Roser Ros i Vilanova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRoser Ros i Vilanova

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 febrer 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
pedagogia
doctorat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópedagoga, escriptora Modifica el valor a Wikidata

Lloc webroserros.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Roser-Ros-Vilanova Instagram: roserro Modifica el valor a Wikidata

Roser Ros i Vilanova (Barcelona 19 de febrer del 1950) és una pedagoga, escriptora, narradora, poeta i dramaturga catalana.

Biografia[modifica]

Va cursar Pedagogia a la Universitat de Barcelona entre el 1969 i el 1974. Compromesa amb la lluita antifranquista, va ser detinguda el gener del 1974 i va passar un mes a la presó de la Trinitat de Barcelona i dos mesos a la presó de Carabanchel.[cal citació] Exiliada a París durant tres anys amb el seu company i la seva filla d’un any, amb l’amnistia del 1977 van poder tornar amb una filla més. El retorn a Catalunya va coincidir amb la represa democràtica a Espanya, fet que els va permetre participar en les tasques de recuperació de la vida cívica i política democràtiques.[cal citació]

Es va implicar a fons en la formació de mestres (especialment a l'Associació de Mestres Rosa Sensat en el marc de les Escoles d’Estiu i també en altres punts d’Espanya).[cal citació] Participa des del seu inici en la fundació de la revista Infància Educar de 0 a 6 anys de Rosa Sensat en els apartats de literatura i llibres per a infants. Durant la dècada de 1980, treballa com a mestra a dues escoles municipals de la ciutat de Barcelona, Escola Ignasi Iglésias i Escola del Mar.[cal citació] En aquest període col·labora amb el Museu d’Arts i Indústries Populars de Barcelona (MAITP), dirigit llavors per Dolors Llopart, gràcies a un permís que li atorga Maria Aurèlia Capmany, regidora de cultura de l’Ajuntament de Barcelona en aquell moment.[cal citació] Inicia llavors una feina de recuperació i narració de contes de tradició oral, especialment per a les escoles que visitaven el museu i grups d’adults atrets pel plaer d’escoltar contes. L’any 1991 funda l’Associació Tantàgora[1] juntament amb dues altres persones l’objectiu de la qual és fer arribar la literatura a tota mena de públics entenent-la com un cross art. L’any 2010 Tantàgora crea el Flic Festival[2]

El temps d’estada a París li reforcen l’interès per la pedagogia i també per l’etnopoètica i la narració oral, temes que quallaran en la seva tesi doctoral defensada l’any 1997al Departament de Teoria i Historia de l’Educació de la Universitat de Barcelona sota el títol Les rondalles d’animals, el cas del cicle de la guineu i el llop,[3] dirigida pel Doctor Gabriel Janer Manila. Amb la seva tesi, el 1998 va obtenir el Premi de Pedagogia Francesc Flos i Calcat atorgat per l’Institut d’Estudis Catalans.[cal citació]

Va crear un grup sobre els contes i la seva narració anomenat Devivaveu, a partir del qual va sorgir l'Associació de Narradores i Narradors (ANIN) el 1998. És una entitat sense ànim de lucre que agrupa narradors professionals, ocasionals, en formació i persones  que estimen i gaudeixen amb la narració oral.[4] Ros va dirigir la que va ser la seva revista N.[5]

Forma part activa de l'Associació Tantàgora, Serveis Culturals[6] (presidenta); del Flic Festival[2] (directora literària); de la revista Tantágora (directora)[7] i de la revista Infància (col·laboradora).[8]

Entre els anys 2009 i 2019 va impartir classes de didàctica de la llengua i la literatura a Blanquerna, la Facultat de Magisteri de la Universitat Ramon Llull.[cal citació]

Narradora[modifica]

Com a narradora s'adreça a tota mena de públics i tracta tant el repertori tradicional com el contemporani.[cal citació] Ha celebrat sessions de narració per tots els Països Catalans, també a Madrid, Salamanca, Múrcia, Almeria, Pamplona, Brussel·les, París, Montevideo, Lanzarote, Lucena, Tenerife, Braga (Portugal), Buenos Aires (Argentina), Monterrey (Mèxic).[cal citació]

Dramaturga[modifica]

Com a dramaturga ha creat nombroses peces de petit format,[9] entre les quals Tocadits chrome-extension,[10] Picaplat, Peu i Toc, amb música de Gerard Valverde,[11] La gent de la meva escala i La Quela/La Tomasa.

