Rosa Renom i Grau
(S'ha redirigit des de: Rosa Renom)
 Rosa Renom, retratada a la plaça de les Dones del Tèxtil de Sabadell  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 abril 1963 (60 anys) Sabadell (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu |
Premis | |
   | |
Rosa Renom i Grau[1] (Sabadell, 21 d'abril de 1963) és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió.[2]
Biografia[modifica]
Rosa Renom va néixer al carrer de l'Hospital de Sabadell (actual plaça de l'Alcalde Marcet) i va estudiar a l'Escola Nostra Llar i a l'Institut Pau Vila. Va començar a fer teatre a l'Aula de Teatre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, dirigida per Francesc Ventura –on també van començar Jordi Boixaderas, Josep Torrents, Anna Güell, Montse Germán, Teresa Vilardell, Jaume Valls...–.[2] Més tard, es va llicenciar en art dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona.[1] Va debutar com a actriu al Teatre Estable de Sabadell (TES) i va continuar amb Romeu i Julieta, de Shakespeare, al Teatre La Faràndula de Sabadell. Es va traslladar a viure a Barcelona, on viu actualment i on exerceix professionalment.[2]
Teatre[modifica]
- 1985: Nits blanques, de Fyodor Dostoyevsky i direcció de Teresa Vilardell i Miguel Casamayor.
- 1986: Eclipsi, de Joan Abellán i direcció de Jaume Melendres (veu).
- 1986-1987: La ronda, de Arthur Schnitzler i direcció de Mario Gas.
- 1987-1988: Espectres, de Henrik Ibsen i direcció de Francesc Nel·lo.
- 1988: La gran il·lusió, d'Eduardo Di Filippo i direcció de Hermann Bonnín.
- 1989-1990: Dancing!, de Helder Costa.
- 1992: El temps i els Conway, de J.B. Priestley i direcció de Mario Gas.
- 1993-1994: La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda i direcció de Mario Gas.
- 1995-1996: La gata sobre el tejado de zinc caliente, de Tennessee Williams i direcció de Mario Gas.
- 1996: De poble en poble, de Peter Handke i direcció de Joan Ollé.
- 1997-1998: Maria Rosa, d'Àngel Guimerà i direcció de Rosa Novell.
- 1997: El rapte en el serrall, de Wolfgang Amadeus Mozart i direcció de Mario Gas.
- 1998: Apocalipsi, de Lluïsa Cunillé i direcció de Joan Ollé.
- 1999: Les dones sàvies, de Molière i direcció de Rosa Novell.
- 1999: La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca i direcció de Calixto Bieito.
- 2000: La comèdia dels errors, de William Shakespeare i direcció d'Helena Pimenta.
- 2001: Sopar d'amics, de Donald Margulies i direcció d'Esteve Ferrer.
- 2002: Víctor o els nens al poder, de Roger Vitrac i direcció de Joan Ollé.
- 2004: Sis personatges en busca d'autor, de Luigi Pirandello i direcció de Joan Ollé.
- 2004: Maria Rosa, d'Àngel Guimerà i direcció de Rosa Novell (funció especial).
- 2004-2005: La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda i direcció de Joan Ollé.
- 2005: Casa i jardí, d'Alan Ayckbourn i direcció de Ferran Madico.
- 2006: Vells temps, de Harold Pinter i direcció de Rosa Novell.
- 2006-2007: La cantant calba & La cantant calba al McDonald's d'Eugène Ionesco i Lluïsa Cunillé i direcció de Joan Ollé.
- 2007: El mentider, de Jean Cocteau i direcció de Damià Barbany.
- 2008: El dia del profeta, de Joan Brossa i direcció de Rosa Novell.
- 2008: El ángel exterminador, de Luis Buñuel and Luis Alcoriza i direcció de Joan Ollé.
- 2008-2010: Rock 'n' Roll, de Tom Stoppard i direcció d'Àlex Rigola.
