Rosella de Califòrnia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Rosella de Califòrnia
California poppy.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Ranunculals
Família: Papaveraceae
Gènere: Eschscholzia
Espècie: E. californica
Nom binomial
Eschscholzia californica
Cham.

La rosella de Califòrnia (Eschscholzia californica Cham.) és una planta herbàcia de la família de les papaveràcies. Es troba distribuïda mundialment a gran part de les regions temperades d´Amèrica del Nord i del Sud, des de Estats Units fins a Xile, també a les de Sud Àfrica, Europa i Austràlia. Al Principat la seva distribució és a Barcelona, Girona, Tarragona i a les Illes Balears especialment a Mallorca. S'utilitza com ornamental perquè en l'època estival ofereix nombroses flors de color taronja brillant, encara que ha d'estar exposada sempre al sol. El gènere Eschscholzia inclou dotze espècies oriündes d'Amèrica del Nord.

Noms populars[modifica | modifica el codi]

  • Espanyol: amapola de California
  • Portugués: papoula de California
  • Anglés: Californian poppy
  • Altres: Kalifornischer Mohn (Alemany), papavero di California (Italià)

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom d'aquesta planta és degut al botànic rus J. F. Eschscholtz, que la va descobrir al desert de Califòrnia a principis del segle XIX, per introduir-la després a Europa com a espècie decorativa. En 1844 el Dr. G. Walz va aïllar els primers alcaloides, els quals va creure que estaven emparentats amb els de la morfina.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Planta originària de Califòrnia (especialment als deserts de Sonora i Mojave). Actualment és cultivada amb fins comercials a Europa Central i sud de França.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es desenvolupa en sòls secs, arenosos i nitrificats com a extensions costaneres, planures, valls àrides i marges dels deserts. La seva època de floració és al maig, juny, juliol, agost, setembre i octubre. Molt cultivada en regions de clima càlid-humit del món, i tendeix a espontaneitzar-se i tornar-se invasora.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És una planta herbàcia anual que presenta una forma vital corresponent en la classificació biotípica i simorfial de Raunkjaer a les característiques d'un teròfit. Els teròfits són plantes capaces de completar tot el cicle de la seva existència en l'estació favorable.

Quant a les seves característiques; fa una altura de 30-60 cm, té una arrel axonomorfa, una tija herbàcia lànguida a l'inici i erecta posteriorment, amb un color verd blavós. Presenta unes fulles verdes, glauques, finament pubescents o llises i fermament dividides, amb tonalitats blaves. Són hermafrodites amb la flor disposada de forma solitària amb un llarg peduncle de color groc ataronjat (de manera molt infreqüent poden ser blanques). La flor té forma de copa d'uns 2-4 cm de diàmetre, conté 4 sèpals fusionats, 4 pètals crenats i un ovari súper. La flor també està constituïda per molts estams groguencs i un gineceu pluricarpel·lar amb un sol estigma molt fi. El fruit és una càpsula de fins a 8 cm de llarg, glabre amb llavors globuloses, reticulades o puntejades.

Droga[modifica | modifica el codi]

La droga (Eschscholziae herba) està constituïda per les parts aèries recollides a l'època de floració.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Composició química[modifica | modifica el codi]

Tota la planta conté una mescla complexa de alcaloides i la seva composició varia depenen de cada òrgan.

  • Alcaloides isoquinolínics: Són molt diversos, amb una estructura semblant a la morfina (però sense els inconvenients d'aquesta). A l'arrel hi ha una major concentració (2,7%) mentre que a la resta és 0,06-0,29%.

∗Derivats de la protopina:protopina,criptopina, (majoritari), quelirrubina, queliritrina, sanguinarina, quelidonina, entre d'altres.

∗Derivats de la pavina: norargemonina, bisnorargenonina, escolzina, escoltaidina, californidina.

∗Derivats de la aporfina: laurotetamina, lauroscolzina, glaucina, escolina, (magnoflorina).

∗Derivats de la protoberberina: coptisina.

∗Derivats de la 5-benzil-tetrahidroquinoleina: escolinina.

  • Flavonoides: Com la rutina, extrets de l'extracte hidroalcohòlic de les parts aèries:quercetina i derivats, isorramnetina i derivats.
  • Carotens: (3S,5R,3S)-4,5-retro-beta,beta-caroteno-3,5,3-triol.
  • Heteròsids cianogenètics: linamarina, present a la planta fresca.

