Rooibos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Rooibos
Rooibos.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiosperms
Clade: Rosidae
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Subfamília: Faboideae
Tribu: Crotalarieae
Gènere: 'Aspalathus'
Espècie: ''A. linearis''
Nom binomial
Aspalathus linearis
(N.L.Burm.) R.Dahlgr.
Flors
Planta
Te rooibos verd
Infusió de rooibos en un got
Un licor de rooibos i sobres de rooibos

Rooibos (paraula en Afrikaans que vol dir «arbust vermell»; nom científic Aspalathus linearis) és un membre del tipus Ginesta d'escombres de la família dels llegums de plantes que creixen als fynbos de Sud-àfrica.

El nom genèric ve de la planta Calicotome villosa, aspalathos en grec. Aquesta planta té un creixement i flors molt similars a l'arbust vermell. L'epítet específic linearis ve de l'estructura lineal de creixement de la planta i fulles de tipus agulla.

La planta s'usa per a fer una infusió anomenada rooibos, te d'arbust (esp. en Àfrica del Sud), redbush tea (a UK), te vermell de Sud-àfrica, o te vermell. El producte ha esdevingut popular a Sud-àfrica des de fa generacions i ara es consumeix a molts països. De vegades, s'escriu rooibosch d'acord amb l'antiga etimologia holandesa, però no canvia la pronúncia.

Producció[modifica | modifica el codi]

El rooibos creix només en una petita àrea de la regió de la província del Cap Oest de Sud-àfrica.[1] Generalment, les fulles estan oxidades, un procés habitualment, i inacurada, referida a la fermentació per analogia amb la terminologia del processament del te. Aquest procés produeix el color vermell-marró distintiu del rooibos i millora l'aroma. També es produeix rooibos «verd» sense oxidar, però el procés de producció més complicat per al rooibos verd (similar al mètode amb el que es produeix el te verd) el fa més car que el rooibos tradicional. Té un sabor maltós i lleugerament greixós d'alguna manera diferent a la contrapart vermella.

Ús[modifica | modifica el codi]

A Sud-àfrica és comú beure infusió de rooibos sense llet, amb una rodanxa de llimona i sucre o mel per endolcir. El sabor de la infusió de rooibos es descriu habitualment com a naturalment dolç (sense sucre afegit) i lleugerament de nou. El rooibos es pot preparar de la mateixa manera que el te negre, i aquest és el mètode més utilitzat.

Moltes cafeteries de Sud-àfrica han començat a vendre «espresso vermell», que és un concentrat de rooibos servit i presentat en l'estil d'espresso normal. Això ha donat variants de begudes basades en el rooibos com el rooibos amb llet i el cappuccino vermell. També s'ha introduït la infusió freda feta amb rooibos a Sud-àfrica, Austràlia, i els Estats Units.

Beneficis nutricionals i de salut[modifica | modifica el codi]

El rooibos està esdevenint més popular a Occident, particularment entre consumidors preocupats per la seva salut, a causa del seu alt nivell d'antioxidants com l'aspalathin.[2] El rooibos també conté un nombre important de compostos fenòlics, incloent-hi flavanols, flavones, flavanones, i dihidrocalcones.[3]

El rooibos se suposa que ajuda a mitigar la tensió nerviosa, al·lèrgies i problemes digestius.[4]

La medicina tradicional fa servir el rooibos a Sud-àfrica per a alleugerir el còlics infantils, les al·lèrgies, l'asma i problemes dermatològics.[5][6]

Estudi científic[modifica | modifica el codi]

Malgrat que els estudis del rooibos en humans són escassos a la literatura científica, els estudis en animals suggereixen que és un potent antioxidant i que té efectes immunomodulants quimiopreventius. A més, no s'ha trobat que la infusió de rooibos tingui cap efecte advers.[7]

Es diu sovint que el rooibos «verd» (mireu més amunt) té una capacitat antioxidant més alta que el rooibos plenament oxidat. Malgrat això, un estudi que fa servir dues maneres diferents de mesurar l'activitat antioxidant va trobar dades conflictives amb el rooibos verd, que mostra més activitat si es fa servir un tipus de mesura i menys si es fa servir l'altre tipus. L'estudi també va trobar dades conflictives quan es van comparar ambdues formes de rooibos amb el te negre, verd i l'oolong, malgrat que es va trobar que les dues formes tenien menys activitat que el te verd.[8]

El 2010 es van criar onze granotes de dard verinós al WWT Slimbridge en gots d'aigua grossos, amb rooibos comprat a botigues posat a dins. El rooibos es va fer servir perquè conté antioxidants amb propietats antifongs. Aquest va protegir amb èxit les granotes d'infeccions per quitridiomicosi.[9]

Història[modifica | modifica el codi]

Durant els segles XVII i XVIII, els viatjants i botànics europeus que van visitar la regió de Cederberg a Sud-àfrica comentaven la profusió de «bones plantes» per a propòsits curatius. El 1772, el botànic suec Carl Thunberg va anotar que «la gent del país fa infusions» amb una planta de la família del rooibos o arbust vermell.

