Rosella de Califòrnia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Eschscholzia californica Cham. |
||||||||||||||
La rosella de Califòrnia (Eschscholzia californica Cham.) és una planta herbàcia de la família de les papaveràcies. Es troba distribuïda mundialment a gran part de les regions temperades d´Amèrica del Nord i del Sud, des de Estats Units fins a Xile, també a les de Sud Àfrica, Europa i Austràlia. Al Principat la seva distribució és a Barcelona, Girona, Tarragona i a les Illes Balears especialment a Mallorca. S'utilitza com ornamental perquè en l'època estival ofereix nombroses flors de color taronja brillant, encara que ha d'estar exposada sempre al sol. El gènere Eschscholzia inclou dotze espècies oriündes d'Amèrica del Nord.
Taula de continguts |
Noms populars [modifica]
- Espanyol: amapola de California
- Portugués: papoula de California
- Anglés: Californian poppy
- Altres: Kalifornischer Mohn (Alemany), papavero di California (Italià)
Etimologia [modifica]
El nom d'aquesta planta es degut al botànic rus J. F. Eschscholtz, que la va descobrir al desert de Califòrnia a principis del segle XIX, per introduir-la després a Europa com a espècie decorativa. En 1844 el Dr. G. Walz va aïllar els primers alcaloides, els quals va creure que estaven emparentats amb els de la morfina.
Distribució geogràfica [modifica]
Planta originaria de Califòrnia (especialment als deserts de Sonora i Mojave). Actualment es cultivada amb fins comercials a Europa Central i sud de França.
Hàbitat [modifica]
Es desenvolupa en sòls secs, arenosos i nitrificats com a extensions costaneres, planures, valls àrides i marges dels deserts. La seva època de floració és al maig, juny, juliol, agost, setembre i octubre. Molt cultivada en regions de clima càlid-humit del món, i tendeix a espontaneitzar-se i tornar-se invasora.
Descripció [modifica]
És una planta herbàcia anual que presenta una forma vital corresponent en la classificació biotípica i simorfial de Raunkjaer a les característiques d'un teròfit. Els teròfits són plantes capaces de completar tot el cicle de la seva existència en l'estació favorable.
En quan a les seves característiques; fa una altura de 30-60 cm, té una arrel axonomorfa, una tija herbàcia lànguida al inici i erecta posteriorment, amb un color verd blavós. Presenta unes fulles verdes, glauques, finament pubescents o llises i fermament dividides, amb tonalitats blaves. Són hermafrodites amb la flor disposada de forma solitària amb un llarg peduncle de color groc ataronjat (de manera molt infreqüent poden ser blanques). La flor té forma de copa de uns 2-4 cm de diàmetre, conté 4 sèpals fusionats, 4 pètals crenats i un ovari súper. La flor també està constituïda per molts estams groguencs i un gineceu pluricarpel·lar amb un sol estigma molt fi. El fruit és una càpsula de fins 8 cm de llarg, glabre amb llavors globuloses, reticulades o puntejades.
Droga [modifica]
La droga (Eschscholziae herba) està constituïda per les parts aèries recollides a l'època de floració.
Farmacologia [modifica]
Composició química [modifica]
Tota la planta conté una mescla complexa de alcaloides i la seva composició varia depenen de cada òrgan.
- Alcaloides isoquinolínics: Són molt diversos, amb una estructura semblant a la morfina (però sense els inconvenients d'aquesta). A l'arrel hi ha una major concentració (2,7%) mentre que a la resta és 0,06-0,29%.
∗Derivats de la protopina:protopina,criptopina, (majoritari), quelirrubina, queliritrina, sanguinarina, quelidonina, entre d'altres.
∗Derivats de la pavina: norargemonina, bisnorargenonina, escolzina, escoltaidina, californidina.
∗Derivats de la aporfina: laurotetamina, lauroscolzina, glaucina, escolina, (magnoflorina).
∗Derivats de la protoberberina: coptisina.
∗Derivats de la 5-benzil-tetrahidroquinoleina: escolinina.
- Flavonoides: Com la rutina, extrets de l'extracte hidroalcohòlic de les parts aèries:quercetina i derivats, isorramnetina i derivats.
- Carotens: (3S,5R,3S)-4,5-retro-beta,beta-caroteno-3,5,3-triol.
- Heteròsids cianogenètics: linamarina, present a la planta fresca.
Accions farmacològiques [modifica]
Els principals efectes es centren a la seva activitat sedant i lleugerament hipnòtica evidenciada en animals.
