Roy Jenkins

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Roy Jenkins
Roy Jenkins

18 d'agost de 1977 – 12 de gener de 1981
Precedit per François-Xavier Ortoli
Succeït per Gaston Thorn

2 de juliol de 1982 – 13 de juny de 1983
Precedit per Nova creació
Succeït per David Owen

Secretari d'Interior
5 de març de 1974 – 10 de setembre de 1976
Precedit per Robert Carr
Succeït per Merlyn Rees
23 de desembre de 1965 – 30 de setembre de 1967
Precedit per Frank Soskice
Succeït per James Callaghan

30 de novembre de 1967 – 19 de juny de 1970
Primer Ministre Harold Wilson
Precedit per James Callaghan
Succeït per Iain Macleod
Dades biogràfiques
Naixement 11 de novembre de 1920
Abersychan (Gal·les)
Defunció 5 de gener de 2003 (als 82 anys)
Oxfordshire (Anglaterra)
Nacionalitat Anglès
Partit Partit Laborista (1945-1979),
Partit Socialdemòcrata (1979-1988)
i Liberal Demòcrates (1988-2003)

Roy Harris Jenkins, Baró Jenkins of Hillhead OM PC ( Abersychan, Gal·les 1920 - Oxfordshire, Anglaterra 2003 ) fou un polític britànic membre del Partit Laborista i ministre en diverses ocasions durant la dècada del 1960 i 1970. L'any 1977 fou nomenat President de la Comissió Europea, càrrec que ocupà fins al 1981.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer l'11 de novembre de 1920 a la ciutat d'Abersychan, població situada al comtat gal·lès de Monmouthshire. Estudià ciències polítiques a la Universitat de Cardiff i d'Oxford, on es relació amb els futurs ministres Tony Crosland, Denis Healey i el futur primer ministre Edward Heath.

El 1987 fou nomenat Baró Jenkins of Hillhead, esdevenint membre de la Cambra dels Lords, on fou nomenat l'any 1993 líder dels Liberals Demòcrates en aquesta cambra, càrrec que ocupà fins al 1997. Morí a Oxfordshire (Anglaterra) el 5 de gener de 2003 a conseqüència d'un infart de miocardi.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Política nacional[modifica | modifica el codi]

Després de participar activament a la Segona Guerra Mundial fou escollit membre de la Cambra dels Comuns l'any 1948 en representació del Partit Laborista. L'any 1964 fou nomenat Ministre d'Aviació en el govern del primer ministre Harold Wilson, però ràpidament fou nomenat Ministre de l'Interior l'any 1965, càrrec que va desenvolupar fins al 1967, i durant en el qual va rebaixar les lleis al voltant del divorci o la censura sobre el teatre i va donar suport a lleis favorables a l'avortament. L'any 1967 fou nomenat Ministre d'Economia o Chancellor of the Exchequer, el segon càrrec en importància del gavinet britànic.

Escollit novament diputat en les eleccions de 1970, el seu partit perdé les eleccions generals d'aquell any. El 1972 dimití del seu càrrec de diputat per la convocatòria d'un referèndum en el si del seu partit per decidir la permanència del seu país a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), en la qual Jenkins creia fermament. Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, en reconeixement al seu impuls a la unitat europea.

L'any 1974 el seu partit retornà al poder sent nomenat novament Ministre d'Interior, càrrec que desenvolupà fins al 1976, i durant el qual dictà unes polèmiques lleis antiterroristes.

Política europea[modifica | modifica el codi]

L'any 1976 fou candidat per presidir el Partit Laborista, però quedà en tercera possició per darrere de James Callaghan i Michael Foot. Després d'intentar esdevenir Ministre d'Afers Estrangers en el nou govern laborista de Callaghan acceptà el nomenament de President de la Comissió Europea. La Comissió Jenkins desenvolupà, primordialment, la unió econòmica i monetària de la CEE mitjançant la creació del Sistema Monetari Europeu i l'adopció de l'ECU com a moneda pròpia.

Partit Social Democràtic[modifica | modifica el codi]

L'any 1981, en finalitzar el seu càrrec de president de la Comissió Europea, es distancià del partit Laborista i fundà un nou partit, el Partit Social Democràtic (SDP), que liderà entre els anys 1982 i 1983. L'any 1981 intentà la seva elecció com a diputat però no ho aconseguí fins al 1982, ocupant el seu escó fins al 1987.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Càrrecs públics
Precedit per:
Frank Soskice
Ministre de l'Interior
19651967
Succeït per:
James Callaghan
Precedit per:
James Callaghan
Ministre d'Economia
19671970
Succeït per:
Iain Macleod
Precedit per:
Robert Carr
Ministre de l'Interior
19741976
Succeït per:
Merlyn Rees
Precedit per:
François-Xavier Ortoli
President de la Comissió Europea
19771981
Succeït per:
Gaston Thorn