Roseta de Gironella

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalRoseta de Gironella
Forma musicalcançó Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
GènereCançó tradicional baladística

A Gironella o La Roseta de Gironella és una cançó tradicional catalana. Es pot ubicar el seu origen a Gironella un poble de la comarca del Berguedà.

Diu la història que la Roseta de Gironella fou molt coneguda per tota aquesta comarca. Amb la tonada d'aquesta cançó se celebraven ballades a diversos aplecs de la contrada; a vegades, les dones que feinejaven pel camp l'utilitzaven també com a base d'una mena de dansa de caràcter màgico-mimètic en què, agafades de dues en dues per la cintura, saltaven i giravoltaven al seu so.

Actualment forma part del repertori de balls de gegants de les festes de La Patum de Berga.

Versió popular viva[modifica]

Els vilatans de Gironella anomenen aquesta cançó "A Gironella" i la canten en una versió de 3 estrofes, que explica una història d'amor no correspost entre un galan i una pubilla. L'estructura musical d'aquesta versió popular viva actualment (2011) és la mateixa que la que figura en l'anàlisi de més avall.


A Gironella
una vila tan bella,
n'hi ha una donzella
que a mi em fa penar.
Si els seus ho volen,
se n'aconsolen,
desitjaria
poguer-m'hi casar.

Jo en vaig i en vinc
de la vora, vora de l'aigua;
jo en vaig i en vinc
de la vora, vora del riu.
Ara i com sempre,
Rosa, Roseta,
ara i com sempre
l'amor manteniu.

Quatre vegades
la n'he demanada,
quatre vegades
que m'han dit que no.
Quatre vegades,
quatre carbasses;
Déu en conservi
la bona llavor.

Jo en vaig i en vinc...

Quan ja en passava
pels plans de Corbera
em giro enradera
i em poso a plorar.
Ai! adéu vila
de Gironella
tu n'ets la causa
si me'n "tinc d"'anar.

Jo en vaig i en vinc...

Partitura[modifica]

  • Versió de la cançó que actualment encara es canta a Gironella.
    Versió de la cançó que actualment encara es canta a Gironella.

Altres versions de la lletra[modifica]

La següent versió d'aquesta lletra és menys coneguda a la vila. Mn. Joan Serra i Vilaró la va recollir en el Cançoner del Calic els anys 1908-1909. Ja apareixia publicada al cançoner de Pelai Briz, Cançons de la terra de 1866-1884.[1][2]


A Gironella,
que és vila molt bella,
hi ha una donzella
que a mi em fa penar.
Si els seus ho volen,
se n'aconsolen,
desitjaria
poguer-m'hi casar.

Jo en vaig i en vinc
de la vora, vora de l'aigua;
jo en vaig i en vinc
de la vora, vora del riu.
Rosa, Roseta,
ara com sempre,
Rosa, Roseta
l'amor me'n teniu.

La vostra cara
és una primavera
un jardí n'era
de totes les flors.
De les donzelles
sou la més bella;
no hi ha altra estrella
comsenblanta a vós.

Jo en vaig i en vinc ...

Una roseta
teniu a la cara;
una a la cara
i una altra en el front.
Els vostres ulls
són dos estrelles
que m'enlluminen
a la fi del món.

Jo en vaig i en vinc ...

Els vostres ulls,
cabells i orelles;
pits i mamelles,
me'n tenen lligat;
Les vostres trenes
ne són cadenes
que me n'arrastren
sense pietat.

Jo en vaig i en vinc...

Quan jo hi venia,
a la rectoria
m'hi divertia
amb la meva amor;
m'hi divertia
tant com podia;
la gent parlava
de nosaltres dos.

Jo en vaig i en vinc ...

Per Sant Andreu
a la plaça ballen;
gentil Roseta,
divertim-s'hi bé;
Potser serà
l'última vegada,
gentil minyona,
que amb vós ballaré.

Jo en vaig i en vinc ...

Quan jo hi passava,
al pla de Corbera,
giro endarrera
I em poso a plorar.
Dic: -Adéu, vila!
Dic: -Adéu, nina!
Tu n'ets la causa
si me'n tinc d'anar.

Jo en vaig i en vinc ...

[1]

Anàlisi de la cançó[modifica]

  • Autors de la música: tradicional catalana
  • Mètrica: ternària simple
  • Compàs: 3/4
  • Tonalitat: Do Major
  • Àmbit: Re3 a La3
  • Estructura: A B A’ B
  • Compassos: 32

Al Cançoner virtual Prodiemus se'n troba un text, una transcripció, l'anàlisi musical d'aquesta cançó i algunes propostes didàctiques interdisciplinàries.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Serra i Vilaró, Joan. El Cançoner del Calic. Bagà: Ajuntament de Bagà, 1989, p. 94-95. ISBN 84-87200-04-4. 
  2. ↑ Serra i Vilaró, Joan. El Cançoner del Calic. Bagà: Ajuntament de Bagà, 1989, presentació. ISBN 84-87200-04-4. 

Bibliografia[modifica]

  • RIERA, S. (1991 i ss.): Música: Primària, Mètode Ireneu Segarra-EPM, Barcelona: PAM (volum 5)
  • Colomer, M; d'Albàsola, C. "El ball cerdà de Gironella". En: Trencadansa. Quaderns monogràfics de divulgació folklòrica. Núm. 2 (2001).
  • V.V.A.A. "Arrels. Viles i Pobles". Vol IV. Ed. Mateu. Barcelona, 1985.
  • Web de l'Ajuntament de Gironella.
  • Serra i Vilaró, Joan; El Cançoner del Calic, Bagà, 1989, Ajuntament de Bagà, pp.94-95. Edició facsímil.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Roseta_de_Gironella&oldid=32310251»