Rotax 912
| Rotax 912 UL | |
|---|---|
 Motor Rotax 912 instal·lat en un autogir | |
| Fabricant | BRP-Powertrain |
| Tipus | Motor d'aviació de pistons |
| Aplicacions | Avionetes i Ultralleugers |
| Característiques tècniques | |
|---|---|
| Combustible | Gasolina de 90 octans o superior |
| Nombre de cilindres | 4 |
| Disposició | Cilindres oposats |
| Diàmetre del cilindres | 79,5 mm |
| Cursa | 61 mm |
| Cilindrada total | 1,21 L |
| Relació de compressió | 9:1 |
| Refrigeració | Cap dels cilindres amb refrigeració per líquid, cilindres amb refrigeració per aire |
| Lubricació | A pressió/Càrter sec |
| Reducció | No (al principi) |
| Potència | 59,6 kW (79,9 CV) a 5.800 rpm |
| Pes en sec | 60 kg (aproximadament) |
.jpg)
El Rotax 912 és un motor d'aviació de 4 cilindres oposats i 4 temps amb refrigeració combinada d'aire/aigua, amb una potència d'entre 80 i 100 CV.[1] És un disseny de l'empresa austríaca BRP-Powertrain, part del grup canadenc Bombardier, àmpliament utilitzat per a avions lleugers i ultralleugers degut al seu poc pes i elevada relació pes/potència.
Desenvolupament[modifica]
Rotax va iniciar el desenvolupament d'un nou motor de 4 cilindres a mitjans de la dècada de 1980 per a complementar la seva gama de motors lleugers de 2 temps. El 1989 va començar la producció en sèrie del Rotax 912, assolint la certificació el 1990. A partir d'aquest disseny base el 1990 també es va introduir el model amb turbocompressor Rotax 914.[2]
Característiques[modifica]
El motor es diferencia d'altres motor d'aviació lleugera convencionals (com el Lycoming O-235) en què disposa de cilindres refrigerats per aire però culata refrigerada per líquid.[3] També utilitza una transmissió de relació 2,43:1 per reduir les revolucions del motor (d'unes 5.800 rpm) a 2.400 rpm més manejables per l'hèlix. En les versions 912A, F i UL la transmissió estàndard té una relació de 2,27:1, amb la 2,43:1 opcional.[3]
Les primeres versions del Rotax 912 s'havien de revisar més sovint que els dissenys tradicionals, tenien un consum de combustible menor. A partir del desembre de 2009 els motors han augmentat el temps entre revisions majors de 1.200 hores a 1.500 a 2.000 hores (en funció del número de sèrie/data de fabricació).[4]
El març de 2012 es va presentar la versió modernitzada 912 iS amb 100 cv, injecció directa de combustible i gestió electrònica del motor.[5] A més aquesta versió pesa 63 kg, 6 kg menys que l'estàndard 912S.[6]
Aplicacions[modifica]
Exemples d'avionetes en els quals s'utilitza:
Referències[modifica]
- ↑ «ROTAX 912». AVIASPORT S.A.. [Consulta: 25 desembre 2013].
- ↑ «40 YEARS OF ROTAX AIRCRAFT ENGINES». Rotax. [Consulta: 28 desembre 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ 3,0 3,1 Rotax. «Operators Manual for Rotax engine type 912 series», setembre 2012. Arxivat de l'original el 21 de juny 2015. [Consulta: 21 juny 2015].
- ↑ Rotax. «Extension of Time Between Overhauls (TBO) for Rotax Engine Type 912 and 914 (Series)», Desembre 2009. [Consulta: 11 febrer 2010].
- ↑ «Rotax Introduces 921iS». Sport Aviation, maig 2012, p. 14.
- ↑ Bertorelli, Paul «BRP/Rotax Rolls Out New Engine». AVweb, 08-03-2012 [Consulta: 14 març 2012].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rotax 912 |