Roscoe Holcomb

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Roscoe Holcomb
/'ɺɔskoʊ 'hoʊlkoʊm/
Dades biogràfiques i tècniques
Naixement 5 de setembre de 1912
Lloc d'origen Daisy (Kentucky), Estats Units
Defunció 1 de febrer de 1981 (als 68 anys)
Gènere(s) Musica popular apalatxe
Ocupació Minaire, pagès, músic
Discogràfiques Folkways, Smithsonian Folkways

Roscoe Holcomb (Daisy, Kentucky, 5 de setembre del 1912 - 1 de febrer del 1981[1]) fou un músic de música popular de les Apalatxes. Tocava el banjo, la guitarra, i l'harmònica, però és recordat sobretot per la seva forma de cantar. Va inspirar nombrosos músics, com ara Eric Clapton, Ralph Stanley o Bob Dylan. Va ser Dylan qui va dir que el cantar de Holcomb transmetia "una sencació de control indomada" ("an untamed sense of control"), i el musicòleg John Cohen parlava del "so agut i ple de soledat" ("high lonesome sound") que caractaritzava la música de Holcomb.

Holcomb era originari de Daisy (Kentucky) i durant la major part de la seva vida va treballar a les mines de carbó o com a pagès. L'any 1958, quan Holcomb tenia 46 anys, el musicòleg John Cohen el va "descobrir" i el va gravar, just a temps per l'auge en popularitat de la música folk dels anys 60. Cohen el va portar a fer concerts arreu dels Estats Units; va fer el seu últim concert en directe l'any 1978. Seriosament afectat per emfisema pulmonar i asma com a resultat dels seus anys com a miner, Holcomb va morir l'any 1981 als 68 anys.

Discografia[modifica | modifica el codi]

La seva discografia inclou:[2]

Referències[modifica | modifica el codi]