Roswitha de Gandersheim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
serventa de Déu Rosvita, o
Hrotsvitha de Gandersheim

Gravat del s. XVII, amb un retrat imaginari de la monja
canongessa
Nom secular Hrotswit von Gandersheim ("fort crit")
Naixement ca. 935
Saxònia? (Alemanya)
Defunció ca. 1002
Bad Gandersheim (Baixa Saxònia, Alemanya)
Festivitat 5 de setembre
Fets destacables Escriptora, primera dramaturga d'Occident
Orde Monges benedictines

Roswitha, Hrotsvitha, Rosvita o Hrotsvit de Gandersheim (ca. 935 – Bad Gandersheim, Baixa Saxònia, ca. 1002) fou una canongessa secular de l'Orde de Sant Benet. Poeta i autora dramàtica en llatí, és la primera autora alemanya coneguda; i la primera persona d'Occident que escrigué obres de teatre després de la caiguda de l'Imperi Romà. És venerada localment com a serventa de Déu.

A Europa, Hroswita de Gandersheim és de la única persona que es conserven textos teatrals medievals escrits, fins que a les acaballes de l'Edat Mitjana començaren a posar-se per escrit comèdies transmeses oralment. Va escriure sis comèdies seguint l'estil i la tècnica de Terenci.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Hrotsvit nasqué en una família noble d'Alemanya. Ingressà com a canongessa a l'abadia benedictina de Gandersheim, on estudià sota la direcció de Rikkardis i Gerberg. Aquesta era germana de l'emperador Otó I i havia escrit un poema, Carmen de gestis Oddonis Imperatoris, sobre la història de l'imperi cap al 962. Gerberga va fer que Rosvita conegué l'obra dels autors literaris llatins, i la familiaritat amb ells es fa palesa en la seva mateixa obra literària, amb clara influència de Virgili, Horaci, Ovidi, Plaute i Terenci, la mètrica del qual va imitar. L'obra de Rosvita s'inscriu en el marc del Renaixement Otonìà.

Obres[modifica | modifica el codi]

La font més important de la seva obra és el Codex Clm 14485 de la Bayerische Staatsbibliothek (Munic), copiat per mans diverses a Gandersehim cap a la fi del segle X, i descobert per l'humanista Konrad Celtis en 1493/94 a St. Emmeram de Ratisbona.

L'autora dividí les obres en tres llibres. El Llibre de les llegendes conté vuit llegendes en llatí, en versos hexàmetres dactílics. Normalment, narra casos on la castedat i la perseverança dels herois cristians es contraposen als dels pagans, febles i pecadors.

El Llibre del drama conté les obres més conegudes de Roswitha: sis comèdies escrites sobre el model de les de Terenci, que foren preses com a objecte d'estudi del llatí a l'abadia de Gandersheim. Són obres essencialment dialogades.

Abadia de Gandersheim.
Església de Gandersheim.
  • Gallicanus
  • Dulcitius
  • Callimachus
  • Abraham
  • Pafnutius, sobre la llegenda de Taís i Pafnuci de Tebes
  • Sapientia

El tercer llibre conté dos poemes històrics en hexàmetres:

  • Gesta Ottonis, història de la dinastia imperial entre 919 i 965,
  • Primordia coenobii Gandeshemensis, història del monestir de Gandersheim entre 846 i 919.

Reconeixement[modifica | modifica el codi]

Al seu monestir i a l'orde es venerà com a serventa de Déu, amb festivitat litúrgica el 5 de setembre.

Des de 1973, a Bad Gandersheim es concedeix el Premi Roswitha per a escriptores, i l'Anell de Roswitha per a una actriu. L'asteroide 615 Roswitha rep aquest nom en honor seu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diversos autors, La representació teatral, Editorial UOC, 2011. ISBN 9788497883115 (català)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roswitha de Gandersheim