Rossell

De Viquipèdia

Rossell és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb La Pobla de Benifassà, Sant Rafel del Riu, Canet lo Roig i Vallibona. També amb Pena-roja a la província de Terol.

Compta amb dos nuclis més: Bel (Rossell) i les Cases del Riu (Rossell).

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 6 Festes i celebracions 7 Enllaços externs

[edita] Geografia

Està situat en el sector septentrional de la comarca, en el límit amb la província de Tarragona. Travessen el seu terme els rius Cérvol i Sénia. El clima és mediterrani amb hiverns suaus i estius poc calorosos.

Pel que fa al relleu, es distingeixen tres zones: al nord, la més muntanyenca i elevada, amb l'antic terme de Bel inclòs; una zona intermèdia de transició, on se situa el nucli poblacional de Rossell; i l'àrea meridional de les Planes, on es troben els camps de cultiu. A més del riu Cérvol i del riu de la Sénia que ho alimenten en part, el terme és drenat pel barranc de Requena (que travessa per la part central en adreça nord-oest/sud-oest) i els seus afluents, el barranc dels Tóner i el de la Sotarraina; i pel barranc de l'Ullastre.

En 1972, se li va annexionar el terme municipal de Bel, pel que avui part del seu territori pertany a la subcomarca de la Tinença de Benifassà.

[edita] Història

A les coves de les Bruixes, de Blai o Barberana trobem les primeres petjades humanes; al Polseguer, el coll del Moro, el Carrasclet i el mas de Vito hi ha restes dels ibers i dels romans, d'aquests s'ha descobert un bust de marbre del segle I aC; els moros fundaren el llogaret que hi ha perviscut fins els nostres dies com Bel que fou ocupat per Pere II (1177-1213) en 1208, conquerit definitivament per Jaume I (1208-1276), fundat com a poble per Blasc d'Alagó; manat poblar, amb carta pobla de 1237, per Hug de Follalquer, mestre de l'orde de Sant Joan de l'Hospital, i pagaven els pobladors al monestir de Benifassà els dos terços del delme; uns anys desprès fou involuntària protagonista d'un plet entre el monestir de Benifassà i els Hospitalers pel seu senyoriu que, en 1286, recau en la batlia de Cervera, de què era el poblet més petit; en 1317 la batlia esdevé propietat de l'orde de Montesa sota el qual senyoriu roman fins el XIX; resultà incendiada durant la guerra dels Segadors el 1648 pel mariscal francès Schonberg; el 1705 Felip V (1683-1746) va fortificar Bel; en el segle XIX va ser zona d'operacions del carlista Cabrera i de diferents roders com ara Salom, Tarranc o Currutaco; en 1971 va afegir-se Bel.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
1.276	1.231	1.202	1.206	1.148	1.119	1.272	1.291	1.260	1.275

[edita] Economia

L'economia és basa en una pobra agricultura de secà i una més florent indústria (mobles, tèxtil, alimentació) ajudades per l'explotació de granges de porc, pollastre i conill.

[edita] Monuments

• Església dels Sants Joans. L'església parroquial presenta una façana barroca amb certes influències classicistes. Això ens fa creure que és del segle XVIII, moment en el qual es produeix un creixement important del poble.
• Església de Sant Jaume de Bel. Amb portada romànica.
• Ermita de Sant Marc. Petita capelleta al cim d'una elevació, al nord del poble.

[edita] Festes i celebracions

• Sant Antoni. El 17 de gener.
• Fira de Sant Josep. Fira de maquinària, comercial i industrial celebrada el 19 de març.
• Festes majors. en honor a l'Assumpció de la Verge el 15 d'agost.

[edita] Enllaços externs

• Web Oficial de Rossell.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rossell

v • d • e Municipis del Baix Maestrat Alcalà de Xivert  •  Benicarló  •  Càlig  •  Canet lo Roig  •  Castell de Cabres  •  Cervera del Maestrat  •  la Jana  •  Peníscola  •  la Pobla de Benifassà  •  Rossell  •  la Salzadella  •  Sant Jordi  •  Sant Mateu  •  Sant Rafel del Riu  •  Santa Magdalena de Polpís  •  Traiguera  •  Vinaròs  •  Xert