Rosella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Rosella
Dibuix d'una rosella
Dibuix d'una rosella

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Ranunculales
Família: Papaveraceae
Gènere: Papaver
Espècie: P. rhoeas
Nom binomial
Papaver rhoeas
L.

La rosella, (Papaver rhoeas) és una planta anual ruderal de flors vermelles habitual en els camps cultivats. Aquesta planta rep diversos noms com pipiripip,[1] peperepep, pipaparapip, roella, gall, gallaret, gallgallaret, quiquiriquic, quicaraquic, quicaracoc, coquerecoc, badabadoc, ababol, babol(a), colet, lloca, paramà, entre altres.[2]

En aquesta pàgina s'ha llistat tots els noms en català de la rosella http://blocs.tinet.cat/lt/blog/rosa-dels-vents/category/44/general/2006/05/06/tots-els-noms-de-la-rosella

És herbàcia, de la família de les papaveràcies i es troba present gairebé arreu del món: Àsia, Amèrica del Nord, Europa i Àfrica. Als Països Catalans és força comuna fins als 1600 m d'altitud.[3]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom del gènere papaver ve del llatí. Rhoeas prové del grec i significa vermell, pel color dels pètals.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Camp de blat amb roselles als Prats de Rei

La rosella és una espècie vegetal que creix en camps, marges de les carreteres, rostolls, pastures i prats. També creix com a herba adventícia en cultius de cereals, especialment després que la terra hagi estat remoguda. Prefereix sòls sorrencs de clima càlid. És per això que la floració té lloc a la primavera i l'estiu. Les flors (paparoles o paparotes) naixen d'una poncella que fins a la seva maduració està com caiguda.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Teròfit, que pot arribar a fer 90 cm d'alçada. D'arrel prima i axonomorfa amb una tija erecta, hirsuta, que presenta gran quantitat de pèls curts i fins d'un color blanquinós. Les fulles, compostes, es disposen alternades, són 1-2 vegades pinnades i són dividides en 5 segments dentats i lanceolats. Les fulles inferiors són peciolades mentre que les superiors són sèssils i presenten peduncle de 12 a 25 cm. També són molt piloses.

Les flors són hermafrodites, actinomorfes, dímeres i solitàries, d'uns 5-8 cm de diàmetre. Tenen una simetria bilateral. El calze el formen dos sèpals peluts que clouen la poncella i cauen amb la florida. La corol·la és dialipètala, formada per 4 grans pètals rodons d'uns 2-4 cm d'ample que es disposen de forma creuada en dos verticils. Són una mica arrugats a causa de la disposició correguda en què es troben dins de la poncella. Abans d'obrir-se la corol·la passa de color blanc a un vermell escarlata molt intens que la caracteritza. Sovint tenen una taca basal de color negre. L'androceu té un gran nombre d'estams de maduració centrípeta (de fora cap endins). Tenen els filaments filiformes de dehiscència longitudinal. El gineceu d'ovari súper i unilocular, és format per la soldadura de dos o més carpels. Té un disc estigmàtic amb 8-12 estigmes radials. El fruit és una càpsula petita (1-2 cm) d'un color verd pàl·lid, arrodonida a la base, glabre i més o menys estriada. S'obren per diversos porus situats sota el mateix disc que duu els estigmes, pels quals surten les petites llavors negres que conté a l'interior quan el vent sacseja la planta ja seca.

Droga[modifica | modifica el codi]

La part utilitzada d'aquestes plantes, és a dir, la droga són els pètals de la flor. Ocasionalment s'utilitzen les càpsules immadures.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

La major part dels atributs terapèutics de la rosella van ser establerts en relació a l'aïllament d'alguns centres actius (en especial els alcaloides) i les seves aplicacions medicinals dins el domini popular. Així, els alcaloides de la rosella (sobretot la roeadina) li conferien una acció sedant i espasmolítica. Els mucílags exerceixen un efecte calmant i hidratant sobre la mucosa respiratòria, que en combinació amb els alcaloides recelen unes propietats antitussives, car actuen com a emol·lients i bèquics (disminueixen la tos) S'han fet assajos amb animals i s'ha comprovat que la rosella produeix una depressió dels sistema nerviós central, ja que disminueix el període d'inducció del son. Aquests efectes podrien ser deguts als alcaloides. Les llavors d'aquesta planta són riques en àcids grassos com l'àcid linoleic (majoritari), oleic, palmític i esteàric, la qual cosa representa un gran aport nutricional.

Composició química[modifica | modifica el codi]

  • Derivats d'antocians com el cianidol.
  • Làtex ric en alcaloides isoquinoleínics (0,007%-0,12%): derivats de la tetrahidro-3-H-3 benzodiacepina entre els quals destaquen: roeadina (és el més abundant), roeagenina, roearrubina I, roearrubina II, isoroeadina, protopina i papaverina. No conté morfina.
  • També conté mucílags (flors)
  • Olis essencials (llavors)

Ús medicinal[modifica | modifica el codi]

La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap ús per a la rosella. En usos tradicionals:

  • Sedant, en afeccions del tracte respiratori com bronquitis o tos seca. Actua disminuint la tos i afavoreix l'expectoració (ajuda a extreure les mucositats dels bronquis). També calma diarrees infantils.
  • Té propietats colorants.
  • Es cultiva com a planta de jardí.
  • Les llavors s'utilitzen com a condiment.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

No presenta toxicitat ni efectes secundaris en les dosis recomanades, tot i que s'ha d'emprar en forma discontínua a causa de la concentració en alcaloides (si bé la concentració és baixa). Les fulles són tòxiques per als animals. Es considera una mala herba dels sembrats. Tradicionalment, s'ha utilitzat en encanteris de fertilitat, amor, fortuna i sort.

Contraindicacions[modifica | modifica el codi]

A causa del seu contingut en alcaloides, encara que aquest sigui baix, no és recomanable tampoc d'utilitzar-la quan hom és prenys, o bé durant la lactància o pels nens petits.

Història[modifica | modifica el codi]

La rosella era una de les herbes que figuraven en el papir egipci d'Ebers. En l'antiga Grècia, Teofrast propiciava el seu consum alimentari en forma d'amanida fresca, mentre que Dioscòrides propiciava un ús hipnòtic <<Faràs coure cinc o sis caps d'aquest papàver en tres ciats de vi, fins que es redueixin a dos, i donaràs a beure aquesta cocció als qui vulguis que s'adormin...>>. Així doncs, l'ús dels pètals de la rosella com a colorant remunta al segle XV.

Fotografies[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alonso, Jorge R. Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos. 2a ed. (en castellà). Rosario: Corpus, 2004. ISBN 9789872029234. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «pipiripip». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Serra, Màrius, El Punt Avui, 8 de març de 2012.
  3. Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]