Roser silvestre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Rosa canina
Illustration Rosa canina0.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Rosaceae
Gènere: Rosa
Espècie: R. canina
Nom binomial
Rosa canina

El roser silvestre (Rosa canina L.) és un arbust de la família de les rosàcies i és conegut vulgarment com a gavarrera, rosa pendulina, roser gavarrer, i d'altres. La seva distribució és bàsicament europea, ja que la trobem a tot el continent excepte a Islàndia. També es localitza a l'Àsia occidental i en el nord-oest d'Àfrica. Pel que fa al Principat, el podem trobar localitzar a tota la seva superfície.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom d'aquesta planta, Rosa canina, prové de la semblança entre els seus agullons i els ullals dels gossos. El fruit, anomenat cinoròdon, és etimològicament una transcripció d'una paraula composta d'origen grec (kion + rhodon), que significa "roser caní". Popularment era coneguda amb aquest nom perquè sembla que s'utilitzava per a guarir la ràbia.


Ecologia[modifica | modifica el codi]

Aquesta planta creix a àrees amb clima temperat com a terra baixa i zones poc muntanyoses. Es presenten a boscos, senders, a les vores de camins i a les ribes d'alguns rius. La Rosa canina floreix al maig però al juny encara es pot veure la planta amb flors. I pel que fa als fruits, maduren a finals d'estiu i durant la tardor.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Detall de la flor
Fulles i una flor a Castelltallat

Arbust caducifoli ] Arbust caducifoli d'1 a 4 metres d'altura amb una tija llenyosa i un color que oscil·la entre el verd i el marró. La seva rel és axonomorfa, ja que té una principal i la resta són secundaries, ramificades a prop de la superfície. La rosa silvestre és llarga, prima, flexible i està recoberta per uns agullons molt durs. Les seves branques són ramificades i erectes. Pel que fa a les fulles, cal dir que són compostes, alternes, concretament pinnaticompostes (imparipinnada), peciolades i poden tenir de 5 a 7 folíols. Individualment cada folíol és ovat, té la base atenuada, és glabre, coriaci i verd fosc. El seu marge és sencer i serrat. La seva nervadura és pennada i la disposició de les fulles en la tija és esparsa. Les inflorescències són flors solitàries i terminals, encara que a vegades les trobem agrupades en raïm de 2 o 3 flors. Són flors hermafrodites, actinomorfes amb un calze format per 5 sèpals verds, gamosèpales i de 10 a 22 mm de longitud. Té bràctees ovals de 10-50 x 3-15mm amb un marge amb petites dents i glàndules. La corol·la també està formada per 5 pètals amples i escotats al final, són dialipètals. Són de color blanc o rosa i mesuren 15-23 x 16-20 mm. L'androceu, és a dir, l'aparell sexual masculí de la flor, està format per estams infinits i inclusos de diferent longitud i cauen just abans del fruit. El gineceu és pluricarpel·lar, té l'ovari súper i presenta una gran quantitat de pels blancs i sedosos. L'estil és glabre i l'estigma cònic. Els fruits són cinoròdons ovoides, de color vermell intens constituïts pel receptacle de la flor carnós. Estan coronats per restes de calze i a l'interior apareixen uns 10 – 20 aquenis durs (fruits simples indehiscents secs) rodejats de polpa. La part utilitzada són els fruits (cinoròdon), els pètals i les llavors. A vegades s'utilitzen les fulles i les flors.

Fruit del roser silvestre

Composició química[modifica | modifica el codi]

Als fruits trobem:

  • Olis (8-10%).
  • Olis essencials (0.3%).
  • Proteïnes.
  • Polisacàrids heterogenis. Pectines.
  • Vitamines. Vitamina E.
  • Àcids orgànics. Àcids màlic i cítric.

Els pètals contenen:

  • Tanins.
  • Carotens.
  • Flavonoides.
  • Vitamines. C (0.2-2.4%).
  • Sucres senzills (12-15%). Sacarosa, sucre invertida.
  • Polisacàrids heterogenis. Pectines.
  • Àcids orgànics. Àcids màlic i cítric.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany: La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap indicació pel roser silvestre. Tradicionalment s'ha utilitzat per:

  • La prevenció i la disminució de refredats comuns, grip i dèficit de vitamina C, és a dir, símptomes gripals.
  • Alteracions renals com oligúria, edemes i càlculs renals o urinaris, degut als seus possibles efectes diürètics.

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

El roser silvestre o gavarrera envaeix els espais oberts i abandonats. Com aquesta a Moripol (Berguedà)

El fruit del rosal silvestre té un efecte astringent, antidiarreic i diürètic. És vitamínic, especialment aporta vitamina C. A més activa la circulació sanguínia i és un bon protector capil·lar. Les flors li confereixen una acció suaument laxant i millora a la tònica general. I finalment, les fulles, actuen com a bons cicatritzants en ús extern.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Hem de tenir la precaució de treure-li les llavors i els pèls que irriten la boca.

Observacions[modifica | modifica el codi]

La Rosa canina és molt polimòrfica, per tant no resulta molt clara la identificació de diferents varietats. A més és tradicional l'ús d'aquesta planta tant per la preparació de confitures i vins, com per a perfumeries.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roser silvestre