Rosa multiflora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Rosa multiflora
Rosa-multiflora2.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Rosidae
Ordre: Rosales
Família: Rosaceae
Gènere: Rosa
Espècie: ''R. multiflora''
Nom binomial
Rosa multiflora
Thunb.
Sinònims[1]
  • Rosa cathayensis (Rehder & E.H.Wilson) L.H.Bailey
  • Rosa ×floribunda hort. ex Andrews
  • Rosa polyantha Siebold & Zucc. (sin. Rosa multiflora var multiflora).

La Rosa multiflora, coneguda vulgarment com a roser de garlanda,[2] garlanda,[2] garlandes[2] o roser de tot l’any,[2] és una espècie de rosa de la secció Synstylae, nadiua de l'est d'Àsia, de Xina, Japó i Corea. Una altra rosa que prové d'aquesta zona és la Rosa rugosa amb la qual no s'ha de confondre. És un roser vigorós i molt florífer. Molts rosers enfiladissos i els rosers polyantha tenen aquesta espècie com a progenitora.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un arbust enfiladís, que creix sobre d'altres plantes fins a una alçada d'entre 3 a 5 metres, amb tiges robustes plenes d'agullons corbats (a vegades absents). Les fulles, de 5 a 10 cm de longitud, són imparipinnades i estan compostes d'entre 5 a 9 folíols amb les estípules a la base del pecíol plomoses. Les flors són petites, d'1,5 a 4 cm de diàmetre, blanques o roses i agrupades en grans corimbes piramidals. Els estils estan soldats en una columna única, característica de la secció Synstylae. La floració comença a principis d'estiu, és a dir, de finals de juny al juliol a l'hemisferi nord. Els fruits són roigs o porpra quan maduren i fan uns 6 a 8 mm de diàmetre.

Rosa multiflora hips

Distribució i habitat[modifica | modifica el codi]

L'àrea d'origen d'aquesta espècie és l'Extrem Orient:

Al Japó se la coneix amb el nom de no-ibara, i és el roser salvatge més comú.[3]

S'ha introduït a tots els altres continents on s'ha naturalitzat : Illes Britàniques, Àfrica del Sud, Estats Units d'Amèrica, Canadà i Nova Zelanda. En alguns casos es comporta com una espècie invasiva.

La podem trobar en els boscos i a les vores dels cursos d'aigua, entre els tres-cents i els dos mil metres d'altitud. És una planta força prolífica que s'acomoda a condicions diferents de sòl i humitat.

Cultiu i usos[modifica | modifica el codi]

'Ghislaine de Féligonde' (E. Turbat, 1916)
'Veilchenblau' (J.C. Schmidt, 1909)

La Rosa multiflora es cultiva com a planta ornamental i és tinguda com a l'espècie tipus de la classe de rosers enfiladissos. Es van crear moltes varietats i híbrids cap a finals del segle XIX i principis del XX especialment pels rosaristes alemanys, com ara J.C. Schmidt i R. Geschwind. Rosa multiflora també és usada com a peu d'empelt d'altres cultivars de roses ornamentals, ja que suporta els sòls àcids. Per a aquesta última aplicació normalment s'usen les varietats Rosa multiflora 'Japonica' i Rosa multiflora' Inermis'.[4] Es multiplica fàcilment per esqueixos.

A l'est de l'Amèrica del Nord, Rosa multiflora està considerada generalment com a una espècie invasiva, tot i que originalment va ser introduïda des de l'Àsia per a afavorir la conservació del sòl, per a ser usada com a tanca viva per als camps de pastura i per a atreure la vida salvatge. Es pot distingir fàcilment dels rosers americans nadius per les seves grans inflorescències, que duen múltiples flors i gavarrons sovint més d'una dotzena, mentre que les espècies americanes només contenen una algunes poques per branca. Aquesta capacitat invasora es deu a la seva capacitat d'adaptar-se a diferents condicions de llum, sòl i humitat i perquè les seves llavors són dispersades àmpliament pels ocells. Una vegada s'ha instal·lat forma creixements impenetrables que desplacen les espècies nadiues i augmenten el risc d'incendis. Per tant es tracta en alguns llocs com una mala herba nociva[5] especialment en zones de pastura, tot i que tenir la reputació de ser un ferratge excel·lent per a les cabres.

Varietats, mutacions i híbrids[modifica | modifica el codi]

Existeixen moltes formes i varietats[6] tot i així només dues són acceptades per Flora of China:

  • Rosa multiflora var. multiflora. De flors blanques d'entre 1,5 i 2 cm de diàmetre.
  • Rosa multiflora var. cathayensis Rehder i E.H.Wilson. Amb flors roses de fins a 4 cm de diàmetre.

D'altres descrites:

  • Rosa multiflora var. adenochaeta (Koidz.) Ohwi ex H.Ohba, amb flors simples, roses.
  • Rosa multiflora var. alboplena Te T.Yu & T.C.Ku, de flors blanques i dobles.
  • Rosa multiflora var. carnea Redouté & Thory, de flors dobles de color rosa.
  • Rosa multiflora var. plena Regel.
  • Rosa multiflora var. watsoniana (Crép.) Matsum.
  • Rosa multiflora 'Adenochæta', rústica amb grans flors blanques.
  • Rosa multiflora 'Flore pleno' i 'Carnea' que es diferencien per les seves flors dobles blanques o roses.
  • Rosa multiflora 'Cathayensis', de grans flors blanques amb la vora rosa.
  • Rosa multiflora watsoniana, trobada el 1850 en un jardí del Japó.
  • Rosa multiflora wilsonii, de flors blanques simples, molt florífera.
  • Rosa multiflora 'Nana', mutant o híbrid nan de flors simples, blanques o roses i que floreix de maig a octubre.
  • Rosa multiflora 'Platyphilla', anomenada 'seven sisters rose' (rose de les set germanes) amb flors dobles en corimbe, que passen del carmí al rosa i després al vori.

Híbrids propers a l'espècie:

  • 'Rambling Rector', de flors blanques semidobles i 'Seagull', de flors blanques i dobles.
  • 'Aglaia' (Rosa multiflora x 'Rêve d'or'), el primer roser sarmentós groc, de flors groc palla, semidobles i perfumades.
  • 'Ghislaine de Féligonde', amb múltiples petites flors dobles que passen del groc al vori.[7]
  • 'Veilchenblau' (blau violeta), obtingut per Schmidt el 1909, d'un rar violeta intens, i que encara es troba en zones rurals.

Els rosers Polyantha (Rosa multiflora x Rosa chinensis) van ser obtinguts per primer cop per Jean-Baptiste Guillot:

  • 'Pâquerette' (1875) nan, de flors blanques i dobles.[8]
  • 'Mignonnette' (1880) també nan amb flors roses.[8]
  • 'Gloire des Polyanthas' (1887) .[8]
  • 'Orléans rose' arbust nan que ha estat utilitzat com a ascendent en moltes de les polyanthes i d'altres roses actuals.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «USDA GRIN Taxonomy».
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Noms de plantes». TERMCAT. [Consulta: 18 abril 2013].
  3. Plantilla:Joyaux
  4. Plantilla:Joyaux
  5. «Multiflora rose: Rosa multiflora Thunb. Rose family (Rosaceae)». Plant Conservation Alliance, Alien Plant Working Group.
  6. Catalogue of Life, cf. Références.
  7. Plantilla:Testu
  8. 8,0 8,1 8,2 Le grand livre de la rose, Georges Delbard, éd. G. Delbard, ISBN 2-85056-521-0, page 167.

External links[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]