Rosa Xànina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rosa Iegórovna Xànina
3 d'abril de 1924 - 28 de gener de 1945 (20 anys)
Rosa Xànina al 1944
Rosa Xànina al 1944
Sobrenoms, àlies: El Petó de la Mort
Lloc de naixement: URSS Yed'ma, província d'Arkhànguelsk
Lloc de defunció: Prússia Oriental Prop de Rikhau, Prússia Oriental
Lleialtat: Unió Soviètica Unió Soviètica
Arma/servei: Bandera de l'Exèrcit Roig Franctiradora de l'Exèrcit Roig, 184a divisió de fusellers, 3r Front Bielorús
Anys de servei: 19431945
Rang: Sergent Sergent
Batalles/guerres: Batalla de Vílnius, Gran Guerra Patriòtica
Condecoracions: Orde de la Glòria Doble Orde de la Glòria de 3a i 2a classe.
Medalla al Valor Medalla al Valor
Altres ocupacions: Mestra d'educació infantil

Rosa Iegórovna Xànina, també coneguda com el Petó de la Mort, (rus: Роза Егоровна Шанина) (Yed'ma, 3 d'abril de 1924 - Rikhau, prop de Prússia Oriental, 28 de gener de 1945) va ser una franctiradora soviètica de l'Exèrcit Roig que va participar en la Segona Guerra Mundial. Va ser responsable de la mort de cinquanta-quatre soldats enemics, dotze d'ells franctiradors, durant la batalla de Vílnius (1944).[1][2]

Vida personal[modifica | modifica el codi]

Rosa va néixer en una família nombrosa camperola de les regions àrtiques. La seva mare era lletera al kolkhoz i el seu pare, registrador.

Rosa Xànina va tenir quatre germans: Mikhaïl, Fiódor, Serguei i Marat. Mikhaïl mor al setge de Leningrad a 1941, Fiódor fou mort el mateix any durant la Batalla de Crimea de 1941. Serguei mai va retornar de la guerra viu, quedant Marat com l'únic supervivent.[2]

Carrera[modifica | modifica el codi]

Després d'assistir al "Col·legi d'Entrenament de Mestres de Arkhànguelsk", Rosa va ser docent en una escola d'educació infantil. En morir tres dels seus germans durant la invasió nazi, es va enrolar voluntàriament a Vsevobuch i més tard a la "Acadèmia Central de Dones franctiradors" a Podolsk. El 22 de juny de 1943, Shanina s'allista a l'Exèrcit Roig i el 2 d'abril de 1944, s'uneix a la 184a Divisió de Fusellers, on es va perfeccionar com a dona franctiradora. És guardonada amb l'Orde de Glòria el 18 de juny i novament el 22 de setembre de 1944.

Quan havia de replegar-se per ordre del comandant del batalló, Xànina replicava sempre "retornaré a la batalla".[3] Aquest dit, més tard, va donar nom al llibre Retornant a la batalla de Nikolai Zhuravlyova. El 12 de desembre de 1944 Rosa va ser ferida en una espatlla, i el 27 de desembre de 1944 va ser guardonada amb la Medalla al Valor entre les primeres dones franctiradores.[4]

En aquests moments havia aconseguit abatre a 54 soldats i oficials enemics confirmats, incloent 12 franctiradors.

Mort i memòria[modifica | modifica el codi]

Rosa Xànina va morir en una batalla prop del Jutorán de Rijau (Prússia Oriental, Alemanya; hui Kaliningrad, Rússia) el 28 de gener de 1945, amb 20 anys.

En un primer moment va ser sepultada sota un perer, al costat d'un rierol tranquil llavors anomenat Allya. Després, les seves cendres es van traslladar juntament amb les d'altres herois a una tomba col·lectiva en el llogaret de Znamensk, Kaliningrad.

S'han publicat el seu diari de combat i diverses cartes. En el seu honor es van nomenar carrers d'Arkhànguelsk així com dels assentaments de Shangaly i de Stroyevskoye.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The Sniper Log Book», 21 octubre 2008.
  2. 2,0 2,1 Yevgeny Ovsyankin. «Sniper Rosa Shanina» (en rus). Arkhangelsk Pedagogical College, 2004.
  3. (rus) P. Molchanov, N. Zhuravlev, Подснежники на минном поле
  4. P. Molchanov. «Жажда боя» (en rus). Снайперы (compilation), 1976. [Consulta: 21 octubre 2008].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Altres documents[modifica | modifica el codi]

  • Журавлëв, Н. После боя вернулась ...(За честь и славу Родины). М., Досааф. 1985
Portal

Portal de l'URSS

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosa Xànina Modifica l'enllaç a Wikidata