Gal·les Williams, MarkMark Williams 6–0 [98]
Campió 16. 2005 Premier League Snooker (5) Escòcia Hendry, StephenStephen Hendry 6–0 [98]
Subcampió 9. 2006 Masters (4) Escòcia Higgins, JohnJohn Higgins 9–10 [96]
Campió 17. 2006 Premier League Snooker (6) Anglaterra White, JimmyJimmy White 7–0 [98]
Campió 18. 2007 Masters (3) República Popular de la Xina Ding Junhui 10–3 [96]
Campió 19. 2007 Kilkenny Irish Masters (2) Anglaterra Hawkins, BarryBarry Hawkins 9–1 [100]
Campió 20. 2007 Premier League Snooker (7) Escòcia Higgins, JohnJohn Higgins 7–4 [98]
Campió 21. 2008 Premier League Snooker (8) Anglaterra Selby, MarkMark Selby 7–2 [98]
Campió 22. 2009 Masters (4) Anglaterra Selby, MarkMark Selby 10–8 [96]
Subcampió 10. 2009 Premier League Snooker Anglaterra Murphy, ShaunShaun Murphy 3–7 [98]
Subcampió 11. 2010 Masters (5) Anglaterra Selby, MarkMark Selby 9–10 [96]
Campió 23. 2010 Premier League Snooker (9) Anglaterra Murphy, ShaunShaun Murphy 7–1 [98]

Finals de tornejos variats (3)

Llegenda
Premier League (1–0)[nb 10]
Altres (1–1)
Resultat No. Any Campionat Oponent a la final Punts Ref.
Campió 1. 2010 Power Snooker República Popular de la Xina Ding Junhui [nb 13] [101]
Subcampió 1. 2011 Power Snooker Anglaterra Gould, MartinMartin Gould [nb 14] [102]
Campió 2. 2011 Premier League Snooker República Popular de la Xina Ding Junhui 7–1 [103]

Finals de tornejos d'equip (1)

Resultat No. Any Campionat Oponent a la final Punts Ref.
Campió 1. 2000 Nations Cup (with  Anglaterra)  Gal·les 6–4 [104]

Finals amateurs (4)

Resultat No. Any Campionat Oponent a la final Punts Ref.
Campió 1. 1988 British Under-16 Championship [105]
Subcampió 1. 1991 English Amateur Championship Anglaterra Judd, SteveSteve Judd 10–13 [106]
Campió 2. 1991 IBSF World Under-21 Championship Bèlgica Delsemme, PatrickPatrick Delsemme 11–4 [106]
Campió 3. 1991 Junior Pot Black República d'Irlanda Murphy, DeclanDeclan Murphy [107]

Trivia

  • Es va convertir en el jugador més jove a guanyar un torneig de rànquing en guanyar el UK Championship amb disset anys.
  • Va guanyar les seves primeres 38 partits com internacional, marca que continua vigent.
  • Va assolir el break màxim més ràpid de tota la història, en només 5 minuts i 20 segons
  • És el jugador que més breaks màxims (147) ha realitzat amb un total de 13 (el segon Stephen Hendry amb 11).
  • És l'únic jugador que ha realitzat més d'un break màxim en el Campionat del Món (3)
  • Aconsegueix la victòria més ràpida en un partit al millor d'11 frames (53 minuts) en les semifinals del Northern Ireland Trophy de 2006 contra de Dominic Dale.
  • Únic jugador en la història a guanyar un partit al millor de 9 frames amb cinc centenes (una d'elles 147). Ho va fer contra Ali Carter al Northern Ireland Trophy de 2007.
  • Nombre màxim de centenes en una final, 6 l'any 2013.
  • Nombre màxim de centenes al Crucible: 131.
  • Un dels tres únics jugadors en guanyar el títol de manera consecutiva al Crucible juntament amb Steve Davis i Stephen Hendry.

