Rosa Torras i Buxeda
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Rosa Torras i Buxeda  23 febrer 1895 Barcelona |
| Mort | 26 agost 1986 (91 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | tennista, jugadora de bridge |
| Nacionalitat esportiva | Espanya |
| Esport | tennis |
| Participà en | |
| 1924 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 |
Rosa Torras i Buxeda (Barcelona, 1895 − 26 d'agost de 1986) fou una tennista catalana.[1]
Biografia
Es diu que de Rosa Torras la seva data de naixement és el secret més ben guardat de la història de l'esport. Si accedim als documents dels Jocs Olímpics de París 1924 en els quals va participar, diu data de naixement 1 de gener del 1895 (pendent d'assignar). El que sí que sabem amb certesa és la data de la seva mort.[1]
Va ser una dona força extravagant. Nascuda en el nucli de l'ambient burgés barceloní de principis del segle xx, el seu pare la va educar al marge del que la societat d'aquella època exigia a les dones, així des de ben petita la va autoritzar a vestir pantalons, a pentinar-se a l'estil garçonne i, ja més tard, a fumar cigarretes a l'extrem de llarguíssims broquets.[1]
Com a tennista va guanyar gran èxits en nombroses competicions internacionals defensant els colors del Real Barcelona Lawn Tennis Club,[2] un dels clubs més antics de l'estat espanyol i del qual ella tenia el número de sòcia u. A més, durant la seva carrera com a tennista, va ser proclamada nou vegades campiona d'Espanya: individual, el 1927; dobles, 1929 i 1930, amb M.C. López de Lerena, i 1931, amb B. Dutton de Pons; i mixtos, el 1929 i 1931, amb E. Maier, i 1932, amb A. Durall.[2] També fou campiona de Catalunya individual en dues ocasions (1919, 1920), de dobles en vuit (1924, amb M. Luria; 1925, amb M.L. Marnet; 1926, 1930 i 1931, amb B. Dutton de Pons; 1927, amb C. Fabra, i 1932 i 1933, amb M.C. López de Lerena) i de dobles mixtos en sis (1924, amb A. Juanico; 1926, amb F. Sindreu, i 1928-31 amb E. Maier).[2] Però on realment va posar a prova la seva fortalesa de ferro va ser en la seva actuació als Jocs Olímpics de París. On va participar tot i patir bronquitis i, en comptes de retirar-se quan ja no podia més, va decidir continuar jugant i cada dos jocs, s'asseia i es cobria el cap amb una tovallola per fer inhalacions de vapor d'aigua amb eucaliptus que algú anava escalfant amb un fogonet, a peu de pista. Junt amb el seu nom a la premsa de l'època també apareixien altres dones que com ella practicaren el tennis de competició, com és el cas de les germanes Marnet.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Rosa Torras Buxeda». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Rosa Torras Buxeda». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 gener 2016].