Roswitha de Gandersheim
 Gravat del s. XVII, amb un retrat imaginari de la monja |
|
| canongessa | |
|---|---|
| Nom secular | Hrotswit von Gandersheim ("fort crit") |
| Naixement | ca. 935 Saxònia? (Alemanya) |
| Defunció | ca. 1002 Bad Gandersheim (Baixa Saxònia, Alemanya) |
| Festivitat | 5 de setembre |
| Fets destacables | Escriptora, primera dramaturga d'Occident |
| Orde | Monges benedictines |
Roswitha, Hrotsvitha, Rosvita o Hrotsvit de Gandersheim (ca. 935 – Bad Gandersheim, Baixa Saxònia, ca. 1002) fou una canongessa secular de l'Orde de Sant Benet. Poeta i autora dramàtica en llatí, és la primera autora alemanya coneguda; i la primera persona d'Occident que escrigué obres de teatre després de la caiguda de l'Imperi Romà. És venerada localment com a serventa de Déu.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Hrotsvit nasqué en una família noble d'Alemanya. Ingressà com a canongessa a l'abadia benedictina de Gandersheim, on estudià sota la direcció de Rikkardis i Gerberg. Aquesta era germana de l'emperador Otó I i havia escrit un poema, Carmen de gestis Oddonis Imperatoris, sobre la història de l'imperi cap al 962. Gerberga va fer que Rosvita conegué l'obra dels autors literaris llatins, i la familiaritat amb ells es fa palesa en la seva mateixa obra literària, amb clara influència de Virgili, Horaci, Ovidi, Plaute i Terenci, la mètrica del qual va imitar. L'obra de Rosvita s'inscriu en el marc del Renaixement Otonìà.
Obres [modifica]
La font més important de la seva obra és el Codex Clm 14485 de la Bayerische Staatsbibliothek (Munic), copiat per mans diverses a Gandersehim cap a la fi del segle X, i descobert per l'humanista Konrad Celtis en 1493/94 a St. Emmeram de Ratisbona.
L'autora dividí les obres en tres llibres. El Llibre de les llegendes conté vuit llegendes en llatí, en versos hexàmetres dactílics. Normalment, narra casos on la castedat i la perseverància dels herois cristians es contraposen als dels pagans, febles i pecadors.
- Ascensio
- Gangolf
- Pelagius, sobre el martiri de Pelagi de Còrdova
- Theophilus, sobre la llegenda de Teòfil d'Adana i el seu pacte amb el diable
- Basilius
- Dionysius
- Agnes, sobre la mort d'Agnès de Roma
- Maria.
El Llibre del drama conté les obres més conegudes de Roswitha: sis comèdies escrites sobre el model de les de Terenci, que foren preses com a objecte d'estudi del llatí a l'abadia de Gandersheim. Són obres essencialment dialogades.
- Gallicanus
- Dulcitius
- Callimachus
- Abraham
- Pafnutius, sobre la llegenda de Taís i Pafnuci de Tebes
- Sapientia
El tercer llibre conté dos poemes històrics en hexàmetres:
- Gesta Ottonis, història de la dinastia imperial entre 919 i 965,
- Primordia coenobii Gandeshemensis, història del monestir de Gandersheim entre 846 i 919.
Reconeixement [modifica]
Al seu monestir i a l'orde es venerà com a serventa de Déu, amb festivitat litúrgica el 5 de setembre.
Des de 1973, a Bad Gandersheim es concedeix el Premi Roswitha per a escriptores, i l'Anell de Roswitha per a una actriu. L'asteroide 615 Roswitha rep aquest nom en honor seu.
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roswitha de Gandersheim |
- Hrotsvitha von Gandersheim. Munich, 1973. (German translations by H. Hohmeyer)
- Haight, Anne Lyon, Hroswitha of Gandersheim; her life, times, and works, and a comprehensive bibliography. New York: Hroswitha Club, 1965.
- Catholic encyclopaedia. "Roswitha".
- http://www.storiamedievale.net/personaggi/rosvita.htm Article (in Italian) with pictures.
- Opera Omnia, Migne Patrologia Latina.
