Rossend Carrasco i Formiguera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 juliol 1892  Barcelona |
| Mort | 17 juliol 1990 (97 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | metge |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Núria Pi-Sunyer i Cuberta |
Rossend Carrasco i Formiguera (Barcelona, 25 de juliol de 1892 - 17 d'agost de 1990)[1] fou un metge i fisiòleg català, pioner en la teràpia de l'ús de la insulina. Fill de Rossend Carrasco i Maria Formiguera, germà del també metge Lluís Carrasco i Formiguera i del polític Manuel Carrasco i Formiguera.[2]
Biografia[modifica]
En 1913 publicà un treball sobre patologia del tiroides. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona en 1914 i en 1915 es doctorà amb la tesi El esquema neutrófilo de Arneth y sus alteraciones en el hipertiroidismo. Després treballà a l'Institut de Fisiologia de Barcelona amb Leandre Cervera i Astor i sota la direcció d'August Pi i Sunyer. Alhora ingressà en la Societat de Biologia de Barcelona.
El 1919 acompanyà August Pi i Sunyer a Buenos Aires i Montevideo, on es quedà un temps treballant amb el doctor Ashre. Publicà un treball sobre la dosificació de la glucosa en els diabètics. De 1920 a 1921 va marxar a la Universitat Harvard amb una beca de la Mancomunitat de Catalunya. Hi fou nomenat teaching fellow al Departament de Fisiologia i va publicar un article sobre la producció d'adrenalina per punció del quart ventricle amb Walter Cannon. També treballà al servei per a diabètics del New England Deaconess Hospital en l'aplicació d'insulina als diabètics.[3]
El 1922 tornà a Barcelona, i en col·laboració amb el farmacèutic del Laboratori Municipal de Barcelona Pere González i Juan van obtenir les primeres dosis d'insulina seguint la tècnica de MacLeod que foren injectades per primer cop en Europa el 4 d'octubre a un diabètic humà (Francesc Pons, de 20 anys). El 1924 fou nomenat director del Sanatori per a Diabètics a la Bonanova i el 1927 fou cap del departament de Diabetis i Nutrició de l'Institut Policlínic Plató.
Va mantenir una intensa activitat científica entre la qual es troben diverses controvèrsies sobre diabetis amb destacades figures nacionals i internacionals de la seva època. (Ponte-Hernando F.J, con Rozman-Borstnar C (Pr). Controversias Diabetológicas del Dr. Carrasco Formiguera (1892-1990). La Coruña: Fundación Dr. Vidal Ríos, 2015).
El 1933 fou nomenat professor agregat a la càtedra de malalties de la nutrició a la Universitat Autònoma de Barcelona.
A causa de la significació política de la seva família en acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic, on va arribar el juny de 1939 a bord del vaixell Sinaia.[4] Fou professor substitut de fisiologia humana a les universitats de Ciutat de Mèxic (1939-1941) i Puebla (1941-1944), de nutrició i dietètica a l'Escola Nacional de Ciències Biològiques de Ciutat de Mèxic (1945-1947) i publicà treballs a l'American Journal of Physiology. Una filla seva casà amb Salvador Armendares i Sagrera, també exiliat.
El 1948 marxà a Veneçuela, on treballà com a professor de Fisiologia de la Universitat de Los Andes, a Mèrida (1948-1950) i després a la Universitat de Maracay i a la Universitat Central de Caracas (1963-1972).
Es casà el 19556 en segones núpcies amb Núria Pi i Sunyer, filla de Carles Pi i Sunyer, alcalde de Barcelona.[5] Jubilat, tornà a Catalunya el 1975 i fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.[6]
Família[modifica]
El 26 de desembre de 1917 es va casar a l'església de la Mercè de Barcelona amb la Soledad ("Solita") Granados i Gal[7] (n. Barcelona, 4 d'abril 1895) filla del compositor Enric Granados i Campiña. Soledad Granados va morir el 2 d'abril de 1936[8] als 40 anys. Van tenir 5 fills: Roser, Maria Antònia, Montserrat, Lluís i Oriol. Anys més tard, Rossend Carrasco es va casar amb la Núria Pi-Sunyer i Cuberta, filla del alcalde de Barcelona Carles Pi i Sunyer. No van tenir fills.
Obres (selecció)[modifica]
- Introducción al estudio de la Fisiología (1920)
- Insulina, estudio fisiológico y clínico (1924)
- La Diabetis. Estudi fisiològic i Clínic (1927)
- La Diabetis. Tractament. 1929
- Los preparados de insulina de acción prolongada (1940)
- Estudio de las variaciones del fósforo en la sangre (1943)
- La acción diebetógena de la hormona tiroidea (1944)
Referències[modifica]
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 18-08-1990, pàg. 14 [Consulta: 11 gener 2017].
- ↑ «Rossend Carrasco i Formiguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Galeria de Metges Catalans
- ↑ Riera i Llorca, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Editorial Curial, 1994, p. 246-247.
- ↑ Obituari al diari El País, 21 d'agost de 1990
- ↑ Rossend Carrasco Arxivat 2017-01-13 a Wayback Machine. al web de la RAMC
- ↑ La Veu de Catalunya, Any XXVII, número 6688, 24-12-1917, pàg. 2 [Consulta: 11 gener 2017].
- ↑ La Vanguardia, 23-04-1936, pàg. 2 [Consulta: 11 gener 2017].
Enllaços externs[modifica]
- Articles de Rossend Carrasco al portal de publicacions científiques de l'IEC