Roca

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de: Roques)

Per a altres significats, vegeu «Roca (desambiguació)».

Columnes naturals de basalt a Staffa Escòcia

En geologia s'anomena roca a la matèria mineral que forma part de l’escorça terrestre.^[1] En un sentit més detallat, s'anomena roca a qualsevol material constituït com un agregat natural d'un o més minerals, entenent per agregat, un sòlid cohesionat. Les roques són els materials dels que, de manera natural, estan fets el mantell i l'escorça de la Terra, i les parts equivalents d'altres cossos planetaris semblants.

En general, es pot dir que, les roques estan formades per diverses espècies mineralògiques (roques compostes), però també existeixen roques constituïdes per un sol mineral (roques monomineralògiques). Les roques solen ser materials durs, però també poden ser toves, com passa en el cas de les roques argiloses o les sorres.

Taula de continguts

1 Constitució i classificació
2 El cicle de les roques o cicle litològic
3 Galeria
4 Referències
5 Enllaços externs

[edita] Constitució i classificació

Formació de les roques:
1- Erosió, transport, diagènesi
2- Fusió
3- Pressió i temperatura
4- Refredament

Les roques estan constituïdes, en general, de mescles heterogènies de diversos materials homogenis i cristal·lins, és a dir, de minerals, encara que algunes estan formades per agregats de cristalls o grans d'un sol mineral; són les anomenades roques monominerals. Els minerals essencials són els minerals que caracteritzen la composició d'una determinada roca, els que són més abundants en la constitució de la roca; però, per aquest motiu, no caracteritzen a la roca de la qual formen part. Per exemple, el granit pot contenir zircó i apatit.

Les roques es poden classificar atenent a criteris com ara la composició química, la textura, la permeabilitat, entre d'altres. En qualsevol cas, el criteri més utilitzat és l'origen, és a dir, el mecanisme de la seva formació. D'acord amb aquest criteri es classifiquen en ignis (o magmàtica), sedimentàries i metamòrfiques, encara que es pot considerar part una classe de roques d'alteració, que s'estudien més sovint entre les sedimentàries. Per tant, a l'escorça terrestre es distingeixen tres tipus de roques:

roques magmàtiques; formades per la solidificació del magma.
roques metamòrfiques; formades per alteracions de roques ja consolidades en l'escorça terrestre.
roques sedimentàries; formades com a resultat de l'erosió o d'un precipitat químic.

Aquests materials estan sotmeses a continuats canvis i a les accions dels agents geològics, segons un cicle tancat ("El cicle de les roques"), anomenat litogènesi, en el qual intervenen inclús els éssers vius.

[edita] Roques magmàtiques o ígnies

Es formen per la solidificació d'un magma, una massa mineral fosa que inclou gasos dissolts o volàtils. El procés és lent quan aquest succeeix en les profunditats de l'escorça, o més ràpid si es desenvolupa a la superfície. El resultat, en el primer cas, són roques intrusives, formades per cristalls gruixuts i recognoscibles; en ell segon, roques volcàniques, que es produeixen quan el magma arriba a la superfície, convertit en lava per desgasificació.

Les roques magmàtica intrusives són, amb molt, el tipus de roca més abundant, i formen la totalitat del mantell i les parts profundes de l'escorça. Són les roques primàries, el punt de partida per a l'existència a l'escorça d'altres roques.

Depenent de la composició del magma de partida, més o menys ric en sílice (SiO2), es classifiquen en ultramàfiques (o ultrabàsiques), màfiques, intermèdies i siàliques o àcides, essent aquestes últimes les més riques en sílice. En general, són més àcides les més superficials.

Les estructures originals de les roques ígnies són:

els plutons, formes massives originades a gran profunditat;
els dics, constituïts en el subsòl com farcits d'esquerdes;
les colades volcàniques, mantells de lava refredada a la superfície.

Un cas especial és el dels dipòsits piroclàstics, formats per la caiguda de bombes, cendres i altres materials llançats a l'aire per erupcions més o menys explosives. Els cons volcànics es formen amb aquests materials, a vegades alternant amb colades de lava solidificada; són els cons estratificats.

