Rosa Shanina
| Rosa Yegorovna Shanina | |
|---|---|
| 3 d'abril de 1924 - 28 de gener de 1945 (20 anys) | |
 Rosa Shanina al 1944 |
|
| Sobrenoms, àlies: | El Petó de la Mort |
| Lloc de naixement: |  Yed'ma, Arkhànguelsk |
| Lloc de defunció: |  Prop de Rikhau, Prússia Oriental |
| País: | Unió Soviètica |
| Arma/servei: |  Franctiradora del Exèrcit Roig, 184ª divisió de fusellers, 3er Front Bielorús |
| Anys de servei: | 1943 – 1945 |
| Rang: | Sargent |
| Batalles/guerres: | Batalla de Vílnius, Gran Guerra Patriòtica |
| Condecoracions: |  Doble Orde de la Glòria de 3ª i 2ª classe. Medalla al Valor |
| Altres ocupacions: | Mestra d'educació infantil |
Rosa Yegórovna Shánina (rus: Роза Егоровна Шанина), el Petó de la Mort, nascuda el 28 de gener de 1924 a Yed'ma (Rússia) i caiguda en combat a 1945 prop de Rikhau (Prússia Oriental), va ser una franctiradora soviètica de l'Exèrcit Roig que va participar a la Segona Guerra Mundial. Va ser responsable de la mort de cinquanta-quatre soldats enemics, dotze d'ells franctiradors, durant la batalla de Vílnius (1944).[1][2]
Taula de continguts |
Vida personal [modifica]
Rosa va néixer en una família nombrosa camperola de les regions àrtiques. La seva mare era lletera al kolkhoz i el seu pare, registrador.
Rosa Shanina va tenir quatre germans: Mikhaïl, Fiódor, Serguei i Marat. Mikhaïl mor al setge de Leningrad a 1941, Fiódor fou mort el mateix any durant la Batalla de Crimea de 1941. Serguei mai va retornar de la guerra viu, quedant Marat com l'únic supervivent.[2]
Carrera [modifica]
Després d'assistir al "Col·legi d'Entrenament de Mestres de Arkhànguelsk", Rosa va ser docent en una escola d'educació infantil. En morir tres dels seus germans durant la invasió nazi, es va enrolar voluntàriament a Vsevobuch i més tard a la "Acadèmia Central de Dones franctiradors" a Podolsk. El 22 de juny de 1943, Shanina s'allista al Exèrcit Roig i el 2 d'abril de 1944, s'uneix a la 184ª Divisió de Fusellers, on es va perfeccionar com a dona franctiradora. És guardonada amb l'Orde de Glòria el 18 de juny i novament el 22 de setembre de 1944.
Quan havia de replegar-se per ordre del comandant del batalló, Shanina replicava sempre "retornaré a la batalla".[3] Aquest dit, més tard, va donar nom al llibre Retornant a la batalla de Nikolai Zhuravlyova. El 12 de desembre de 1944 Rosa va ser ferida en una espatlla, i el 27 de desembre de 1944 va ser guardonada amb la Medalla al Valor entre les primeres dones franctiradores.[4]
En aquests moments havia aconseguit abatre a 54 soldats i oficials enemics confirmats, incloent 12 franctiradors.
Mort i memòria [modifica]
Rosa Shanina va morir en una batalla prop del Jutorán de Rijau (Prússia Oriental, Alemanya; hui Kaliningrad, Rússia) el 28 de gener de 1945, amb 20 anys.
En un primer moment va ser sepultada sota un perer, al costat d'un rierol tranquil llavors anomenat Allya. Després, les seves cendres es van traslladar juntament amb les d'altres herois a una tomba col.lectiva en el llogaret de Znamensk, Kaliningrad.
S'han publicat el seu diari de combat i diverses cartes. En el seu honor es van nomenar carrers de Arkhànguelsk així com dels assentaments de Shangaly i de Stroyevskoye.
Notes i referències [modifica]
- ↑ «The Sniper Log Book», 21 octubre 2008.
- ↑ 2,0 2,1 Yevgeny Ovsyankin. «Sniper Rosa Shanina» (en rus). Arkhangelsk Pedagogical College, 2004.
- ↑ (rus) P. Molchanov, N. Zhuravlev, Подснежники на минном поле
- ↑ P. Molchanov. «Жажда боя» (en rus). Снайперы (compilation), 1976. [Consulta: 21 octubre 2008].
Vegeu també [modifica]
Altres documents [modifica]
- Журавлëв, Н. После боя вернулась ...(За честь и славу Родины). М., Досааф. 1985
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosa Shanina |
