Rosa Regàs i Pagès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Rosa Regàs)
Infotaula de personaRosa Regàs i Pagès

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 novembre 1933 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Directora Biblioteca Nacional d'Espanya
2004 – 2007
← Lluís Racionero i Grau – Milagros del Corral → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - filosofia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballActivitat literària, ficció literària, traducció literària, periodisme i biblioteconomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, editora, traductora, empresària, guionista, periodista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
Participà en
22 maig 2023Manifest per una Barcelona que obre camí
18 febrer 2014Intel·lectuals per la III República
30 abril 1997Document sobre l'ús de les llengües oficials de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Família
PareXavier Regàs i Castells Modifica el valor a Wikidata
GermansOriol Regàs i Pagès, Georgina Regàs i Pagès i Xavier Regàs i Pagès Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webrosaregas.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1672223 Facebook: rosaregasescritora Goodreads author: 5472231 Modifica el valor a Wikidata

Rosa Regàs i Pagès (Barcelona, 11 de novembre de 1933) és una escriptora catalana que escriu principalment en castellà.[1] Fou traductora de l'ONU entre 1984 i 1994 i directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya entre 2004 i 2007.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer l'11 de novembre de 1933 a la ciutat de Barcelona essent filla de Xavier Regàs i Castells i Mariona Pagès i Elias,[2] i germana de Xavier, decorador, de Georgina, cuinera i escriptora, i d'Oriol, promotor cultural. Va passar la Guerra civil espanyola a França amb el seu germà Oriol fins que va acabar, quan ella tenia sis anys. La seva educació va tenir lloc en un internat de religioses de Barcelona. Posteriorment es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona, on va conèixer poetes com José Agustín Goytisolo, Jaime Gil de Biedma o Gabriel Ferrater. La seva formació literària es va consolidar entre 1964 i 1970, època en què va treballar en la mítica editorial Seix Barral amb Carlos Barral. El 1970 va fundar l'editorial La Gaya Ciencia i es va dedicar a publicar obres d'autors poc coneguts aleshores, com Juan Benet, Álvaro Pombo, María Zambrano, Manuel Vázquez Montalbán o Javier Marías, entre molts d'altres.

A la mort de Franco, va llançar la primera col·lecció política anomenada Biblioteca de Divulgación Política, els autors de la qual encara es trobaven majoritàriament en la clandestinitat. També va fundar i va dirigir una revista de pensament, Cuadernos de la Gaya Ciencia, i una d'arquitectura, Arquitecturas Bis, en la qual van col·laborar professionals de la talla d'Oriol Bohigas, Òscar Tusquets o Rafael Moneo.

Després d'una llarga trajectòria com a directora editorial i de publicacions, va vendre la seva editorial l'any 1983 i va començar a treballar com a traductora i editora temporal per a diferents organitzacions del sistema de Nacions Unides en ciutats d'arreu del món, activitat que li deixava més hores lliures per a la literatura. El 1987, a proposta de Carlos Trías Sagnier, que llavors dirigia la col·lecció Ciudades a Ediciones Destino, va escriure Ginebra, un divertit assaig sobre la severa capital calvinista del llac Léman i els seus peculiars habitants.

El 1991 va publicar Memoria de Almator, la seva primera novel·la, en la qual una dona extremadament protegida pel seu pare, el seu marit i el seu amant acaba agafant les regnes de la seva vida. El 1994 va guanyar el Premi Nadal amb la novel·la Azul, una història d'amor i de mar que li va obrir les portes al gran públic. La van seguir Viaje a la luz del Cham (1995), narració d'una estada de l'escriptora a Síria, i Luna lunera (1999), novel·la d'estil autobiogràfic que transcorre a Barcelona durant la postguerra i per la qual li va ser atorgat el Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa.

El 1996 formà part dels signants dels manifests del Foro Babel.[3]

Entre altres llibres publicats en català (possiblement originalment en castellà), del 2014 al 2016, va publicar una sèrie de tres llibre de memòries en català: Entre el seny i la rauxa (2014), Una llarga adolescència (2015), i Amics per sempre (2016), tots tres d'Ara Llibres.[4]

Altres obres publicades en versió catalana inclouen el volum de narracions Vent Armat (2006), els contes infantils d'Hi havia una vegada (2001), el llibre d'assaig Per un món millor (2002), el dietari o memòries Diari d'una àvia d'estiu. El temps que passa (2004), L’hora de la veritat (2010), i la crònica Memòries de la Costa Brava (2006, fotos de Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs).[1]

L'any 2001, va guanyar la 50a edició del Premi Planeta amb una novel·la d'intriga, La Canción de Dorotea, en què es narren els descobriments que una professora de biologia molecular fa en una casa de camp que va heretar del seu pare. Des d'aleshores ha publicat diverses obres, entre les quals destaca Diario de una abuela de verano, que va ser portada a la televisió en una sèrie del mateix títol.

