Roseta Mauri i Segura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Roseta Mauri i Segura

Roseta Mauri el 1881
Naixement Isabel Amanda Rosa Mauri[1][2]
15 de setembre de 1849
Reus
Defunció 3 de desembre de 1923 (als 74 anys)
París
Sepultura Cementiri de Montparnasse
Residència París
Altres noms Patti del ball
Ocupació Ballarina de dansa clàssica i dansa espanyola
Roseta Mauri vestida per al ballet "La Korrigane"

Roseta Mauri i Segura (Reus o Palma, 15 de setembre de 1850[nota 1] - París, 3 de desembre de 1923)[3] fou una ballarina catalana, musa i inspiradora de molts artistes impressionistes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era filla de Carmen Amada Segura d'origen mallorquí i del reusenc Pere Rafel Jaume Mauri,[4] ballarí del cos de ball del Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1848 va ser el seu primer mestre. La primera formació la va rebre del prestigiós coreògraf i ballarí belga Henri Dervine quan aquest va estar treballant al Liceu el 1862.[3]

Va fer el seu debut a Mallorca el 1865 i el 1866 es va incorporar Teatre Principal de Barcelona, fent parella de ball amb Vicente Moreno i Manuel Panadero.[3]

El 1870 va actuar a Hamburg, fent escala a París, on va estudiar ball a l'"Acadèmia de Coreografia" del passatge Saulnier de París amb Dominique, que l'anomenava la petite espagnole.[5]

De retorn a Barcelona el 1870, va continuar al Teatre Principal on va actuar al ballet La Hija del Aire i a la zarzuela Flama o La Filla del Foc, amb un gran triomf. El 1871 va arribar a primera ballarina absoluta en ball espanyol i "estranger", que és com es coneixia la dansa clàssica, del Teatre Principal[6] i, en aquest període, va estrenar els ballets Graziela i La Torera.[7] Llavors aconsegueix un contracte per a actuar a La Scala de Milà (1872-1873), on va interpretar El somni del Visir.[5]

El desembre de 1873 va passar com a primera ballarina al Liceu de Barcelona amb El descendiente de Barba Azul i l'òpera Editta di Belcourt.[3]

Va començar un període d'intensa activitat a l'estranger actuant al Teatre Imperial de Berlín on va ser felicitada per l'Emperador Guillem I d'Alemanya el 1875 qui li va proposar que s'incorporés a l'equip del teatre imperial.[8] També va treballar al Teatre Comunale de Trieste, al Teatre Imperial de Viena, al Teatre Reial de Roma, al Teatre Regio de Torí. En tornar va actuar al Circ Barcelonès en la que seria la seva darrera intervenció a Catalunya, ja que la seva següent residència seria París.[3]

El 1877, el compositor Charles Gounod, admirador seu que el 1872 havia quedat molt impressionat veinet-la actuar a El somni d'un visir a Milà,[9] la va recomanar i va ser contractada pel Teatre de l'Òpera de París, on cada vegada aniria fent més gran la seva fama, fins a arribar a primera ballarina de l'Òpera de París el 1878. L'admiració del públic la va fer obtenir el sobrenom de la Patti del ball, en referència a la soprano de fama Adelina Patti que triomfava en l'òpera.[8]

A més de gran ballarina fou creadora de balls, i va participar en alguns com La Farandole, La Tempete, Le Rêve, La Maledetta, L'etoile, Sylvia, aquest últim musicat per Léo Delibes. Destaca especialment La Korrigane amb música de Charles-Marie Widor estrenada l'1 de desembre de 1890 i amb més de 100 representacions fetes a l'Òpera de París. En aquesta Òpera la succeí la ballarina italiana Carlotta Zambelli el 1894.[10]

La seva darrera actuació va ser el 1897 amb l'obra L'Etoile d'Andrée Wornmser al Teatre de l'Òpera de París,[3] on es va retirar el 1898,[9] si bé va continuar com a professora de dansa, formant bona part de les grans ballarines parisenques de començament de segle X

Físicament era una noia espigada, decidida i treballadora. Mai va ser una bellesa, però el seu perfil correcte, la seva figura proporcionada i aplomada i la gràcia dels seus moviments sembla que van contribuir a que els seus triomfs es multipliquessin i s'estenguessin arreu. A més, l'agilitat i la duresa elàstica de la seva tècnica sobre uns forts turmells, ja des d'un principi, varen ser excepcionals.[5]