Bibliografia

Notes

  1. ↑ New players on the Main Tour don't have a ranking.
  2. ↑ Anteriorment German Open (1995/1996–1997/1998)
  3. ↑ Anteriorment LG Cup (2001/2002–2003/2004) i Grand Prix (1984/1985–2000/2001 i 2004/2005–2009/2010)
  4. ↑ Anteriorment China International (1998/1999)
  5. ↑ The event run under different names as Thailand Classic (1995/1996) and Asian Classic (1996/1997)
  6. ↑ Anteriorment Asian Open (1992/1993) i Thailand Open (1993/94–1996/97)
  7. ↑ Anteriorment International Open (1992/1993–1996/1997) i Players Championship (2003/2004)
  8. ↑ Anteriorment European Open (1988/1989–1996/1997 and 2001/2002–2003/2004) i Irish Open (1998/1999)
  9. ↑ Anteriorment European League (1992/1993–1996/1997)
  10. ↑ 10,0 10,1 O'Sullivan won the Premier League ten times in total, but the 2011 tournament didn't use the standard rules of snooker.
  11. ↑ No play-offs were held, and the title was decided on league table only.
  12. ↑ Having won 9–3, Ronnie O'Sullivan was subsequently stripped of his title and disqualified from the tournament, for failing a drugs test.
  13. ↑ This format was based on points. O'Sullivan won 572–258.
  14. ↑ This format was based on points. O'Sullivan lost 258–286.