[edita] Roques sedimentàries

La seva etimologia prové del llatí sedimentum i del grec guarrum. Es constitueixen per diagènesi (compactació i cimentació) dels sediments, materials procedents de l'alteració en superfície d'altres roques, que posteriorment són transportats i dipositats per l'aigua, el gel i el vent, amb ajuda de la gravetat o per precipitació des de dissolucions. També es classifiquen com a sedimentaris els dipòsits de materials organògens, formats per éssers vius, com els esculls de corall o els estrats de carbó. Les roques sedimentàries són les que típicament presenten fòssils, restes d'éssers vius, encara que aquests poden observar també en algunes roques metamòrfiques d'origen sedimentari.

Les roques sedimentàries es formen a les conques de sedimentació, les concavitats del terreny a on els materials arrossegats per l'erosió són conduïts amb ajuda de la gravetat.

Les estructures originals de les roques sedimentàries es diuen estrats, capes formades per diferents dipòsits, que constitueixen formacions a vegades d'una gran potència o gruix.

[edita] Roques metamòrfiques

En sentit estricte, és metamòrfica qualsevol roca que s'ha produït per l'evolució d'una altra anterior en quedar aquesta sotmesa a un ambient energèticament molt diferent del de la seva formació, molt més calent o més fred, o una pressió molt diferent. Quan això passa la roca tendeix a evolucionar fins a assolir característiques que la facin estable sota aquestes noves condicions. El més comú és el metamorfisme progressiu, el qual es dóna quan la roca és sotmesa a calor o pressió majors, encara que sense arribar a fondre's (perquè aleshores entrem en el terreny del magmatisme). Però també existeix un concepte de metamorfisme regressiu, quan una roca ha evolucionat a gran profunditat, sota condicions d'elevada temperatura i pressió, i arriba a la superfície, o a prop d'ella, on és inestable i evoluciona per poc que algun factor desencadeni el procés.

Les roques metamòrfiques abunden en zones profundes de l'escorça, per sobre del sòcol magmàtic. Tendeixen a distribuir-se classificades en zones, diferents segons el grau de metamorfisme assolit, segons la influència del factor implicat. Per exemple, quan la causa és la calor alliberat per una bossa de magma, les roques formen una aurèola amb zones concèntriques al voltant del plutó magmàtic. Moltes roques metamòrfiques mostren els efectes de determinades pressions dirigides, que fan evolucionar els minerals i es disposen de manera més laminar, i prenen un aspecte de fulla. Exemples de roques metamòrfiques, són les pissarres, els marbres o les quarsita.

[edita] El cicle de les roques o cicle litològic

En el context del temps geològic les roques pateixen transformacions a causa de diferents processos. Els agents geològics externs produeixen la meteorització, erosió i sedimentació de les roques de la superfície.

S'anomena meteorització a l'acció geològica de l'atmosfera, que produeix una degradació, fragmentació i oxidació. Els materials resultants de la meteorització poden ser atacats per l'erosió i transportats. L'acumulació de fragments de roca desplaçats per la formen derrubis. Quan s'atura el transport dels materials, aquests es dipositen en forma de sediments a les conques sedimentàries, uns sobre altres, formant capes horitzontals (estrats).

Els sediments pateixen una sèrie de processos (diagènesis) que els transformen en roques sedimentàries. Aquelles procedeixen de la compactació i cementació de sediments; es produeixen a les conques sedimentàries, principalment als fons marins.

La compactació és el procés d'eliminació de buits en un sediment, a causa del pes dels sediments que cauen a sobre. La cementació és conseqüència produïda per la compactació; consisteix en la formació d'un ciment que uneix entre si els sediments o els fragments de roques.

[edita] Galeria

Basalt, una roca ígnia	Pedra calcària, una roca sedimentària	Carbó, una roca sedimentària	Diorita, una roca ígnia
Gneis, una roca metamòrfica	Marbre, una roca metamòrfica	Sílex, una roca sedimentària	Cuarcita, una roca metamòrfica