Roy Scheider

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Roy Scheider
Nom real: Roy Richard Scheider
Naixença: 10 de novembre de 1932
Orange, Nova Jersey (EUA)
Defunció: 10 de febrer de 2008 (als 75 anys)
Little Rock, Arkansas (EUA)
Origen: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Cynthia Bebout (1962–1989)
Brenda Siemer (1989–2008)
Pàgina web: www.royscheider.net

Pàgina sobre Roy Scheider a IMDb

Roy Scheider (Orange, Nova Jersey, 10 de novembre de 1932 − Little Rock, Arkansas, 10 de febrer de 2008) va ser un actor de cinema estatunidenc.

"Necessitaràs un vaixell més gran"[modifica | modifica el codi]

La frase passà a la història. La deia el cap de policia del poble d'Amity, Martín Brody, interpretat per Roy Scheider, a Jaws, el film que el llençà a la fama, i que fou la primera pel·lícula que trencà la frontera de recaptació dels 100 milions de dòlars, donant el tret de sortida a l'era del blockbuster en la què encara vivim. Aquests resultats bé podrien haver llençat a la fama els seus tres protagonistes, Scheider, Robert Shaw (el caçador de taurons) i Richard Dreyfuss (l'oceanògraf expert en esquals), però sembla com si tots ells haguessin restat marcats per la mala sort. Shaw no sobrevisqué gaire temps després de l'èxit i morí prematurament. Dreyfuss caigué de cap en l'infern de les drogues i passà d'ésser anomenat a l'Oscar a encarnar papers de secundari. Scheider no va tenir millor sort, però de tots ells potser és el que servà cert protagonisme en la seva carrera, si bé per això hagué d'acceptar passar l'última temporada de la seva vida professional confinat en les produccions per explotació directa en vídeo o TV. El primer toc del passatger que pot arribar a ésser l'èxit li donaren quan la nova versió de El salari de la por que havia protagonitzat –substituint a Steve McQueen, Clint Eastwood i Jack Nicholson, primeres opcions elegides pel director- junt l'espanyol Paco Rabal a les ordres de William Friedkin i sota el títol espanyol de Sorcerer es donà una patacada en la taquilla, que a partir de llavors li donà l'esquena, salvat en comptades ocasions, com per exemple El tro blau, que donà lloc fins i tot a una sèrie de TV. Participà en una revisió de la fórmula d'intriga d'en Hitchcock, Last Embrace, que no rebé l'atenció que mereixia per part del públic, i quan intentà reciclar-se en estrella de la TV amb una sèrie de ciència-ficció, SeaQuest DSV, que era meitat Star Trek i meitat Viatge al fons del mar, no va poder salvar-la de l'ensorrament i no van passar de la tercera temporada. En els últims temps el que era un dels actors més carismàtics del cinema dels setanta, capaç de destacar àdhuc quan interpretava papers secundaris breus com a Klute o Marathon Man, acabà relegat al paper d'estrella invitada en series de TV com Law & Order: Criminal Intent i Third Watch, on exercí com mafiós rus desplaçat als Estats Units. Enrere quedava un dels seus millors i més exigents treballs, All That Jazz: comença l'espectacle, el dibuix del món de l'espectacle i les seves exigències que culmina amb una mort de ficció imaginada pel seu director i coreògraf, Bob Fosse. Scheider va haver de posar-se en més bona forma del que estava habitualment per a poder cantar i ballar i convertir-se en una espècie d'àlter ego de Fosse davant les càmeres. A pesar dels nomenaments a l'Oscar que rebé, aquest musical inclassificable tampoc no va rebre el suport esperat pels seus productors en la taquilla, i avui molts aficionats joves fins i tot desconeixen la seva existència. Una llàstima. Una altra pèrdua més en la filmografia d'un actor amb gran talent que lamentablement també és un dels grans astres desaprofitats pel cinema estatunidenc. Curiosament, aquest paper anava a ser interpretat inicialment pel seu company a Jaws, Richard Dreyfuss.

Scheider havia assolit el paper de Jaws quasi de rebot. Al mateix havien optat gent com Charlton Heston, Jon Voight, Timothy Bottoms, Jeff Bridges i Jean-Michael Vincent, de manera que hi havia força competència per assolir el personatge que a ell li serví per edificar tota una carrera en la què sempre el recordarem enfrontant-se al tauró blanc de Spielberg com només un home de terra que odia el mar podia fer-ho, sense arpons ni carnassa, simplement amb un fusell, quelcom de sort i un xic de bona punteria.

