Rubén Darío

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rubén Darío

El poeta nicaragüenc Rubén Darío
Naixement Félix Rubén García Sarmiento
18 de gener de 1867
Ciudad Darío, Matagalpa
Defunció 6 de febrer de 1916 (als 49 anys)
León
Nacionalitat Nicaragua Nicaragua
Ocupació Poeta i diplomàtic

Félix Rubén García Sarmiento, més conegut com a Rubén Darío (Metapa, actualment Ciudad Darío, Matagalpa, (Nicaragua) 18 de gener de 1867 - León (Nicaragua), 6 de febrer de 1916), fou un poeta, periodista i diplomàtic nicaragüenc. Alguns erudits el consideren "Príncipe de las letras castellanas" i el pare del modernisme. Destaca entre els poetes llatinoamericans i sobresurt entre els nicaragüencs.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Metapa, avui anomenada Ciudad Darío, departament de Matagalpa, Nicaragua, el 18 de gener de 1867. Va morir a León, Nicaragua, el 6 de febrer de 1916.

Fill de pares separats (Manuel Darío y Josefa Sarmiento), va néixer de casualitat a Metapa a mig viatge de la seva mare cap a Hondures. Rubén es considerava de León, car s'hi va criar amb la seva àvia i hi va passar tota la infantesa. Amb 14 anys l'àvia el va dur a Managua, on al cap de poc temps se'l coneixia com a erudit, escriptor i artista prodigi. Només era un adolescent però ja llegia poetes francesos, posseïa una memòria superdotada, una creativitat i una retentiva genials, i sovint el convidaven a recitar poesia.

Un cop investit diplomàtic, va viatjar per Europa i Amèrica com a cònsol i ambaixador del seu país. Va passar llargues temporades a Buenos Aires, París i Palma de Mallorca.

Obra[modifica | modifica el codi]

Rubén Darío va estar molt influenciat per la poesia romàntica francesa, el parnassianisme i el simbolisme. Del primer moviment va treure la sentimentalitat exacerbada i la passió pels escenaris exòtics, del segon la recerca de la musicalitat i el vers perfecte i dels simbolistes les metàfores. Aquestes influències són sobretot formals, però els referents temàtics solen ser espanyols, ja que pateix una preocupació per la cultura espanyola en la línia de l'anomenada "Generación del 98".

Les seves obres més destacades són Azul (1888), Prosas profanas i Cantos de Vida y esperanza. Els tres llibres marquen una evolució cap al intimisme però comparteixen un mateix estil, el modernista.

Estil[modifica | modifica el codi]

La mètrica és força variada i recupera algunes estrofes clàssiques per la seva musicalitat i ritme. La figura clau és la sinestèsia, que li permet conjugar en una sola imatge diferents suggeriments i que serà l'emblema del modernisme. Els símbols que usen són portadors de bellesa en la cultura tradicional, com el cigne, el color blau o la papallona. La funció de l'art, per a aquest autor, és millorar la vida, per això recorre a imatges boniques que facin entrar el lector en un món millor. Aquests símbols sovint tenen connotacions eròtiques.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rubén Darío