Rosalia Guilleumas i Brosa
| Rosalia Guilleumas i Brosa | |
|---|---|
| Naixement | 1929 Barcelona |
| Defunció | 29-8-2007 Barcelona |
| Conegut per | Direcció Escola de Bibliotecàries i direcció Biblioteca de Catalunya i Biblioteca de la Universitat de Barcelona |
| Muller/s | 1959-Jordi Rubió i Balaguer |
| Fills/es | 3 |
| Parents | Bernat i Lola |
Rosalia Guilleumas i Brosa (Barcelona, 1924 - ídem, 29 d'agost de 2007) filòloga i directora de l'Escola de Bibliologia entre el 1973 i 1982, de la Biblioteca de Catalunya, del Servei de Biblioteques de la Diputació i de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. També destacà per les seves recerques en filologia catalana, especialment sobre Ramon Llull i Jacint Verdaguer. Es casà el 1959 amb Jordi Rubió i Balaguer.
Taula de continguts |
La recerca filològica [modifica]
Ha realitzat nombrosos treballs sobre la història literària catalana:
- Ramon Llull en l'obra de Jacint Verdaguer (1953)
- Deu anys de publicacions verdaguerianes, 1945-1954 (1957)
- La llengua catalana seguns Antoni Rubió i Lluch (1957)
- Notes sobre les edicions gramaticals erasmianes de Barcelona al segle XVI (1967)
- Notes sobre la tradició manuscrita i impresa del llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull (1962-1967)
- Qué es y qué puede ser la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona (1972)
- Troballa de les tres últimes obres de Mossèn Cinto Verdaguer (1977)
La direcció de l'Escola de Bibliotecàries [modifica]
Tal com expliquen Assumpció Estivill[1] i Carme Mayol[2]: Rosalia Guilleumas va ser nomenada l'any 1973 directora de l'aleshores Escola de Bibliotecàries. I va ser la primera direcció femenina d'aquesta escola femenina la que li va donar el tomb definitiu per convertir-la en uns estudis seriosos. El curs següent, l'Escola ja acceptava alumnat masculí, adoptava el nom d’Escola de Bibliologia amb un Pla d'estudis actualitzat i començava les negociacions per al reconeixement oficial dels estudis i per a la seva integració a la Universitat de Barcelona. Des del mateix 1973 se succeeixen els informes, les reunions, les negociacions i la cerca d'aliats. No va ser senzill, perquè l'oposició venia de molts fronts, i el mateix Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos no tenia una posició unànime respecte a l'oficialització dels ensenyaments i a la manera de dur-la a terme. A sobre, a Catalunya també hi havia discrepàncies sobre quin havia de ser el futur dels estudis i sobretot de l'Escola, i no pas per part del col·lectiu de bibliotecàries, que ho tenia molt clar. En aquest sentit, cap a la meitat dels anys setanta va causar molt de rebombori entre les professionals una carta signada per una sèrie d'intel·lectuals del país que s'oposaven a la integració de l'Escola a la universitat estatal i que reivindicaven que l'Escola romangués sota la tutela de la Diputació i, en tot cas, adscrita, però mai integrada, a la Universitat de Barcelona. La carta —de to paternalista vers les bibliotecàries— estava encapçalada per Jordi Rubió i Balaguer (espòs de Rosalia Guilleumes), i la signaven Pere Bohigas, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Molas, Salvador Espriu, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Rafael Jiménez de Parga, Josep Trueta, Josep Benet, el pare Marc Taxonera i l’abat de Montserrat, entre d'altres —per descomptat, tots eren homes. A Jordi Rubió i Balaguer se li reconeix tota la tasca que va fer per professionalitzar l'Escola durant els anys trenta, així com la seva labor intensa al capdavant de la Biblioteca de Catalunya i de les biblioteques populars, però, amb tots els matisos que es vulguin, la seva visió de l'Escola no passà de ser la d'un centre que havia de formar personal eficient però amb categoria d'auxiliar, amb capacitats de decisió molt restringides i sense responsabilitats de gestió.
Finalment, el 1978 es va publicar el decret de creació dels estudis. Les directrius oficials dels ensenyaments encara van trigar, i no es van fer públiques fins al 1981. L'any següent, l'Escola es convertia en la primera escola universitària de l'Estat —com diu Carme Mayol, un altre èxit de Rosalia Guilleumas, ja que en teoria la creació d'un ensenyament nou havia de fer-se en el si de la Universitat i no en una escola que administrativament en restava al marge. Tal com havien reclamat aquells intel·lectuals catalans, l'Escola quedà adscrita a la Universitat de Barcelona per als efectes acadèmics, i va romandre sota la tutela de la Diputació de Barcelona per a tots els altres. Aquesta adscripció inicial va ser la causa d'un procés llarg i dificultós d'integració a la Universitat, ja que les circumstàncies polítiques dels anys vuitanta i noranta no afavoriren els traspassos de competències i d'institucions entre les administracions. Per això la inevitable integració del centre a la Universitat no es produí fins al gener de 1999.
La direcció de les biblioteques [modifica]
A més de la seva tasca a l'Escola de Bibliotecàries, Rosalia Guilleumas va compaginar aquesta feina amb la direcció de les més importants biblioteques del país [3]:
- 1970 - 1980, dirigeix la Biblioteca Provincial i Universitària de la Universitat de Barcelona
- 1973 - 1982, dirigeix la Biblioteca de Catalunya i també dirigeix el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona
Referències [modifica]
- ↑ Estivill, Assumpció. «Una mirada retrospectiva: de l'Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1915-2005)» (en (català)). Textos universitaris de biblioteconomia i documentació, juny 2006. [Consulta: 23-01-2008].
- ↑ Mayol, Carme. «Passat i present de la professió bibliotecària» (en (català)). Textos universitaris de biblioteconomia i documentació, octubre de 2002. [Consulta: 24-01-2008].
- ↑ Facultat de Biblioteconomia i Documentació. «Full dels dijous» (
PDF) (en (català)) p. 2. Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, 6 de setembre de 2007. [Consulta: 23-01-2008].
PDF
