Rosa Maria Sardà i Tàmaro
  |
|
|---|---|
| Nom real: | Rosa Maria Sardà i Tàmaro |
| Naixença: | 30 de juliol de 1941 Barcelona |
| Nacionalitat: |  Catalunya |
|
|
|
| Fitxa a IMDb | |
Rosa Maria Sardà i Tàmaro (Barcelona, 30 de juliol del 1941) és actriu de teatre, cinema i televisió.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Pertany a una família molt vinculada amb l'espectacle: el seu besavi, la seva àvia, una cosina van ser actors. És la germana gran del periodista i showman televisiu Xavier Sardà, i el seu fill, Pol Mainat (que va tenir en el seu matrimoni amb Josep Maria Mainat, membre del trio còmic La Trinca) també és actor.
De formació autodidacta, començà a fer teatre d'afeccionats en el seu barri natal, Horta. En el 1962 va fer el salt al teatre professional, a la companyia de Dora Santacreu i Carlos Lucena, amb l'obra Cena de matrimonios, d'Alfonso Paso i, d'aquesta companyia, passà a la d'Alejandro Ulloa i, posteriorment, a la de Pau Garsaball, amb l'obra En Baldiri de la Costa. Amb posterioritat, entrà en el camp televisiu (el 1975, protagonitzant Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet i el 1979, portant el programa Festa amb Rosa Maria Sardà) i el cinematogràfic (amb El vicari d'Olot, de Ventura Pons).
En actiu des dels anys 1970, va començar com a actriu còmica, però més tard ha participat en nombrosos projectes en variats registres en teatre, cinema i televisió en català i castellà. Ha guanyat nombrosos premis i és considerada una excel·lent actriu.
[modifica] Filmografia
- 2007 Barcelona (un mapa), de Ventura Pons
- 2007 Chuecatown
- 2006 Vete de mí, de Víctor García León
- 2005 Abuela de verano, sèrie de TV. Basada en l'obra de Rosa Regàs i Pagès Diario de una abuela de verano
- 2003 Te doy mis ojos, d'Icíar Bollaín
- 2002 A mi madre le gustan las mujeres, de Daniela Fejerman
- 2002 Deseo, de Gerardo Vega
- 2002 Dos tipos duros, de Juan Martínez Moreno
- 2002 El embrujo de Shangai, de Fernando Trueba
- 2002 El viaje de Carol, d'Imanol Uribe
- 2001 Sin vergüenza, de Joaquim Oristrell
- 2001 Torrente 2, misión en Marbella, de Santiago Segura
- 2000 Anita no perd el tren, de Ventura Pons
- 2000 Homenots, sèrie de televisió dirigida per Sergi Schaaff, basada en l'obra de Josep Pla
- 1999 Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar
- 1998 Amic/Amat, de Ventura Pons sobre guió de Benet i Jornet
- 1998 La niña de tus ojos, de Fernando Trueba
- 1998 Mátame mucho, de José Ángel Bohollo
- 1997 Airbag, de Juanma Bajo Ulloa
- 1997 Carícies, de Ventura Pons
- 1997 Grandes ocasiones, de Felipe Vega
- 1997 Siempre hay un camino a la derecha, de José Luis García Sánchez
- 1996 Actrius, de Ventura Pons sobre guió de Josep Maria Benet i Jornet
- 1996 La duquesa roja, de Francesc Betriu i Cabeceran
- 1995 El efecto mariposa, de Fernando Colomo
- 1995 Parella de tres, d'Antoni Verdaguer i Serra
- 1995 Suspiros de España (y Portugal), de José Luis García Sánchez
- 1994 Alegre ma non troppo, de Fernando Colomo
- 1994 L'enfonsament del Titanic, d'Antonio Chavarrías Ocaña
- 1994 Enciende mi pasión, de José Miguel Ganga
- 1994 Escenes d'una orgia a Formentera, de Francesc Bellmunt
- 1993 El cianuro... ¿sólo o con leche?, de José Miguel Ganga
- 1992 ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?, de Manuel Gómez Pereira
- 1992 La febre d'or, de Gonzalo Herralde
- 1991 Ho sap el ministre?, de Josep Maria Forn
- 1990 El anónimo, ¡vaya papelón!, d'Alfonso Arandia
- 1990 Rateta, rateta, de Francesc Bellmunt
- 1990 Un submarí a les estovalles, d'Ignasi P. Ferré
- 1989 Romàntic, d'Aurora Corominas
- 1987 Moros y cristianos, de Luis García Berlanga
- 1986 La ràdio folla, de Francesc Bellmunt
- 1986 La Rambla de les floristes, producció per a la televisió dirigida per Orestes Lara, basada en l'obra de Josep Maria de Sagarra
- 1984 Ahí te quiero ver, programa televisiu en què feia de presentadora
- 1982 Puny clos, d'Ildefons Duran
- 1980 El vicari d'Olot, de Ventura Pons
- 1979 Festa amb Rosa Maria Sardà, sèrie de TV dirigida per Sergi Schaaff
- 1970 El certificado, de Vicent Lluch i Tamarit
[modifica] Teatre
[modifica] Com a actriu
- 1964. Los cinco minutos de Margot de Louis Verneuil. Estrenada al Teatre Guimerà de Barcelona.
- 1968. Las noches bajas de Ana o mi marido tiene un turca, original de Rafael Richart. Al Teatre Victòria de Barcelona
- 1976. Roses roges per a mi de Sean O'Casey
- 1982. Duet per a un sol violí de Tom Kempinski.
- 1982. Yo me bajo en la próxima ¿y usted? d'Adolfo Marsillach
- 1985. Mare Coratge de Bertolt Brecht
- 1992. L'Hostal de la Glòria de Josep Maria de Sagarra
- 2004. Witt (títol original: W;t) de Margaret Edson.
- Sopa de pollastre amb ordi d'Arnold Wesker.
- Tot esperant Godot de Samuel Beckett.
- Quan la ràdio parlava de Franco de Josep Maria Benet i Jornet.
- Terra baixa d'Àngel Guimerà
- El balcó de Jean Genet
[modifica] Com a directora
- Ai carai, de Josep Maria Benet i Jornet
- 1999. Cantonada Brossa, conjuntament amb Josep Maria Mestres, Josep Muntanyès i Lluís Pasqual. Premi de la Crítica de Barcelona
- 1994. Fugaç de Josep Maria Bernet i Jornet
- 1996. El visitant d'Eric-Emmanuel Schmitt
- 1994. Shirley Valentine de Willy Russell
[modifica] Principals premis
- 1979 Sebastià Gasch del FAD
- 1979-1980 Memorial Margarida Xirgu
- 1993 Premi de cinematografia de la Generalitat de Catalunya
- 1994 Creu de Sant Jordi
- 1994 Goya a la millor actriu de repartiment per ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?
- 2002 Goya a la millor actriu de repartiment per Sin vergüenza
- 2003 Fotogramas de Plata
- 2001 Unión de Actores
- 2001 Festival Internacional de Cine de Mar del Plata, menció especial per Anita no pierde el tren
- 2010- Medalla d'Or de l'acadèmia espanyola de cinema[1]
[modifica] Bibliografia
- Josep Maria Benet i Jornet i Sergi Belbel Rosa Maria Sardà ha arribat a la glòria publicat a la revista Cultura número 33 (1992)
[modifica] Enllaços externs
- Fitxa IMDB (anglès)
[modifica] Referències
- ↑ 3cat24.cat Rosa Maria Sardà rep la Medalla d'Or de l'acadèmia espanyola de cinema Consulta 25/10/2010