Des del començament dels anys noranta col·labora regularment en diaris i revistes amb els seus articles, a més de la seva feina com a conferenciant i activista en moviments solidaris i reivindicatius de drets humans.

A banda de la seva activitat literària, Rosa Regàs també ha estat directora de l'Ateneu Americà de la Casa de América de Madrid (1994-1998) i directora general de la Biblioteca Nacional d'Espanya (2004-2007). El 2005 va ser l'encarregada de realitzar el pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona, amb un discurs en què va reivindicar una ciutat més tolerant i cívica.[5] Actualment (2010) viu entre Barcelona i Llofriu i es dedica a diverses activitats relacionades amb el món de la literatura.

A les eleccions municipals de 2011 formà part de la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) per Barcelona, en qualitat d'independent.[1] Regàs renuncià a l'acta de regidora tan bon punt va ser escollida.[1]

L'octubre de 2012 signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor del federalisme espanyol i en contra la independència de Catalunya,[6] i afirma tenir poc sentit patriòtic.[7]

Obres[modifica]

Novel·la[modifica]

  • 1991. Memoria de Almator[1]
  • 1994. Azul[1]
  • 1998. Sombras, nada más
  • 1999. Luna lunera[1]
  • 2001. La cançó de Dorotea[1]
  • 2013. Música de cámara[1]

Narracions[modifica]

  • 1996. Pobre corazón[1]
  • 1996. Desde el mar[1]
  • 2006. Vent armat[1]
  • 2006. Viento armado

Contes infantils[modifica]

  • 2001. Hi havia una vegada[1]

Llibres de viatges[modifica]

  • 1988. Ginebra[1]
  • 1995. Viaje a la luz del Cham[1]
  • 2005. Volcanes dormidos: Un viaje por Centroamérica, amb Pedro Molina Temboury[1]

Assaig[modifica]

Reculls d'articles a la premsa[modifica]

  • 1995. Canciones de amor y de batalla[1]
  • 1998. Más canciones[1]

En aquest gènere, posteriorment ha publicat Luna, lunera (1999, premi Ciutat de Barcelona) i La canción de Dorotea (2001, premi Planeta). Música de cámara.

Memòries, cròniques-reportatge[modifica]

  • 2004. Diario de una abuela de verano. El paso del tiempo (Planeta, Barcelona). ISBN 978840805222 Error en ISBN: longitud ni 10 ni 13
    • 2004. Diari d'una àvia d'estiu. El temps que passa[1]
  • 2006. Memòries de la Costa Brava[1]
  • 2010. L'hora de la veritat. Una mirada a la vellesa[1]
  • 2014. Entre el seny i la rauxa (Ara Llibres). ISBN 978-84-15642-21-3[8]
  • 2015. Una llarga adolescència
  • 2016. Amics per sempre (Ara Llibres)[9]

Premis literaris[modifica]

Distincions[modifica]

Llegat[modifica]

Rosa Regàs ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[11]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 «Rosa Regàs i Pagès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ De Sagarra, Joan. «Los Regàs» (en castellà). ElPais.com, 26-09-1999. [Consulta: 4 març 2013].
  3. ↑ «Alguns adherits al manifest federalista van signar pel Foro Babel». Vilaweb.cat, 17-10-2012. [Consulta: 17 octubre 2012].
  4. ↑ «Els Regàs, part 4», Joan Josep Isern, Totxanes, totxos i maons, 19 de maig del 2016. [Consulta: 20-02-2022].
  5. ↑ 324cat. «La Mercè arrenca a Barcelona amb el pregó de Rosa Regàs i els concerts de Coti i Melendi», 23-09-2005. [Consulta: 28 agost 2019].
  6. ↑ «Un centenar de professionals d'esquerres signen pel federalisme i contra la independència». Vilaweb.cat, 17-10-2012. [Consulta: 17 octubre 2012].
  7. ↑ Rosa Regàs: “Jo tinc poc sentit patriòtic. La meva pàtria és la meva infantesa, la música i l'art”, entrevista a Surtdecasa.cat
  8. ↑ «Rosa Regàs rememora la infantesa al seu nou llibre», Diari Ara, 2 d'abril de 2014, pàg. 33
  9. ↑ «‘Amics per sempre’, la continuación de las memorias de Rosa Regàs» (en castellà). La Vanguardia, 24-05-2017. [Consulta: 9 agost 2017].
  10. ↑ «Rosa Regàs guanya el Premi Biblioteca Breve amb "Música de cámara"». 324.cat, 04-03-2013. [Consulta: 4 març 2013].
  11. ↑ Puig, Evarist «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosa Regàs i Pagès


Premis i fites
Precedit per:
Maruja Torres
Mientras vivimos 		Premi Planeta
2001 		Succeït per:
Alfredo Bryce Echenique
El huerto de mi amada
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rosa_Regàs_i_Pagès&oldid=32530068»