Rossend Serra i Pagès

Rossend Serra i Pagès (Gràcia, 1 de març de 1863 – Barcelona, 1 de febrer de 1929) va ser un destacat folklorista català que desenvolupà la seva activitat des de finals del segle XIX i durant tot el primer terç del segle XX.

Personatge polifacètic

Va ser un personatge culte i polifacètic: des d'escriptor literari i assagista de ciències socials fins a professor d'estudis de comerç mercantils. Tanmateix, va ser un gran conferenciant. Entre algunes de les seves activitats primerenques figuren cursos impartits per ell de gramàtica catalana (anteriors a la normativa), va col·laborar en la redacció de diccionaris de topònims de Catalunya; de bibliotecari a l’Ateneu Barcelonès i a la Societat de Geografia Comercial, secretari dels Jocs Florals (1904), etc.

Alhora, va viatjar per Europa cosa que el va permetre entrar en contacte amb les darreres exploracions i coneixements geogràfics, nous sistemes educatius... que aplicà més tard en la seva activitat docent de geografia comercial i mercantil.

Malgrat tot, la seva faceta d’etnògraf ha estat la que li ha donat més notorietat.

L'interès per la cultura popular

Si bé, l'activitat professional de Rossend Serra i Pagès va ser en l'àmbit de la docència, des de ben aviat s'interessà per la filologia i la literatura; per la geografia; i pel saber popular i el folklore, activitats molt vinculades a l'esperit de la Renaixença catalana.

Preocupat per què no es perdés tot allò tradicional i popular va escriure un dels primers tractats de folklore per a uns cursos que va impartir fins el 1917. Tanmateix, el nombre de cursos i conferències sobre folklorisme anaren en augment (a la Societat de Ciències Naturals de Barcelona, a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, al Centre Excursionista de Catalunya, al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, a l’Ateneu Barcelonès, etc.).

Va col·laborar, participar i dirigir moltes iniciatives i actuacions amb entitats i associacions excursionistes i culturals de Catalunya, entre altres:

• Director de la Biblioteca Folklòrica Catalana (1906).
• Director de la secció d'Arqueologia, Filologia i Folklore del Club Muntanyenc.
• Promotor de la secció de folklore del Centre Excursionista de Catalunya.
• President de l’Esbart Folklore.
• Col·laborador de l’Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya (fundat per Tomàs Carreras i Artau, l'any 1915).
• Corresponsal de la Societé des Tradicions Populaires.
• Membre directiu de l'associació catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria.
• Direcció del Llegendari Popular Català (1924-1929) que organitzà tres edicions de concursos per compilar llegendes de les terres de parla catalana.
• Vinculat amb la fundació de l’Arxiu-Museu Folklòric Parroquial de Ripoll (1928).

L'interès per la llegenda del Comte Arnau

Un tema que el va apassionar en gran mesura va ser l'interès per l'estudi i la recerca documental de la llegenda del Comte Arnau. Així, va recórrer tots els paratges del Ripollès seguint les petjades del Comte Arnau, entrevistant i interrogant als pagesos de les contrades, recopilant dades i elaborant fitxes, etc.

Va estar estretament vinculat amb Ripoll a causa dels seus vincles familiars i de les moltes estades estiuenques que hi feia. Així, amb 24 anys d'edat ja va començar a escriure articles a El Jueves (Ripoll), i posteriorment també ho va fer en altres publicacions ripolleses com El Puigmal, La Veu Comarcal i Scriptòrium.

Malauradament, va deixar molts escrits i projectes de llibres sobre el Comte Arnau inacabats a la seva mort.

Bibliografia

• LLORENS DE SERRA, SARA. "Nota biogràfica". Alguns escrits del professor Rossend Serra y Pagès. Barcelona: Estampa de la Casa Miquel-Rius, 1926.

• Scriptòrium [Ripoll] (1929), Vol. VII, núm. 74.