Tradicionalment, la gent pujava a les muntanyes i tallava les millors fulles de tipus agulla de les plantes de rooibos salvatges. Llavors enrotllaven els manats de fulles en bosses hessian i les baixaven a llom d'ases. Les fulles es tallaven amb destrals i es colpejaven amb martells, abans de deixar-les assecar al sol.

Els colons holandesos al Cap van usar el rooibos com a alternativa al te negre, un luxe car per als colons que depenien dels vaixells de càrrega d'Europa.[10]

El 1904, Benjamin Ginsberg, un colon jueu rus del Cap, cavalcant per muntanyes remotes, va quedar fascinat amb aquesta herba salvatge. Va fer una ampla varietat d'experiments a Rondegat Farm i va perfeccionar finalment la curació del rooibos. Va simular el mètode tradicional xinès de fer el Keemun, que fermenta el te en bótes, humitejant-lo i embossant-lo en arpillera, que simula els efectes de les cistelles de bambú.[11]

Als anys 1930, Ginsberg va persuadir el doctor i professor de Rhodes Dr. Le Fras Nortier[12] per experimentar el cultiu de la planta. Le Fras Nortier va cultivar les primeres plantes a Clanwilliam a la granja Klein Kliphuis. Les petites llavors eren difícils d'obtenir, ja que es dispersen tan aviat com es trenquen les beines, i no germinen sense l'escarificació. Le Fras Nortier va pagar els nadius, alguns dels quals eres pacients seus, perquè recol·lectessin llavors. Una dona gran Khoi ho va fer una vegada i una altra i rebia un xíling per cada capsa de mistos plena de llavors. Havia trobat una font de llavors inusual: es va topar amb formigues carregant llavors, les va seguir fins al seu formiguer i, obrint-lo, va trobar-hi un graner.[12] Els intents del Dr. Le Fras Nortier van ser finalment exitosos, la qual cosa va conduir Ginsberg a encoratjar els grangers locals a cultivar la planta amb l'esperança que esdevindria un negoci rendible. Klein Kliphuis es va convertir en granger de rooibos i en deu anys el preu de les llavors van arribar a unes sorprenents £80 per lliura, la llavor vegetal més cara del món. Avui dia, la llavor es recull amb processos de cribratge especial i Klein Kliphuis és ara un hotel rural.[13]

Des de llavors, el rooibos s'ha popularitzat a Sud-àfrica i ha assolit també un momentum considerable en el mercat mundial. Un nombre creixent d'empreses de marques de te venen aquesta infusió, ja sigui sola o com a component d'una varietat cada cop més gran de mescles.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Antimutagenic and Cancer-modulating Properties of Two Unique South African Herbal Teas, Rooibos and Honeybush, South African Medical Research Council website. Retrieved 2008-10-10.
  2. Rooibos the healthy tea, Science in Africa(accessed 9 Oct 2008)
  3. Krafczyk N, Woyand F, Glomb MA. "Structure-antioxidant relationship of flavonoids from fermented rooibos." Mol Nutr Food Res. 2009 Jan 20. [epub ahead of print].
  4. Quantitative Characterization of Flavonoid Compounds in Rooibos Tea (Aspalathus linearis) by LC-UV/DAD, Istituto Tecnologie Biomediche, CNR, Via Fratelli Cervi 93, 20090 Segrate (Milan), Italy, and Department of Food Science and Microbiology, Faculty of Agriculture, University of Milan, Via Celoria 2, 20133 Milan, Italy (accessed 9 Oct 2008)
  5. Joubert E, Gelderblom WC, Louw A et al. (2008). "South African herbal teas: Aspalathus linearis, Cyclopia spp., Athrixia phylicoides - a review. J Ethnopharmacol. 119: 376-412.
  6. South African herbal teas: Aspalathus linearis, Cyclopia spp. and Athrixia phylicoides-A review, Department of Food Science, Stellenbosch University (accessed 9 Oct 2008)
  7. Diane L. McKay, Jeffrey B. Blumberg, "A review of the bioactivity of south African herbal teas: rooibos (Aspalathus linearis) and honeybush (Cyclopia intermedia)", Phytotherapy Research, Vol. 21, No. 1, pp. 1-16 (2006).
  8. A. Von Gadow, E. Joubert, C. F. Hansmann, "Comparison of the antioxidant activity of rooibos tea (Aspalathus linearis) with green, oolong and black tea", Food Chemistry, Vol. 60, No. 1, Sep. 1997, pp. 73-77.
  9. «Exotic frogs reared in redbush tea in Gloucestershire». BBC News, 2010-06-07. [Consulta: 2010-09-12].
  10. «Rooibos History». South African Rooibos Council. [Consulta: 2008-08-19].
  11. History of Rooibos - Dragonfly Teas
  12. 12,0 12,1 Green, Lawrence. In The Land of the Afternoon. Standard Press Ltd., 1949, p. 52 to 54. 
  13. Klein Kliphuis Hotel website

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rooibos