Rosa gàl·lica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Rosa gallica
wild Rosa gallica a Romania
wild Rosa gallica a Romania

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Rosaceae
Subfamília: Rosoideae
Gènere: Rosa
Espècie: R. gallica
Nom binomial
Rosa gallica
L.

Rosa gallica és una espècie de rosa oriünda del sud i del centre d'Europa fins a Turquia. Es tracta d'un arbust baix, amb la tija erecta i dotada de grans agullons. Les flors són de color carmesí-violaci, solitàries i d'uns 9 cm de diàmetre que floreixen el mes de juny. Té propietats tòniques i astringents utilitzades sobretot per via tòpica.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Noms populars: Rosa de Castella, Roser castellà, Rosa francesa, Rosa roja, Rosa rosa, Roser de Jericó,Rosa gàl·lica

Etimologia: En català —i per altres llengües romàniques també—, el terme 'rosa' prové directament i sense canvis del llatí rosa, amb el significat que coneixem: 'la rosa' o 'la flor del roser'; Quant a la base, el nucli deriva d'una arrel indoeuropea vardh- (wardh), vradh- (wradh), 'créixer'; on en sànscrit wardh-as, significa 'germinant', i wardhati, 'elevar(se)', 'prosperar'. Per altra part, pot ser un derivat d'una arrel grecollatina VRAD-, 'plegar-se', 'fer-se flexible'. Color clar. 'Rosa' també és un terme coincident amb diversos noms germànics que tenen l'arrel hrod, amb el significat de 'gloria'.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Es troba de forma natural a Europa i al nord d'Àfrica, sobretot al Marroc, Moldàvia, Ucraïna, Europa central, regió Mediterrània i Àsia menor. No es troba al Principat de Catalunya.

Hàbitat: en boscos, en arbusts i a la vora de camins.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Forma vital de Raunkjaer[modifica | modifica el codi]

Nanofaneròfits

Port i dimensions[modifica | modifica el codi]

Els rosals són arbusts o trepadores (a vegades penjants) generalment són espinosos. Arriben fins a 2-5 metres d'altura i algun cop arribar a 20 metres trepant sobre altres plantes.

Òrgans vegetatius[modifica | modifica el codi]

  • Forma i tipus de la rel: rizoma estolonífer (branca llarga i prima a la base de una tija i que dóna lloc a arrels.
  • Morfologia, tipus i consistència de la tija: arbust de talls semillenyosos, quasi sempre erectes, alguns de textura rugosa i escamosa, amb notables formacions epidèrmiques de variades formes, estípules persistents (agullons).
  • Morfologia (forma, divisió marge), textura i disposició de les fulles: perennes o caduques, compostes, pinnades. Peciolades, folíols amb el cantó serrat. És freqüent la presència de glàndules annexes sobre els marges, oloríferes o no.
  • Tipus de pilositat: (si n'hi ha) curta, suau i densa. Pubescent.

Òrgans reproductors[modifica | modifica el codi]

És una planta hermafrodita. La inflorescència és racemosa, formant corimbs; però poden presentar flors solitàries.

  • Morfologia i color del periant: Té el calze disèpal, format per 5 sèpals de color verd. Normalment aquest sèpals són simples, encara que en alguns casos pot ser de forma complexa amb algunes lobulacions.

La corol·la és dialipètala, simètrica i formada per 5 pètals regulars de colors cridaners o blanc. La corol·la normalment és doble o plena degut a la transformació dels estamps en pètals.

  • Androceu: compost per nombrosos estams disposats de forma espiral. Generalment en té un nombre múltiple dels pètals, que són 5.
  • Gineceu: compost por diversos pistils separats. Té l'ovari súper. Té nombrosos carpels uniovulats (un primordi seminal per cada carpel).
  • Fruit: el producte de la fecundació de la flor és un fruit conegut amb el nom de cinorrodó, compost per múltiples fruits secs petits (poliaqueni), separats entre ells i tancats dins un receptàcle carnós.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Part utilitzada: (droga)

Pètals, llavors i fruits

Els pètals són astringents, antiinflamatoris, antisèptics i cicatritzants.

Combat la diarrea:Les infusions dels pètals de la Rosa gallica tenen efecte astringent.

És diurètica: Tant els pètals com les llavors alleugen la retenció de líquids i ajuden al ronyó a eliminar se substàncies residuals. Allleuja els mals menstruals: els pètals tenen un efecte descongestiu sobre l'aparell reproductor i són útils, tant per tractar les regles irregulars com les abundants.

Ajuda a lluitar contra la depressió: els seus fruits tenen un efecte estimulant i reparador del sistema nerviós i poden millorar insomnis, depressions, irritabilitat i fatiga nerviosa.

Potencia les defenses: per la seva capacitat netejadora, les infusions de pètals s'usen contra les malalties respiratòries i per restablir la bona flora intestinal.[cal citació]

Manté la joventut: el sue contingut en vitamines i antioxidants (C, E, K, carotens), que lluiten contra els radicals lliures, explica el sue probable efecte a la preservació de la juventud de las cèl·lules.[cal citació]

Ús extern: Aftes bucals, faringitis, blefaritis, conjuntivitis, vaginitis, ferides i úlceres cutànies.

Cultiu[modifica | modifica el codi]

Exposició: Rosa gallica és una planta que es pot cultivar al jardí tot l'any. No tem el fred i soporta temperatures mínimes molt rígides. Gran part de les fulles de les plantes medicinals es poden utilitzar pel consum alimentari, llavors utilitzem insecticides i anticriptogàmics per l'agricultura, sempre lluny del període de la collita. Per un desenvolupament equilibrat, s'aconsella de posicionar El French rose en un lloc on rebi almenys algunes hores de sol directe.

Adob: A la primavera s'aconsella adobar aquesta planta amb adobs rics en sofre, per afavorir el desenvolupament del aparell radical i de les fulles més joves. Es poden fer servir adobs líquids que s'han de subministrar cada 15-20 dies o adobs de lenta alliberació,que van amb el terreny de cultiu que es canvia cada 3-4mesos.

Reg: abans de recollir i utilitzar la planta, s'ha de saber sobre els períodes balsàmics, és a dir, s'ha de saber quan la planta té els principis actius que volem. Perquè la planta no quedi seca s'ha de mullar profundament el terreny amb 2-3 vasos d'aigua cada 2-3 setmanes.

Tractaments: El clima primaveral,amb un elevat salt tèrmic entre les hores diürnes i nocturnes i les pluges freqüents poden afavorir el desenvolupament de malalties causades per fongs, per això prèviament cal tractar la planta amb fungicides sistèmics. A finals d'hivern s'aconsella també un tractament amb insecticida d'ampli espectre per prevenir l'atac de diferents bacteris. Recordar sempre que aquests tractaments s'han de realitzar sempre abans de la floració.

Terreny: S'aconsella cultivar aquesta planta medicinal en un terreny tou i lleuger, molt ben drenat.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]