Sistema nerviós:El conjunt d'alcaloides present va exercir a les rates una activitat sedant a dosis baixes (25 mg/ml) i inductora del son amb dosis majors (100 mg/ml). L'administració intraperitoneal de la tintura de la rosella de Califòrnia en rates (equivalent a 130 mg/ml) produeix una reducció de la motilitat espontània a la vegada que va demostrar prolongar l'efecte inductor del son del pentobarbital. També la comprovació de la unió d'aquests alcaloides amb receptors opioides i les seves estructures químiques semblants a β-endorfines o dinorfines, fan pressuposar un efecte hipnoanalgèsic. A més es va observar en animals, que l'extracte hidroalcohòlic de la rosella de Califòrnia és la causant de l'efecte sedatiu, antidepressiu i levement hipnòtic.
Altres: Espasmolítica:inhibint els dolors de caps o alteracions doloroses d'origen neurògen; es va demostrar amb l'administració de tintura de rosella de Califòrnia en el jejú aïllat de rates (equivalent a 1,75 mg/ml). La resta de derivats d'alcaloides protopínics van evidenciar en animals activitat antifibril·lant, bradicarditzant i acceleradora del flux coronari. Per la seva part la sanguinarina presenta activitat bactericida, unint-se a la paret cel·lular dels microorganismes patògens, inhibint el desenvolupament dels seus components i la capacitat d'adherència. I per últim la escolzantina (carotenoide), és la responsable de la coloració groc-taronja dels pètals.
Ús medicinal [modifica]
- És molt utilitzada com analgèsic i sedant, així com per l'hipertensió arterial neurògena.
- Amb freqüència s'associa amb altres drogues sedants (arrel de valeriana, hipèric, passionaria, fulles de melisa) per el tractament de neuràlgies, neurastènia, depressió, insomni, sensibilitat als canvis de temps, cefalea i altres disfuncions vasomotores.
- És una planta molt utilitzada per combatre l'insomni en nens i ancians, perquè posseeix una acció persistent sense provocar estats de depressió.
- Es pot utilitzar pel tractament del prurito i l'urticària.
Encara que els estudis farmacològics donen suport a la utilització d'aquesta droga com a sedant i ansiolític, la Comissió E no ho aprova per falta d'evidència de la seva eficàcia clínica.
Ús etnomedicinal [modifica]
La rosella de Califòrnia s'utilitza popularment en casos d'ansietat, nerviosisme, palpitacions, neuràlgies, migranyes, eneuresi infantil i en casos de deshabituació als tranquil·litzants de síntesi.
Ús alimentari [modifica]
La rosella de Califòrnia s'utilitza com a font d'un oli comestible i per adornar pans i pastissos amb les seves llavors. També forma part de pinsos per aviram i bestiar boví.
Contraindicacions i interaccions [modifica]
La rosella de Califòrnia no es deu administrar en casos de glaucoma, embaràs, lactància i nens menors de 10 anys. A més no és convenient utilitzar-la conjuntament amb benzodiazepines o altres fàrmacs sedants, antihistamínics i begudes alcohòliques, per la possible potenciació dels efectes sedants.
Toxicitat [modifica]
Els assajos de toxicitat aguda en rates, ni el pols de la planta ni l'extracte aquos (fins a 8 g) van produir cap reacció adversa (Tetau M. Et al., 1972; Lab. Arkopharma, 1982). Però si que es veritat que hi ha una similitud estructural entre la protopina i la morfina, però la protopina no produeix fenòmens additius. No té pràcticament efectes secundaris, però en quantitats considerables pot provocar una depressió de la freqüència respiratòria.
Curiositats [modifica]
Històricament aquesta planta es va adoptar com a símbol del estat americà de Califòrnia, va ser tradicionalment utilitzada pels natius i pobladors rurals com analgèsica i sedant.
Galeria d´imatges [modifica]
-
Eschscholzia californica
-
Reserva de roselles d'Antelope Valley, California.
-
Al maig.
-
En una postal, c. 1910.
-
-
Eschscholzia californica
Bibliografia [modifica]
- [R. Wettstein. Tratado de Botánica Sistemática. Ed: Labor S.A. Argentina.]
- [Vanaclocha, B. & Cañigueral, S. (2003). Fitoterapia: vademecum de prescripción. Ed. Masson, Edició 4ª. Barcelona. ]
- [Alonso, J.R. (2004). Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos. Ed. Corpus. Buenos Aires. ]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosella de Califòrnia |