- 2008: Hikikomori, de Jordi Faura i direcció d'Abel Coll i Jordi Faura (veu).
- 2009: Mort d'un viatjant, d'Arthur Miller i direcció de Mario Gas.
- 2010: Només uns versos (1976-1990). Direcció de Pau Carrió (lectura).
- 2010: La gavina, d'Anton Chekhov i direcció de David Selvas.
- 2010-2011: Agost, de Tracy Letts i direcció de Sergi Belbel.
- 2011: Copenhaguen, de Michael Frayn i direcció de Ramon Simó i Vinyes.
- 2011: Un fràgil equilibri, d'Edward Albee i direcció de Mario Gas.
- 2011: La nostra Champions particular, de Cristina Clemente (lectura dramatitzada).
- 2012: Homenatge institucional a Sales, Calders, Tísner. Direcció Toni Casares.
- 2013: La casa cremada, d'August Strindberg i direcció de Lluís Pasqual (lectura dramatitzada).
- 2013: La sonata dels espectres, d'August Strindberg i direcció de Pau Carrió (lectura dramatitzada).
- 2013-2014: Els feréstecs, de Carlo Goldoni i direcció de Lluís Pasqual.
- 2013: Béla Bartók: exili a Nova York, d'Àlex Mañas.
- 2013: Muda muda, de Jordi Oriol (lectura dramatitzada).
- 2013: Vers a vers: com batega un poema? Rosa Renom recita Jacint Verdaguer.
- 2016: El preu, d'Arthur Miller i direcció de Sílvia Munt
- 2017: El preu, d'Arthur Miller i direcció de Sílvia Munt
- 2023: La nostra ciutat, de Thornton Wilder.[3]
Televisió[modifica]
- 1990: 'Qui?
- 1993: El temps i els Conway
- 1994: Arnau
- 1994: Poblenou
- 1996: Nissaga de poder
- 2000-2002: El cor de la ciutat
- 2002: Freetown (tv-movie)
- 2003: Joc de mentides (tv-movie)
- 2004: Delta (tv-movie)
- 2007: Hospital Central (1 episodi)
- 2008: La que se avecina (1 episodi)
- 2008: El comisario (1 episodi)
- 2009: Infidels (3 episodis)
- 2009: Les veus del Pamano (minisèrie)
- 2009: Ermessenda
- 2011-2017: La Riera
Cinema[modifica]
- 1989: El acto, d'Héctor Faver
- 1993: La recerca de la felicitat, d'Albert Abril
- 2000: Pleure pas, Germaine, d'Alain de Halleux
- 2008: Azaña, de Santiago San Miguel
Premis[modifica]
- 2009. Premi Butaca a la millor actriu de repartiment per l'obra Rock & Roll.[4]
- 2010. Premi Margarida Xirgu 2009-2010 per Rock & roll, de Tom Stoppard, i La gavina, d'Anton Txèkhov.[5]
- 2015. Premi de la Crítica com a millor actriu principal pel seu paper a El president, de Thomas Bernhard, dirigida per Carme Portaceli[6]
Notes i referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Rosa Renom i Grau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Prat, Cesc «Rosa Renom». Vallesos, 8, 2014, pàg. 28-29 [Consulta: 26 novembre 2014].
- ↑ Camps, Magí. «Rosa Renom, la demiürga que fa passar la vida». La Vanguardia, 31-10-2023. [Consulta: 4 novembre 2023].
- ↑ «Edicions anteriors - Premis Butaca 2021» (en castellà). Arxivat de l'original el 2022-09-29. [Consulta: 26 setembre 2022].
- ↑ «Rosa Renom rep el Premi Margarida Xirgu pels seus papers a "Rock & roll" i "La gavina"». 324.cat. [Consulta: 19 juny 2014].
- ↑ Madrid, Karen. «La sabadellenca Rosa Renom guanya el Premi de la Crítica a la millor actriu principal». Ràdio Sabadell. Arxivat de l'original el 2016-03-16. [Consulta: 24 març 2015].