Roy Schuiten
De Viquipèdia
| Roy Schuiten |
|
| Dades biogràfiques | |
| Nom complet | Roy Schuiten |
| Data de naixement | 16 de desembre de 1950 |
| Data de defunció | 19 de setembre de 2006 (als 55 anys) |
| País | |
| Dades biomètriques | |
| Equips | |
| Equips anteriors | 1974–1975. TI-Raleigh 1976–1977. Lejeune-BP 1978–1979. Scic-Bottecchia 1980. Inoxpran 1981. Kotter-GBC 1982. Kelme-Merckx |
| Principals triomfs | |
| Curses per etapes |
Tour del Mediterrani (1976) |
| Curses d'un dia |
Gran Premi de les Nacions (1975, 1976) |
Roy Schuiten (Zandvoort, 16 de desembre de 1950 - Praia do Corveiro, Portugal, 19 de setembre de 2006) va ser un ciclista neerlandès, que fou professional entre 1974 i 1982. Durant la seva carrera professional combinà la pista amb la carretera. En pista aconseguí nombrosos campionats nacionals en diverses especialitats i dos campionats del món de persecució. En carretera destaquen les victòries al Tour del Mediterrani de 1976 i dues edicions del Gran Premi de les Nacions (1975, 1976). En total aconseguí més de 60 victòries.
Taula de continguts |
Palmarès [modifica]
- 1971
- 1972
Campió dels Països Baixos de persecució amateur
- 1r a la Ronde van Midden-Zeeland
- 1973
- 1974
Campió del món de persecucióCampió dels Països Baixos de persecució
- 1r a la Milk Race i vencedor de 3 etapes
- 1r a l'Olympia's Tour i vencedor d'una etapa
- 1r a l'Etoile des Espoirs i vencedor de 2 etapes
- 1r al Gran Premi de les Nacions
- 1r als Sis dies de Berlín (amb René Pijnen)
- 1r al Trofeu Baracchi (amb Francesco Moser)
- 1975
Campió del món de persecucióCampió dels Països Baixos de persecució
Campió dels Països Baixos de 50 km
Campió dels Països Baixos d'omnium
- 1r al Tour d'Indre-et-Loire i vencedor d'una etapa
- 1r al Gran Premi de les Nacions
- 1r al Gran Premi de Frankfurt
- 1r al Gran Premi de Lugano
- Vencedor d'una etapa de l'Etoile des Espoirs
- 1976
- 1r al Tour del Mediterrani i vencedor de 2 etapes
- 1r al Gran Premi del Cantó d'Aargau
- Vencedor d'una etapa del Critèrium del Dauphiné Libéré
- 1977
Campió dels Països Baixos de persecució
- Vencedor d'una etapa de la París-Niça
- Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque
- 1978
Campió dels Països Baixos de persecució
Campió dels Països Baixos de mig fons
- 1r al Trofeu Baracchi (amb Knut Knudsen)
- 1979
- 1r al Gran Premi de Foli
- 1980
- 1981
- 1r a Acht van Chaam
- Vencedor d'una etapa de la Tirrena-Adriàtica
- 1982
- 1r a la Costa del Azahar i vencedor d'una etapa
Resultats al Tour de França [modifica]
Resultats al Giro d'Itàlia [modifica]
- 1978. 44è de la classificació general
- 1979. 33è de la classificació general
- 1980. 81è de la classificació general
- 1982. 87è de la classificació general