Referències

  1. ↑ «Player List – Ronnie O'Sullivan». worldsnooker.com. World Professional Billiards and Snooker Association. Arxivat de l'original el 25 octubre 2009.
  2. ↑ «Bad Boys: Ronnie O'Sullivan». BBC Sport, 07-05-2003 [Consulta: 23 abril 2011].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Ronnie O'Sullivan». CueTracker – Snooker Database. [Consulta: 19 agost 2013].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Rocket goes off again». BBC Sport, 14-12-2006 [Consulta: 21 abril 2007]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Dec06» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  5. ↑ «Gloucester MP plays snooker ace Ronnie O'Sullivan». This is Gloucestershire, 16-11-2009. [Consulta: 16 febrer 2011].
  6. ↑ «Prize Money – All-time, Professional». CueTracker – Snooker Database. [Consulta: 31 maig 2013].
  7. ↑ «Sensational Hendry Scores 147». World Professional Billiards and Snooker Association. [Consulta: 21 abril 2012].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Various Snooker Records». Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 10 febrer 2013. [Consulta: 5 setembre 2010].
  9. ↑ «Ronnie O'Sullivan». . Sports Life Stories (ITV4). « »
  10. ↑ Hirst, Paul «Ronnie's return! O'Sullivan confirms he will defend World Championship in April». Mail Online, 26 nobembre 2014 [Consulta: 26 febrer 2013].
  11. ↑ «Profile: Ronnie O'Sullivan, "The Rocket"». Snooker Club. [Consulta: 22 novembre 2014].
  12. ↑ Hayton, Eric. The CueSport Book of Professional Snooker. Suffolk: Rose Villa Publications, 2004, p. 65, 775–776. ISBN 978-0-9548549-0-4. 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 «Ronnie the record breaker». BBC Sport Academy, 26-11-2014 [Consulta: 15 juliol 2013].
  14. ↑ Hendon, David. «Hendry's Big Weekend». Snooker Scene Blog, 13-04-2012. [Consulta: 24 juliol 2013].
  15. ↑ Downer, Chris. Crucible Almanac, 2012, p. 132. 
  16. ↑ «World Snooker: Stephen Hendry wins Crucible qualifier». BBC Sport. [Consulta: 10 juny 2012].
  17. ↑ «Snooker: McManus pulls rank: Scot seizes on rival's impatience». The Independent. Independent Print Limited, 20-04-1993 [Consulta: 10 maig 2012].
  18. ↑ Ashenden, Mark «UK Championship history». BBC Sport [Londres], 28-11-2002 [Consulta: 25 febrer 2008].
  19. ↑ «Hall of Fame (European Open)». Snooker.org. [Consulta: 30 abril 2014].
  20. ↑ «1994 World Championships Results». Snooker Database. [Consulta: 30 abril 2014].
  21. ↑ 21,0 21,1 «Ranking History». Snooker.org. [Consulta: 6 febrer 2011].
  22. ↑ David, Alan «Ding breaks test limits of O'Sullivan's patience». The Guardian [Londres], 21-08-2006 [Consulta: 1r maig 2007].
  23. ↑ «World Snooker Championship 2013: Hawkins beats Walden». BBC Sport, 04-05-2013 [Consulta: 5 maig 2013]. «We all know how good a front-runner Ronnie is, he just keeps pounding and pounding and pounding and over a two-day match, it's tough.»
  24. ↑ Thorne, Willie «How to beat Ronnie O'Sullivan». BBC Sport, 21-02-2005 [Consulta: 1r maig 2007].
  25. ↑ «Ronnie O'Sullivan – a troubled genius». Sweeble, 02-02-2005. Arxivat de l'original el 21 novembre 2008. [Consulta: 1r maig 2007].
  26. ↑ Sportsmail «O'Sullivan takes a left turn». Daily Mail [Londres], 25-07-2011 [Consulta: 3 novembre 2011].
  27. ↑ «Bad breaks mount up for a troubled soul». The Independent [Londres], 15-12-2006 [Consulta: 5 maig 2007].
  28. ↑ «World Snooker Player Profiles – Ronnie O'Sullivan». Sporting Life, 31-03-2005. Arxivat de l'original el 4 juny 2011. [Consulta: 22 abril 2007].
  29. ↑ 29,0 29,1 «No ordinary genius». BBC Sport, 01-05-2001 [Consulta: 22 abril 2007].
  30. ↑ «Steve Davis hails 'genius' champion Ronnie O'Sullivan». Daily Record, 07-05-2008. [Consulta: 28 gener 2010].
  31. ↑ «'Magic' Ronnie wows Reardon». BBC Sport, 02-05-2004 [Consulta: 5 maig 2007].
  32. ↑ Warren, Dan «O'Sullivan 'may be greatest'». BBC Sport, 04-05-2004 [Consulta: 22 abril 2007].
  33. ↑ «Superb Higgins blows Rocket away». BBC Sport, 16-10-2005 [Consulta: 22 abril 2007].
  34. ↑ «Whirlwind Q&A». BBC Sport, 20-04-2007 [Consulta: 1r maig 2007].
  35. ↑ Harris, Nick «O'Sullivan needs consistency to match talent». The Independent [Londres], 05-05-2005 [Consulta: 22 abril 2007].
  36. ↑ Honeyball, Lee «O'Sullivan no value in wide-open contest». The Guardian [Londres], 19-04-2007 [Consulta: 22 abril 2007].
  37. ↑ Broadbent, Rick «O’Sullivan feels in touch with better of the two Ronnies». The Times [London], 20-04-2007 [Consulta: 22 abril 2007].