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

Els principals efectes es centren a la seva activitat sedant i lleugerament hipnòtica evidenciada en animals.

Sistema nerviós:El conjunt d'alcaloides present va exercir a les rates una activitat sedant a dosis baixes (25 mg/ml) i inductora del son amb dosis majors (100 mg/ml). L'administració intraperitoneal de la tintura de la rosella de Califòrnia en rates (equivalent a 130 mg/ml) produeix una reducció de la motilitat espontània a la vegada que va demostrar prolongar l'efecte inductor del son del pentobarbital. També la comprovació de la unió d'aquests alcaloides amb receptors opioides i les seves estructures químiques semblants a β-endorfines o dinorfines, fan pressuposar un efecte hipnoanalgèsic. A més es va observar en animals, que l'extracte hidroalcohòlic de la rosella de Califòrnia és la causant de l'efecte sedatiu, antidepressiu i levement hipnòtic.

Altres: Espasmolítica:inhibint els dolors de caps o alteracions doloroses d'origen neurògen; es va demostrar amb l'administració de tintura de rosella de Califòrnia en el jejú aïllat de rates (equivalent a 1,75 mg/ml). La resta de derivats d'alcaloides protopínics van evidenciar en animals activitat antifibril·lant, bradicarditzant i acceleradora del flux coronari. Per la seva part la sanguinarina presenta activitat bactericida, unint-se a la paret cel·lular dels microorganismes patògens, inhibint el desenvolupament dels seus components i la capacitat d'adherència. I per últim la escolzantina (carotenoide), és la responsable de la coloració groc-taronja dels pètals.

Ús medicinal[modifica | modifica el codi]

  • És molt utilitzada com analgèsic i sedant, així com per la hipertensió arterial neurògena.
  • Amb freqüència s'associa amb altres drogues sedants (arrel de valeriana, hipèric, passionaria, fulles de melisa) per el tractament de neuràlgies, neurastènia, depressió, insomni, sensibilitat als canvis de temps, cefalea i altres disfuncions vasomotores.
  • És una planta molt utilitzada per combatre l'insomni en nens i ancians, perquè posseeix una acció persistent sense provocar estats de depressió.
  • Es pot utilitzar pel tractament del prurito i la urticària.

Encara que els estudis farmacològics donen suport a la utilització d'aquesta droga com a sedant i ansiolític, la Comissió E no ho aprova per falta d'evidència de la seva eficàcia clínica.

Ús etnomedicinal[modifica | modifica el codi]

La rosella de Califòrnia s'utilitza popularment en casos d'ansietat, nerviosisme, palpitacions, neuràlgies, migranyes, enuresi infantil i en casos de deshabituació als tranquil·litzants de síntesi.

Ús alimentari[modifica | modifica el codi]

La rosella de Califòrnia s'utilitza com a font d'un oli comestible i per adornar pans i pastissos amb les seves llavors. També forma part de pinsos per aviram i bestiar boví.

Contraindicacions i interaccions[modifica | modifica el codi]

La rosella de Califòrnia no es deu administrar en casos de glaucoma, embaràs, lactància i nens menors de 10 anys. A més no és convenient utilitzar-la conjuntament amb benzodiazepines o altres fàrmacs sedants, antihistamínics i begudes alcohòliques, per la possible potenciació dels efectes sedants.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Els assajos de toxicitat aguda en rates, ni el pols de la planta ni l'extracte aquos (fins a 8 g) van produir cap reacció adversa (Tetau M. Et al., 1972; Lab. Arkopharma, 1982). Però si que és veritat que hi ha una similitud estructural entre la protopina i la morfina, però la protopina no produeix fenòmens additius. No té pràcticament efectes secundaris, però en quantitats considerables pot provocar una depressió de la freqüència respiratòria.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Històricament aquesta planta es va adoptar com a símbol del estat americà de Califòrnia, va ser tradicionalment utilitzada pels natius i pobladors rurals com analgèsica i sedant.

Galeria d´imatges[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • [R. Wettstein. Tratado de Botánica Sistemática. Ed: Labor S.A. Argentina.]
  • [Vanaclocha, B. & Cañigueral, S. (2003). Fitoterapia: vademecum de prescripción. Ed. Masson, Edició 4ª. Barcelona. ]
  • [Alonso, J.R. (2004). Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos. Ed. Corpus. Buenos Aires. ]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosella de Califòrnia