Rosalia de Palerm
 Imatge venerada a Centuripe |
|
| verge, anacoreta | |
|---|---|
| Nom secular | Rosalia Scalia |
| Naixement | 1130 Palerm (Sicília) |
| Defunció | 4 de setembre? de 1166 Monte Pellegrino, prop de Palerm |
| Enterrament | Catedral de Palerm, capella de Santa Rosalia |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | Era venerada com a santa ja al 1196 |
| Canonització | 1630 (inclusió al Martirologi romà), Roma per Urbà VIII |
| Lloc de pelegrinatge | Santuari de Monte Pellegrino, Catedral de Palerm |
| Festivitat | 4 de setembre (15 de juliol, a Sicília) |
| Iconografia | Amb crucifix, llibre o crani, com a eremita; amb una corona de roses al cap |
| Patronatge | Palerm, El Hatillo (Veneçuela); velluters de seda (a Barcelona) |
Rosalia de Palerm (Palerm, 1130 - 4 de setembre de 1160) va ésser una jove de Palerm que va retirar-se a fer vida eremítica a les muntanyes properes a la ciutat. Canonitzada, és venerada com a patrona de Palerm.
Vida [modifica]
Rosalia Scalia havia nascut el 1130, al si d'una noble família siciliana. Era filla de Sinibald, senyor de Quisquina i de Rose, parenta de Roger II de Sicília, i descendent de la família de Carlemany. Era molt pietosa i als catorze anys es va retirar a una cova del Monte Pellegrino on va passar la resta de la seva vida. Hi bevia aigua d'una font i menjava el que la natura li oferia. Hi morí en 1160.
Veneració [modifica]
El 1624, la pesta es va declarar a Palerm i Santa Rosalia aparegué a una dona malalta i a un caçador, a qui va indicar on es trobaven les seves relíquies, perquè les portés a Palerm i s'hi fes una processó. El caçador en trobà les restes a la muntanya restes de la santa i va fer-se el que havia dit la santa. En acabar la processó, la pesta va acabar. Des de llavors, es va venerar com a patrona de la ciutat i va erigir-se un santuari a la cova on havia viscut.
La seva festivitat és el 4 de setembre, i a Sicília, també el 15 de juliol, aniversari de la traslació de les seves restes.
El seu culte va ser promogut pels benedictins, com a protectora contra les malalties encomanadisses, la pesta i com a auxiliadora en moments difícils.
-
Mare de Déu amb els sants Rosalia, Pere i Pau d'Antoon van Dyck, 1629 (Viena, Kunsthistorisches Museum)
-
Talla espanyola del s. XVII (Barcelona, Museu Marès)
-
Talla processional de Bivona
-
Santa Rosalia morta, a Hemmaberg
-
Relleu amb la traslació de les relíquies a la Capella de Santa Rosalia de la Catedral de Palerm, s. XVIII
-
Reliquiari amb les restes de la santa a la Catedral de Palerm, s. XVII
-
Santuari de Santa Rosalia, a Monte Pellegrino
-
Santuari de la santa, a Monte Pellegrino (fotografia de Giorgio Sommer)
_-_n._221_-_Grotta_S._Rosalia.jpg)
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosalia de Palerm |