  38. ↑ Chowdhury, Saj «O'Sullivan best in the world». BBC Sport, 02-05-2008 [Consulta: 14 agost 2009].
  39. ↑ «White stuns O'Sullivan». BBC Sport, 08-02-2001 [Consulta: 3 maig 2007].
  40. ↑ «Ronnie O'Sullivan». BBC Sport, 21-01-2002 [Consulta: 3 maig 2007].
  41. ↑ «Ronnie O'Sullivan On the Spot». BBC Sport, 19-05-2003. [Consulta: 5 maig 2007].
  42. ↑ Duncan, John «Rocket fired up to conquer a new world». The Guardian [Londres], 29-07-2006 [Consulta: 3 maig 2007].
  43. ↑ 43,0 43,1 Hunter-Tilney, Ludovic. «Lunch with the FT: Ronnie O’Sullivan». Financial Times, 11-10-2013. [Consulta: 12 octubre 2013].
  44. ↑ «Rocket Ron eyes new wheels after a brilliant 147». This Is Local London. Newsquest, 28-04-2008. [Consulta: 6 maig 2008].
  45. ↑ «O'Sullivan admits he strives for perfection». The Scotsman, 16-02-2007. [Consulta: 17 abril 2007].
  46. ↑ «O'Sullivan calls for support». BBC Sport, 12-11-2002 [Consulta: 17 abril 2007].
  47. ↑ «O'Sullivan 147 sees off Williams». BBC Sport, 28-04-2008 [Consulta: 6 maig 2008].
  48. ↑ «Awesome O'Sullivan wins Masters». BBC Sport, 20-02-2005 [Consulta: 21 abril 2007].
  49. ↑ «World Snooker 2012: Ronnie O'Sullivan ready to retire». BBC Sport, 05-05-2012. [Consulta: 7 maig 2012].
  50. ↑ «Tale of two Ronnies». BBC Sport, 08-05-2001 [Consulta: 21 abril 2007].
  51. ↑ 51,0 51,1 Liew, Jonathan. «Ronnie O'Sullivan into World Championship final after beating Judd Trump at Crucible». The Daily Telegraph. [Consulta: 5 maig 2013].
  52. ↑ Lawton, James. «James Lawton: Ronnie O'Sullivan is no trouble... his brilliance is a joy to behold». The Independent, 07-05-2013. [Consulta: 12 octubre 2013].
  53. ↑ «Ronnie O'Sullivan on how he changed his life». The Observer [Londres], 31-10-2004 [Consulta: 21 abril 2007].
  54. ↑ «Ronnie wieder Papa» (en alemany). Eurosport, 13-06-2004. Arxivat de l'original el 9 maig 2008. [Consulta: 13 juny 2007].
  55. ↑ Masters, Dave «The 3 Ronnies». The Sun [Londres], 30-11-2010 [Consulta: 11 febrer 2011].
  56. ↑ Majendie, Matt «How being a father has given tough-guy Ronnie O'Sullivan a soft side». Evening Standard [London], 26-10-2010 [Consulta: 11 febrer 2011].
  57. ↑ White, Richard «Ronnie love split with partner Jo». The Sun [Londres], 11-06-2007 [Consulta: 14 agost 2009].
  58. ↑ «Snooker star Ronnie rockets to happiness after proposing to Laila Rouass». Hello! Magazine, 04-02-2013. [Consulta: 22 agost 2013].
  59. ↑ «Ronnie love child; Snooker champ meets the secret daughter he always denied was his». HighBeam Research [Londres], 17-05-2001 [Consulta: 29 setembre 2010].
  60. ↑ «Snooker's Ronnie on love, life and drugs». Smart Web, 16-11-2003. Arxivat de l'original el 21 desembre 2008. [Consulta: 14 juny 2007].
  61. ↑ «O'Sullivan denies Muslim claim». BBC Sport, 06-10-2003 [Consulta: 12 setembre 2011].
  62. ↑ Hattenstone, Hattenstone «O'Sullivan denies conversion to Islam». The Guardian [Londres], 03-10-2003 [Consulta: 12 setembre 2011].
  63. ↑ «Rocket Man: Ronnie O'Sullivan interview». BBC South Yorkshire, 27-04-2004. [Consulta: 6 maig 2008].
  64. ↑ «Pocket calculator». The Guardian [Londres], 31-10-2004 [Consulta: 14 agost 2009].
  65. ↑ «Inside Sport». BBCWorld News. (BBC), Min:20"'", 08-12-2008. « »
  66. ↑ «Last weekend: Ronnie O'Sullivan in London». The Guardian, 20-05-2006. [Consulta: 1r maig 2013].
  67. ↑ «Suzuki Liana features in Top Gear's». Suzuki, 14-08-2009. Arxivat de l'original el 21 gener 2010. [Consulta: 14 agost 2009].
  68. ↑ http://www.youtube.com/watch?v=XZQ22oa7v2Q
  69. ↑ «Ronnie Turb-O'Sullivan». Global Snooker, 14-08-2009. [Consulta: 14 agost 2009].
  70. ↑ McRae, Donald. «How Ronnie O'Sullivan is trying to run off 'them demons'». The Guardian, 14-04-2009. [Consulta: 7 maig 2013].
  71. ↑ «Athlete Profile: Ronnie O'Sullivan». Power of 10. [Consulta: 7 maig 2013].
  72. ↑ 72,0 72,1 72,2 72,3 Turner, Chris. «UK Championship». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 18 març 2011].
  73. ↑ 73,0 73,1 73,2 Turner, Chris. «Major European Tournaments». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archvie. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 18 març 2011].
  74. ↑ 74,0 74,1 74,2 Turner, Chris. «British Open (including British Gold Cup, Yamaha Organs Trophy and Yamaha International Masters)». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 18 març 2011].
  75. ↑ Turner, Chris. «Thailand Open, Thailand Classic, Thailand Masters». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chri Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 18 març 2011].