Per la seva tècnica i, especialment, pel seu caràcter i personalitat, va ser font d'inspiració de nombrosos artistes, que la immortalitzarien en la seva obra, como els escultors Denys Puech, Laurent-Honoré Marqueste, Eusebi Arnau..., i entre els pintors: Edgar Degas, Ludovic-Napoléon Lepic, Léon Bonnat, Édouard Manet, Anders Leonard Zorn, Léon-François Comerre. Per a Degas va ser tot una musa i la va representar a "La Primaballerina", "Fi d'arabesc" i "Ballarines en escena".[7]

El 1888 va posar per a un retrat d'Anders Leonard Zorn quan la va portar Antonin Proust, ministre de belles arts de França, a qui Zorn també havia fet un retrat. Proust tenia relacions amoroses amb Roseta[11] i després que aquesta el va deixar, Proust es va suïcidar el 20 de març de 1905.[12]

Rosita Mauri va morir a la seva casa de París, rue Scribe 19, el 3 de desembre de 1923 i està enterrada al cementiri de Montparnasse en una tomba familiar amb els seus pares, Pere i Carmen Amada, i els seus germans Carolina Isabel (1852-1893), Pedro Antonio (1857-1901) i Francisco de Paula (1855-1917).[13]

Des de l'any 2002 es convoca a Reus el Premi internacional de dansa Roseta Mauri.

Roseta Mauri vista pel grans pintors
Degas. Fi d'arabesc  
Degas. La Primaballerina  

Llegat[modifica | modifica el codi]

Entre 1984 i 1985 es van dur a terme els Premis Roseta Mauri de ballet clàssic.[14]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Les biografies de l'artista assenyalen la ciutat de Reus com el seu lloc de naixement, tal com ella havia manifestat al llarg de la seva vida. No obstant això, una investigació als registres eclesiàstics realitzada per Canyameres i Casamada 1971, p. 25-28 per a la biografia, va desvetllar que cap de les dues «Rosa Mauri» nascudes en aquell període a Reus pot correspondre a l'artista. L'origen mallorquí de la família materna i el fet que el seu debut va ser a Palma el 1865, va portar Canyameres a descobrir una inscripció de bateig als registres d'aquesta ciutat amb coincidència del nom dels pares. L'autor de la biografia es qüestiona al seu estudi si l'interès de Roseta en alterar els seus orígens podia haver estat amagar l'origen xueta dels cognoms dels seus avis materns -Segura i Miró-, una filiació mal considerada al segle XIX. Pel que fa a l'any de naixement, també existiria una diferència entre el 1849 que es dedueix de la inscripció a la seva tomba i el 1850 que apareix a aquest certificat suposadament seu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fundació Teatre Fortuny 2012.
  2. Inscripció a la seva tomba
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 del Val 1993.
  4. Canyameres i Casamada 1971, p. 26.
  5. 5,0 5,1 5,2 Xavier Montsalvatge. la Vanguardia. 12-8-1949
  6. La Vanguardia. 19-05-1922
  7. 7,0 7,1 Markessinis, Artemis. Historia de la danza desde sus orígenes. Lib Deportivas Esteban Sanz, 1995, p. 114. ISBN 9788485977581 [Consulta: 11 Setembre 2010]. 
  8. 8,0 8,1 Manuel Bosch. La Ilustración Española y Americana. Notícia del nomenament com a primera ballarina de l'Òpera de París. 1890.
  9. 9,0 9,1 La Vanguardia. 2-10-1898
  10. Smith, Rollin; Vierne, Louis. Louis Vierne: organist of Notre-Dame Cathedral (en anglès). Pendragon Press, octubre 1999, p. 57. ISBN 9781576470046 [Consulta: 11 de Setembre 2010]. 
  11. Beth Archer Brombert. Edouard Manet: Rebel in a Frock Coat (en anglès). University of Chicago Press, 24 novembre 1997, p. 415. ISBN 9780226075440 [Consulta: 11 Setembre 2010]. 
  12. New York Times. Notícia de la mort d'Antonin Proust
  13. Canyameres i Casamada 1971, p. 25.
  14. «Festivals i premis de dansa». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Canyameres i Casamada, Ferran; Iglésies, Josep. La Dansarina Roseta Mauri: 1850-1923. Reus: Rosa de Reus, 1971 [Consulta: 23 abril 2013]. 
  • del Val, Carmen. «Roseta Mauri» (en castellà). KOS. Associació de ballarins i coreògrafs de Catalunya [Barcelona], 12, 1993, pàg. 8-9 [Consulta: 23 abril 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roseta Mauri i Segura Modifica l'enllaç a Wikidata