Escriptora[modifica]

Com a escriptora, ha versionat contes de la tradició oral i ha escrit llibres per a nois i noies publicats a La Galera, Onda, Espasa Calpe/Rosa Sensat, Octaedro, Timun Mas, Memorial Democràtic, Takatuka, Tantàgora, Kalandraka, etc. Ha escrit, també, nombrosos articles sobre el fet narratiu i la importància en l'educació literària dels infants a diferents revistes d'àmbit català i castellà. Algunes de les seves obres són: Elna, la maternitat (amb il·lustracions Jordi Vila-Delclòs),[12] Els colors de l'Àfrica,[13] Mot per mot,[14] Manual d'oralitat en set jornades i set contes[15] i Matèria sensible.[16]

Va coordinar el volum 7 del Tradicionari[17] sobre la narrativa popular. L'obra mostra les transformacions que han comportat el pas cap a una societat de masses, postindustrial, dominada pels mitjans de comunicació de masses i les noves tecnologies de la informació, afectada per la globalització i per una immigració igualment imparable.[cal citació]

1998 Premi de Pedagogia Francesc Flos i Calcat

Premis i reconeixements[modifica]

El 1998 va rebre el Premi de Pedagogia Francesc Flos i Calcat atorgat per l’Institut d’Estudis Catalans; el 2010 va rebre el Premi Conca de Cultura Popular 2010.[18] És Membre de la L Llista d’honor de la LIJ catalana[19] i Presidenta de la Fundació Art&paraula.[20]

Referències[modifica]

  1. «Tantàgora» (en espanyol europeu). [Consulta: 27 febrer 2023].
  2. 2,0 2,1 «Festival de literaturas y artes infantil y juvenil | Festival de literatura y arte infantil y juvenil» (en espanyol europeu). [Consulta: 27 febrer 2023].
  3. «Aproximació a l’estudi de les rondalles d’animals: El cas del cicle de la guineu i el llop, per Roser Ros i Vilanova – ANIN». [Consulta: 27 febrer 2023].
  4. «Qui som». ANIN – Associació de Narradores i Narradors. [Consulta: 27 febrer 2023].
  5. «Roser Ros i Vilanova». Associació de Narradores i Narradors. [Consulta: 27 febrer 2023].
  6. «Roser Ros – Tantàgora». [Consulta: 27 febrer 2023].
  7. «Nova etapa de la revista Tantágora – Grup d'Estudis Etnopoètics». [Consulta: 27 febrer 2023].
  8. «Revista Infància» (en espanyol europeu). [Consulta: 27 febrer 2023].
  9. «Espectacles de butxaca». [Consulta: 23 gener 2024].
  10. «Flic Festival - 🏫 Aquesta setmana arranca la nova temporada del FLIC a les escoles! Comencem amb el Tocadits a Teixidores de Gràcia, una proposta que, juntament amb l’espectacle narrat La Gent de la meva escala, visitarà diferents escoles en els propers mesos. Mireu tot el que tenim preparat per a les escoles i instituts en el marc de la 12ª Edició del FLIC Escolar! 👉🏻 http://flicfestival.com/flic12-escola/ | Facebook». [Consulta: 27 febrer 2023].
  11. «Vic 10 | Peuitoc | Festival de literaturas y artes infantil y juvenil» (en espanyol europeu). [Consulta: 27 febrer 2023].
  12. «'Elna, la maternitat'». [Consulta: 27 febrer 2023].
  13. «ELS COLORS DE L AFRICA | ROSER ROS I VILANOVA | Casa del Libro» (en espanyol europeu), 10-12-2021. [Consulta: 27 febrer 2023].
  14. «Mot per mot» (en espanyol europeu). [Consulta: 27 febrer 2023].
  15. «manual d'oralitat en set jornades i set contes. Roser Ros I Vilanova. Elkar.eus» (en castellà). [Consulta: 27 febrer 2023].
  16. «MATERIA SENSIBLE» (en castellà). [Consulta: 27 febrer 2023].
  17. adminGec. «Tradicionari», 29-07-2014. [Consulta: 27 febrer 2023].
  18. «Premis 2010». [Consulta: 27 febrer 2023].
  19. ibbycat. «Celebrem el 40è aniversari de l’IBBYcat amb l'homenatge a 40 Sèniors Literaris de la literatura infantil i juvenil catalana!» (en espanyol europeu), 15-11-2022. [Consulta: 23 gener 2024].
  20. «Art&Paraula – Fundació». [Consulta: 23 gener 2024].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roser Ros i Vilanova