  76. ↑ Turner, Chris. «Other Asia Ranking Events». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 18 març 2011].
  77. ↑ 77,0 77,1 Turner, Chris. «Scottish Open». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 11 abril 2011].
  78. ↑ 78,0 78,1 78,2 78,3 Turner, Chris. «Major Snooker Events in China». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archvie. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 18 març 2011].
  79. ↑ 79,0 79,1 79,2 79,3 Turner, Chris. «Professional Players Tournament, Grand Prix, LG Cup». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 18 març 2011].
  80. ↑ 80,0 80,1 80,2 Turner, Chris. «World Professional Championship». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 16 abril 2013. [Consulta: 18 març 2011].
  81. ↑ 81,0 81,1 81,2 81,3 Turner, Chris. «Irish Masters». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 18 març 2011].
  82. ↑ 82,0 82,1 82,2 Turner, Chris. «Welsh Open». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 18 març 2011].
  83. ↑ 83,0 83,1 Turner, Chris. «Northern Ireland Trophy». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 11 abril 2011].
  84. ↑ Turner, Chris. «World Open». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 13 març 2012. [Consulta: 11 abril 2011].
  85. ↑ «2012 PartyPoker.net German Masters results». worldsnooker.com. World Professional Billiards and Snooker Association. [Consulta: 1r febrer 2012].
  86. ↑ «World Snooker Championship 2012: scores and schedule». BBC Sport. [Consulta: 21 abril 2012].
  87. ↑ «Betfair World Championship (2013)». Snooker.org. [Consulta: 1r abril 2013].
  88. ↑ Turner, Chris. «PTC». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archvie. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 11 abril 2011].
  89. ↑ «Players Tour Championship Event One (2011)». Snooker.org. [Consulta: 22 juny 2011].
  90. ↑ «Players Tour Championship Event Seven (2011)». Snooker.org. [Consulta: 13 setembre 2011].
  91. ↑ «Players Tour Championship Event Nine (2011)». Snooker.org. [Consulta: 24 octubre 2011].
  92. ↑ «European Tour Event Four (2013)». Snooker.org. [Consulta: 29 juliol 2013].
  93. ↑ «European Tour Event Seven (2013)». Snooker.org. [Consulta: 11 novembre 2013].
  94. ↑ 94,0 94,1 94,2 Turner, Chris. «Other Non-Ranking and Invitation Events (First held 1990–1999)». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 18 març 2011].
  95. ↑ Turner, Chris. «Benson & Hedges Championship, Masters Qualifying Tournament». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 11 abril 2011].
  96. ↑ 96,0 96,1 96,2 96,3 96,4 96,5 96,6 96,7 96,8 Turner, Chris. «The Masters». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archvie. Arxivat de l'original el 7 gener 2012. [Consulta: 18 març 2011].
  97. ↑ 97,0 97,1 97,2 97,3 97,4 Turner, Chris. «Liverpool Victoria Charity Challenge, Champions Sup». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 13 març 2013. [Consulta: 11 abril 2011].
  98. ↑ 98,00 98,01 98,02 98,03 98,04 98,05 98,06 98,07 98,08 98,09 Turner, Chris. «Premier / Matchroom League». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archvie. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 18 març 2011].
  99. ↑ 99,0 99,1 99,2 99,3 Turner, Chris. «Scottish Masters». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 18 març 2011].
  100. ↑ Hendon, David «O'Sullivan smashes 147 on way to Irish Masters title». The Guardian [London], 12-03-2007 [Consulta: 8 març 2010].
  101. ↑ «Power Snooker». Snooker.org. [Consulta: 31 octubre 2010].
  102. ↑ «2011 Power Snooker Masters». powersnooker.com. Arxivat de l'original el 22 novembre 2011. [Consulta: 22 novembre 2011].
  103. ↑ «Premier League (2011)». Snooker.org. Arxivat de l'original el 27 novembre 2011. [Consulta: 1r agost 2011].
  104. ↑ Turner, Chris. «Team Events». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 18 març 2011].
  105. ↑ Turner, Chris. «Player Profile: Ronnie O'Sullivan». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archive. [Consulta: 11 abril 2011].
  106. ↑ 106,0 106,1 Turner, Chris. «Major Amateur Championships». cajt.pwp.blueyonder.co.uk. Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 12 maig 2012. [Consulta: 11 abril 2011].
  107. ↑ Turner, Chris. «Pot Black, Junior Pot Black». cajt.pwp.blueyonder.co.ukl. Chris Turner's Snooker Archive. Arxivat de l'original el 16 febrer 2012. [Consulta: 18 març 2011].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ronnie O'Sullivan
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ronnie_O%27Sullivan&oldid=16908860»