Del beisbol i la boxa al cinema[modifica | modifica el codi]

Roy Scheider a Varsòvia el 2007.

A la seva joventut, Scheider fou un estudiant atlètic que destacava en disciplines esportives com el beisbol i la boxa, fins al punt que, segons afirmava, havia aconseguit la peculiar forma del seu nas quan competia en el ring amb els guants. Mentre estava a l'institut començà estudiar també interpretació, i després seguí formant-se en el teatre, guanyant el premi Obie pel seu treball en el muntatge de l'obra Stephen D. Després de donar-se un passeig segurament més llarg del que a ell li hagués agradat pel cinema de terror d'això que alguns crítics anomenant sèrie sub-Z, el cinema de la sèrie A començà a donar-li oportunitats de fer-se notar amb un recorregut del que parlen els nomenaments i premis als quals optà al llarg de la seva vida: nomenat al Oscar com a Actor de repartiment pel seu paper com a col·lega del Popeye Doyle interpretat per Gene Hackman a The French Connection, contra l'imperi de la droga, i nomenat a l'Oscar com a Millor Actor Principal per All That Jazz: comença l'espectacle, que també li valgué una nominació al Globus d'Or en aquesta mateixa categoria. Poc més, malgrat la seva dilatada trajectòria professional, que només en el teatre, i entre 1961 i 1971 acumulava més de 80 obres representades sobre els escenaris.

Potser si hagués continuat endavant amb la interpretació del paper de Michael en El caçador, hauria tingut millor sort, però abandonà el projecte perquè no era capaç de creure's que el seu personatge travessaria mig món i tornaria a cercar al seu amic a l'infern asiàtic, i el paper passà a mans de Robert De Niro, que fou nomenat a l'Oscar per aquest treball. Els productor del film no estaven contents especialment amb ell, però li permetrien acabar el seu contracte amb la Universal sempre que acceptes tornar a ésser el cap Brody en la seqüela de Jaws, i així és com Scheider fou còmplice en la desfeta d'una història perfecta sense possible continuació, Jaws 2, una de les pitjors i no obstant més taquillera seqüela de la història del cinema. Tampoc no acceptà el paper protagonista en La profecia, que acabà interpretant un veterà Gregory Peck, un altre error greu d'elecció de treball del que hauria de penedir-se posteriorment. Peck es va fer milionari amb aquesta pel·lícula mercès a un acord molt avantatjós de participació en els beneficis de taquilla que tancà amb l'estudi. I deixà que se li escapés un paper en una altra joia del cinema dels 80, Veredicte final.

Per altra banda, circula per Hollywood una curiosa anècdota sobre la il·limitada afecció de l'actor a prendre el sol per estar sempre molt moreno en el moment de fer les seves pel·lícules. Segons sembla aquesta afició creà seriosos problemes al director de fotografia de Sota sospita, Néstor Almendros, alhora d'il·luminar el seu rostre, especialment en les escenes que compartia amb Meryl Streep.

Vida privada[modifica | modifica el codi]

Es casà en dues ocasions. La primera el novembre de 1962 amb Cynthia Bebout, amb la qual va tenir una filla, Maximillia (1963). Es divorciaren el 1986. La seva primera dona apareixia junt al seu marit interpretant el paper de Cynthia a Last Embrace, però el seu treball en el cinema no és el d'actriu, sinó de muntadora, en els títols com The Seven-Ups, un dels títols menys coneguts avui de la filmografia de Scheider, Pelham 1,2,3, Missouri, El relleu, L'ull mentider o Els nostres meravellosos aliats. Posteriorment, el febrer de 1989, l'actor va contraure matrimoni amb la directora de documentals i actriu Brenda King (a la que es podia veure interpretant a la segona noia que passeja el cartell pel ring a Rocky 2) amb qui va tenir dos fills, Christian (1990), també actor, i Molly (1995). Brenda interpretà el paper de l'esposa del personatge de Scheider en la sèrie SeaQuest DSV.

El juny de 2005 Scheider s'havia sotmès a un transplantament per parar el mieloma múltiple, un càncer d'óssos que patia i finalment fou el causant de la seva mort, segons afirmà un portaveu de l'hospital de la Universitat d'Arkansas on l'actor morí quan tenia 75 anys.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Revista de cinema Acción de l'hivern del 2008 (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roy Scheider Modifica l'enllaç a Wikidata